Conceptes Clau de la Lingüística: Llengua, Llenguatge i Variació

Conceptes Fonamentals de la Lingüística

La llengua és el sistema de signes en què es materialitza la facultat del llenguatge. És un sistema uniforme: tots els parlants d'una mateixa llengua comparteixen un mateix sistema que possibilita la comunicació i la intercomprensió.

Llenguatge

El llenguatge és la capacitat exclusivament humana de comunicar informació amb signes lingüístics.

Parla

La parla és l'ús concret i individual que fa cada usuari d'un idioma. És variable i, de vegades, pot dificultar la intercomprensió entre parlants d'una mateixa llengua.

Dialecte

Els dialectes són les realitzacions col·lectives de la llengua. Corresponen a col·lectius (famílies, pobles, comarques, grups socials…) amb trets lingüístics comuns que es diferencien d’altres col·lectius que parlen la mateixa llengua.

Idiolecte

L'idiolecte és la varietat de la llengua associada a cada parlant individual. Està influït per factors personals. Tot parlant s'expressa a través d'un idiolecte personal i un dialecte col·lectiu.

Normalització Lingüística

La normalització és el procés d’augmentar l’ús social d’una llengua, especialment en àmbits formals o oficials.

Norma Lingüística

La norma és el conjunt de regles fonètiques, morfosintàctiques i lèxiques que contribueixen a organitzar una llengua.

Normativització Lingüística

La normativització és el procés d’establir normes lingüístiques (ortografia, gramàtica i lèxic) per unificar una llengua.

Varietat Estàndard

La varietat estàndard és la varietat correcta des del punt de vista normatiu. S'utilitza en contextos de formalitat alta, com ara els mitjans de comunicació, l'ensenyament i els àmbits administratius.

Llengua Minoritzada

Una llengua minoritzada és una llengua que ha estat arraconada, marginada o exclosa dels àmbits d'ús públics, a causa de processos històrics, polítics o socials de dominació.

Varietats de la Llengua i Factors de Variació

La llengua presenta variacions en el seu ús segons diversos factors. Aquest fenomen és natural en qualsevol llengua viva i afecta tota la comunitat lingüística. S’estudia des de dues perspectives principals: segons els parlants i segons la situació comunicativa.

Variació segons els Parlants

Aquesta variació es relaciona amb les característiques individuals o col·lectives dels usuaris de la llengua.

Variació Històrica o Diacrònica (Cronolectes)

Fa referència als canvis que pateix la llengua amb el pas del temps, és a dir, a les diferències segons l’època. També pot referir-se a la manera de parlar de les persones segons la seva edat. Així, no s’expressa igual un jove que una persona gran.

Variació Social o Diastràtica (Sociolectes)

Està relacionada amb la classe social, el nivell cultural, la professió o el grup social dels parlants. Per exemple, una persona amb estudis superiors utilitza un lèxic i una estructura gramatical més complexos que una persona sense formació acadèmica. També s’inclouen aquí les varietats pròpies de col·lectius professionals (argots o jergues).

Variació Geogràfica (Geolectes o Dialectes)

Fa referència a les diferències en la manera de parlar segons la zona o el territori. Aquests parlars reben el nom de dialectes i poden tenir subdialectes o variants locals. Per exemple, dins del català hi ha el dialecte balear (amb subdialectes mallorquí, menorquí i eivissenc), el valencià, el central, el nord-occidental, etc.

Variació segons la Situació Comunicativa (Registres)

Aquesta variació depèn del context i la finalitat de la comunicació. Els factors clau són:

• Tema: general o especialitzat
• Canal: improvisat/preparat, oral/escrit
• Intenció: objectiva o subjectiva
• Grau de formalitat: alt, mig, baix

Els registres lingüístics es classifiquen segons el grau de formalitat:

• Registres formals: estàndard, cientificotècnic, juridicoadministratiu i literari.
• Registres informals: vulgar i col·loquial.

Nota: En l'anàlisi lingüística, és important no etiquetar directament un text com a "formal" o "informal", sinó descriure les seves característiques de registre.