Conceptes Clau: Lingüística i Química Essencial

Lèxic i Semàntica

El lèxic i la semàntica són camps fonamentals en l'estudi del llenguatge, que exploren el significat de les paraules i les relacions entre elles.

Significat Denotatiu

El significat denotatiu és el significat objectiu i literal d'un mot o expressió, el que trobaríem en un diccionari.

Significat Connotatiu

El significat connotatiu és el significat subjectiu, emocional o cultural associat a una determinada paraula, que va més enllà de la seva definició bàsica. Per exemple: “És un bunyol d'exercici” (connotatiu, significa que és un exercici mal fet) vs. “Aquests bunyols són boníssims” (denotatiu, es refereix al dolç).

Polisèmia

La polisèmia és la propietat per la qual una unitat lèxica (un mot o un significat) té més d'un significat. Els diferents significats són recollits en una mateixa entrada de diccionari, perquè provenen d'un únic origen etimològic, i s'anomenen accepcions.

Homonímia

L'homonímia és la relació entre mots que són formalment idèntics fonèticament i/o ortogràficament, però que no tenen ni el mateix significat ni el mateix lexema. Són paraules d'origen etimològic diferent que han coincidit casualment en un punt de la seva flexió en l'escriptura i/o en la pronúncia.

Tipus d'Homònims

• Homonímia completa: Mots que coincideixen en totes les seves formes. Ex: El verb “dur” i l'adjectiu “dur”.
• Homòfons: Mots que sonen igual però s'escriuen diferent. Ex: “Sabia” (del verb saber) / “S'havia” (del verb haver).
• Homògrafs: Mots que s'escriuen igual però tenen significats diferents i, de vegades, pronunciació diferent. Ex: “sou” (substantiu, salari) i “sou” (verb, del verb ser).

Paronímia

La paronímia es refereix a dos o més termes que posseeixen significats distints però que s'assemblen en la seva forma fonètica o ortogràfica. Ex: “perjudicis” / “prejudicis”.

Sinonímia

La sinonímia es dóna quan dos o més mots tenen el mateix significat, encara que puguin diferir en altres valors funcionals dins un enunciat concret. Els termes “llevant” i “est” són mots sinònims.

Tipus de Sinonímia

Es pot diferenciar entre sinonímia total i parcial.

• Sinònims totals: Dos mots són sinònims totals si conceptualment són idèntics, si es poden alternar en qualsevol situació (de registre i geogràfica) i coincideixen en tots els usos, tant de caire denotatiu com connotatiu. Així doncs, és gairebé impossible trobar dos sinònims totals. Ex: “Dur” i “portar” (sovint considerats sinònims, però amb matisos).
• Sinònims parcials: La majoria de sinònims de la llengua són parcials, perquè pertanyen a registres diferents o perquè el significat és més ampli o més concret.

Antonímia

Un antònim és un mot que té un significat directament oposat al d'un altre.

Tipus d'Antònims

• Graduals: Se situen en els extrems d'una relació d'oposició que presenta graus intermedis. Ex: “calent” / “fred” (grau intermedi: “tebi”).
• Complementaris o contradictoris: Mots que presenten una oposició de significat sense opcions intermèdies. Ex: “present” / “absent”.
• Inversos: Mots que mantenen una relació d'oposició en què ambdós s'impliquen mútuament. Ex: “comprar” / “vendre”; “mestre” / “alumne”. Es tracta d'una relació recíproca: perquè es doni un terme s'ha de donar simultàniament l'altre.

Hiponímia

La hiponímia és la relació que s'estableix entre un element de significat general (hiperònim) i altres que tenen un significat més específic (hipònims). L'hipònim conté tots els trets de l'hiperònim, però no passa el mateix a l'inrevés. Ex: “Animal” és hiperònim de “lleó”, “gos” i “gat”. “Lleó”, “gos” i “gat” són cohipònims de la paraula “animal”.

Oració Composta i Preposicions

Ús de “Per què” i “Perquè”

“Per què”

• Què relatiu: Quan “què” es pot substituir per “el qual”, “la qual”, etc. Ex: “Aquest és el tema per què ens interessàvem tant.”
• Què interrogatiu: Quan es pregunta pel motiu. Ex: “No entenc per què ha d'estar sempre rondinar.”

“Perquè”

• Perquè causal: Indica causa i va seguit de verb en indicatiu. Ex: “Hem vingut perquè teníem ganes.”
• Perquè final: Indica finalitat i va seguit de verb en subjuntiu. Ex: “Lliga'l fort perquè no caigui.”
• Perquè conjunció substantivada: Quan funciona com a substantiu i significa “motiu” o “raó”. Ex: “Aquest és el perquè de la nostra visita.”
• Perquè conjunció consecutiva: Sempre en correlació amb “massa” o “prou”. Ex: “Era massa/prou alt perquè no passés per la porta.”

Canvi i Caiguda de Preposició

• Caiguda de preposició: Davant la conjunció “que” mai no pot anar-hi preposició (a, de, en).
• Canvi de preposició: Les subordinades substantives d'infinitiu pateixen aquest fenomen. Davant d'infinitiu mai no hi poden anar les preposicions “en” o “amb”; se substitueixen per “a” o “de”.

Oracions Subordinades de Participi

Les oracions subordinades de participi es formen amb una construcció de participi i poden ser de diversos tipus:

• Oració subordinada adjectiva de participi: Funciona com un adjectiu. Ex: “Aquell quadre, acabat ahir, és preciós.”
• Oració subordinada adverbial pròpia modal de participi: Indica la manera. Ex: “Callat treballes millor.”
• Oració subordinada adverbial pròpia temporal de participi: Indica el temps. Ex: “Un cop arribat el paquet, t'escriuré.”
• Oració subordinada adverbial impròpia condicional de participi: Indica una condició. Ex: “Acabada la feina, els treballadors marxaran.”

Cinètica Química

Teoria dels Xocs

Segons la teoria dels xocs, les reaccions químiques es donen només si els seus reactius xoquen de manera eficaç. Com més xocs eficaços hi hagi per unitat de temps, més ràpida serà la reacció. Així, com més xocs hi hagi per unitat de temps, més probabilitat hi haurà que aquests siguin eficaços.

Els factors que exerceixen una influència considerable en el nombre de xocs eficaços i, per tant, en la velocitat de la reacció són: la naturalesa química dels reactius, la temperatura, la concentració dels reactius i els catalitzadors.

Catalitzador

Un catalitzador és una substància que varia el mecanisme d'una reacció química disminuint l'energia d'activació (baixa l'energia de l'estat de transició), fent més ràpida (accelerant) la reacció. No altera l'estat final ni l'inicial.

Àcids i Bases (Definició)

Un àcid és una substància que dóna protons, i una base és una substància que els rep.

Àcids Forts

Alguns exemples d'àcids forts són:

• Perclòric (HClO₄)
• Permangànic (HMnO₄)
• Nítric (HNO₃)
• Sulfúric (H₂SO₄)
• Iodhídric (HI)
• Bromhídric (HBr)
• Clorhídric (HCl)

Grau d'Ionització

El grau d'ionització es calcula com:

(Mols dissociats / Mols inicials) * 100

Ions Espectadors i Bases de Brønsted-Lowry

Els ions espectadors que provenen d'una base forta no reaccionen en aigua. Una base de Brønsted-Lowry reacciona amb aigua.

Fórmula de Neutralització

La fórmula per a la neutralització àcid-base és:

Cbase x Vbase = Càcid x Vàcid

Entropia

L'entropia (designada per la lletra S) és la mesura quantitativa del grau de desordre microscòpic d'un sistema.