Conceptes Clau de Literatura Catalana: Figures, Poesia i Períodes

Figures Retòriques

Les figures retòriques són recursos del llenguatge que s'utilitzen per donar expressivitat, bellesa o èmfasi al text.

Figures Fonètiques

Es basen en el so de les paraules per crear musicalitat o reforçar idees. L'objectiu és crear efectes acústics per captar l'atenció.

• Al·literació: Repetició de sons. Ex: “Les serps surten silencioses.”
• Onomatopeia: Imitació de sons. Ex: “Tic-tac del rellotge.”
• Paronomàsia: Joc de paraules amb sons semblants. Ex: “Cansat per córrer amb el cos pesant.”

Figures Gramaticals

Són alteracions en l’estructura de la frase per obtenir un efecte expressiu.

• Anàfora: Repetició al començament de frases. Ex: “Si plou, no sortirem. Si plou, llegirem.”
• Asíndeton: Supressió de conjuncions. Ex: “Vaig veure, vaig venir, vaig vèncer.”
• Hipèrbaton: Inversió de l’ordre habitual. Ex: “De bellesa extrema és aquesta pintura.”

Figures Semàntiques

Juguen amb el significat de les paraules per generar imatges o contrastos.

• Metàfora: Comparació implícita. Ex: “Els seus ulls són dues estrelles.”
• Metonímia: Substitució per proximitat. Ex: “Va beure un got.”
• Antítesi: Contraposició de conceptes. Ex: “Tan llum com ombra en la meva vida.”
• Personificació: Qualitats humanes a objectes. Ex: “El vent xiuxiuejava a les fulles.”

Conceptes Clau de Poesia i Mètrica

La poesia és un gènere literari que expressa idees, sentiments i emocions de manera artística. Es caracteritza per l’ús de versos, sovint organitzats en estrofes, i pot tenir rima o no. A través de la mètrica, el ritme i el llenguatge figurat, la poesia aconsegueix transmetre bellesa i significat.

• Rima masculina: Rima dels versos que acaben en una paraula aguda (Ex: restar).
• Rima femenina: Rima dels versos que acaben en una paraula plana o esdrúixola (Ex: passa, indústria).
• Vers blanc: No té rima, però sí que segueix una mètrica regular. Els versos tenen un nombre de síl·labes determinat, cosa que els dona ritme i musicalitat.
• Vers lliure: No forma part d’una estructura mètrica fixa ni de cap rima. El poeta pot jugar amb la llargada dels versos i la disposició de paraules sense seguir un patró fix.
• Cal·ligrama: Tipus de poema visual on la disposició de les paraules, la tipografia o la cal·ligrafia representen el contingut del poema.
• Cesura: Pausa enmig d'un vers d'art major que el divideix en dues meitats o hemistiquis. Es pot marcar amb un signe de puntuació, un canvi de frase o una rima interna. Cada hemistiqui queda subjecte a les regles de la mètrica com un vers independent.

Tipus d'Estrofes

Les estrofes es classifiquen segons el nombre de versos:

• 2 versos:
  • Apariat Rodolí: Versió popular i sovint humorística (endevinalles, refranys).
  • Codolada: D’origen medieval, crítica i satírica. Ex: Tot greu quan va grotesc i espellifat, “ell”, troba que fa riure anant mudat.
• 3 versos:
  • Tercet: Generalment d'art major. Pot formar part de poemes més llargs, com els sonets.
• 4 versos:
  • Quartet: D’art major i amb rima consonant. Molt present en sonets, epigrames o epitafis.
• 5 versos:
  • Quintet: Art major, amb dues rimes com a mínim.
  • Quinteta: Igual que el quintet, però d'art menor.
  • Lira: Combina hexasíl·labs (6 síl·labes) i decasíl·labs (10 síl·labes), per tant és anisosil·làbica (versos de mida diferent).
• 6 versos:
  • Sextet: Estrofa d’art major. Tots els versos tenen el mateix nombre de síl·labes (isosil·làbica).
• 7 versos: Molt poc habitual. Solen ser una combinació entre un quartet i un tercet.
• 8 versos:
  • Octava o Cobla: En català es coneix com cobla. Es fa servir en poemes tradicionals, com les nadales o les gloses.
• 9 versos: Rar en la mètrica catalana. Apareix només com a unió d’un quartet + un quintet.
• 10 versos:
  • Dècima: Poc freqüent en català. Molt més habitual en la tradició poètica espanyola.
• Sonet: D'origen italià. Té 14 versos: format per dos quartets + dos tercets. Pot ser d’art major o menor segons la mida dels versos.

Períodes i Moviments Literaris Catalans

• Romanticisme: Valora l'emoció, la llibertat i el passat. Destaquen Verdaguer i Guimerà.
• Realisme: Representa la realitat objectiva i quotidiana. Narcís Oller és una figura clau.
• Naturalisme: Mostra la influència de l’entorn sobre l’individu, també representat per Narcís Oller.
• Noucentisme (1906–1923): Promou l’ordre i la cultura catalana moderna. Destaquen Carner i Eugeni d’Ors.
• Avantguardes: Trenquen amb la tradició i aposten per la innovació. En destaquen J.V. Foix i Salvat-Papasseit.
• Renaixement vs Renaixença: El Renaixement és un moviment artístic europeu dels segles XIV-XV basat en l’antiguitat clàssica, mentre que la Renaixença és un moviment català del segle XIX que vol recuperar la llengua i literatura catalanes.
• Modernisme (1893–1911): Vol renovar la cultura catalana. Té dues tendències: regeneracionisme (compromís social) i esteticisme (art per l’art). Autors destacats: Víctor Català, Joan Maragall i Santiago Rusiñol.

Altres Conceptes Literaris

• Caterina Albert, amb el pseudònim Víctor Català, escriu obres com Solitud o Drames rurals per evitar prejudicis de gènere.
• La novel·la psicològica explora el món interior dels personatges. Exemples clars són La plaça del Diamant o Mirall trencat de Rodoreda.
• Els drames realistes reflecteixen la societat; els naturalistes, a més, la mostren de manera científica i determinista.
• Una obra és un clàssic si tracta temes universals i perdura. Mar i cel n’és un exemple.
• La literatura és una arma social perquè denuncia injustícies i proposa canvis. Aigües encantades ho exemplifica.
• Els rols femenins tradicionals afecten personatges com la Natàlia (La plaça del Diamant), la Mila (Solitud) o Blanca (Mar i cel), que evolucionen i desafien les normes socials.
• L’amor literari passa de ser idealitzat (segle XII) a més realista i divers (segles XX-XXI), incorporant noves perspectives com l’homosexualitat.
• La Renaixença busca recuperar la identitat catalana influïda pel Romanticisme. Destaca Aribau amb La pàtria.

Veritat o Falsedat (Afirmacions)

A continuació es presenten diverses afirmacions amb la seva veracitat indicada:

• Un vers de quatre síl·labes s'anomena tetrasíl·lab. (V)
• El cal·ligrama és un poema que uneix forma i contingut. (V)
• Un vers de set síl·labes s’anomena hexasíl·labs. (F)
• La cesura divideix un vers en hemistiquis. (V)
• Els versos de set síl·labes s’anomenen heptasíl·labs. (V)
• Els termes “hipèrbole” i “hipèrbaton” es refereixen a recursos retòrics. (V)
• Una hipèrbole és una exageració. (V)
• La hipèrbole és un tòpic literari. (F)
• La interrogació retòrica consisteix en una pregunta que no espera cap resposta de ningú. (V)
• L’epítet és un adjectiu que aporta una informació significativa essencial. (F)
• El Noucentisme és posterior a les Avantguardes. (F)
• Els termes Renaixença i renaixement són sinònims. (F)
• El moviment cultural de la Renaixença es va iniciar a la segona meitat del segle XVIII. (F)
• Joan Maragall va ser un autor avantguardista. (F)
• Terra baixa, d’Àngel Guimerà, és un drama realista. (V)