Conceptes Clau de Lingüística: Marc, Hiperònim, Tema i Més

Conceptes Clau de Lingüística

14. MARCS: Estructura de dades que serveix per a representar una situació estereotipada, una representació sobre el món que permet realitzar actes cognitius fonamentals com ara percepcions, comprensió lingüística i accions. Hi ha marcs convencionals i intertextuals.

15. HIPERÒNIM: Categoria general o terme inclusiu que engloba els diferents hipònims o categories particulars.

16. EXEMPLES: S'utilitzen per a proporcionar proves que justifiquen un argument.

17. TEMA: Informació coneguda.

18. REMA: Informació nova.

19. TEMATITZACIÓ: Consisteix en situar un element o sintagma de l'oració al capdavant per destacar-lo.

20. Recursos de Tematització:

• Pronom demostratiu neutre (AIXÒ)
• Pronom relatiu neutre (COSA QUE)
• Substantiu abstracte (UN FET QUE)
• Repetició
• Demostratiu
• Possessiu
• Omissió
• Pronom relatiu (QUE)
• Pronoms febles EN i HI
• Hipònim - Hiperònim

21. Altres Recursos Lingüístics:

• APOSICIÓ: És un sintagma nominal que va entre comes i dona informació complementària sobre un altre sintagma nominal que el precedeix (Enric Valor, ...).
• ORACIÓ DE RELATIU ESPECIFICATIVA: Introduïda pel pronom relatiu que, situat immediatament després del seu antecedent, la paraula a la qual es refereix, i serveix per a identificar-lo o especificar-lo. No porta coma (els alumnes que...).
• ORACIÓ DE RELATIU EXPLICATIVA: Al contrari que l'especificativa, l'explicativa té la mateixa forma, però introdueix una informació complementària.
• REFORMULACIÓ: També s'anomena paràfrasi i consisteix a dir en altres paraules el fragment anterior. Està introduïda pels connectors.
• EXEMPLIFICACIÓ: Introdueix un exemple. Els connectors més habituals són per exemple, com ara, un exemple d'això és, una mostra d'això és, etc.
• PARÈNTESI EXPLICATIU: Introdueix una informació complementària que es marca entre parèntesis.
• NOTA A PEU DE PÀGINA: En els treballs acadèmics i els articles d'investigació s'introdueix una informació complementària però no al mig del text, sinó al marge inferior de la pàgina. La situació de la nota s'indica amb una xifra al costat del fragment del text del qual s'amplia la informació. A vegades, serveix per a indicar la referència bibliogràfica d'una obra citada, les dades biogràfiques d'un autor, més exemples d'un cas, etc.

22. NOMINALITZACIÓ: Recurs de condensació de la informació que consisteix a transformar una oració en un sintagma nominal.

• Per mitjà de gerundi d'anterioritat (havent recorregut)
• Per mitjà d'un participi (finalitzada la cursa)
• Per mitjà d'una nominalització (la clausura del museu)
• Per mitjà d'una aposició (un pastor alemany)
• Per mitjà d'un complement circumstancial (a causa del gran retard...)

23. NORMALITZACIÓ LINGÜÍSTICA: Equivalent al capgirament de la substitució lingüística en una comunitat amb una llengua minoritzada mitjançant les transformacions en el corpus, en els processos d'adquisició i/o en els seus usos socials.

24. NORMATIVITZACIÓ: Part del procés de normalització que té a veure amb el codi (amb les formes lingüístiques no amb els usos). Producció de la norma lingüística.

25. ESTANDARITZACIÓ: Implantació social de la norma lingüística, escolarització, ús per part de l'administració pública, ús per part dels mitjans de comunicació, ús per part del sector privat.

26. VARIACIÓ LINGÜÍSTICA: Diacrònica (cronolèctes), diatòpica (dialectes), diastràtica (argots), diafàsica (registres).

27. CONFLICTE LINGÜÍSTIC: Terme de la sociolingüística que expressa el conflicte o la tensió entre grups en què les diferències idiomàtiques esdevenen el símbol fonamental de l'antagonisme.

28. DIGLÒSSIA: Situació en la qual coexisteixen dues llengües en una comunitat de parlants, de tal forma que per gaudir una d'elles de major prestigi social que l'altra s'empren en àmbits o circumstàncies diferents (més familiar una i més formal l'altra).

29. COHESIÓ: Discurs estructurat i connectat, frases ben puntuades, distribució de la informació adequada, recursos de cohesió correctes, concordança de temps, gènere i nombre, absència de repeticions.

30. COHERÈNCIA: Selecció de la informació rellevant, claredat i precisió, absència d'ambigüitat, equívocs i redundàncies.