Conceptes Clau de Lingüística: Comunicació, Fonètica i Text

Elements i Funcions del Llenguatge

Elements de la Comunicació

• Llenguatge: Capacitat que tenim per comunicar-nos; de transmetre coneixements, ordres o desigs.
• Emissor: Qui envia el missatge.
• Receptor: Qui rep el missatge.
• Missatge: La informació transmesa.
• Referent: Les persones o realitats a què remet el missatge.
• Canal: Via de transport (oral, paper, TV, etc.).
• Codi: Conjunt de signes i regles que es fan servir per construir el missatge.

Funcions del Llenguatge

• Emotiva: Expressa sentiments o estats d'ànim (Ex: Ai!, Visca!, Uix!).
• Conativa (o Apel·lativa): Busca modificar la conducta del receptor (Ex: cridar, alertar d’un perill).
• Fàtica: Comprova l’eficàcia i el manteniment del canal comunicatiu.
• Estètica (o Poètica): Se centra en la forma del missatge (Ex: jocs de paraules).
• Referencial: La intenció comunicativa se centra en el referent o context.
• Metalingüística: Se centra en el codi mateix.

Els Díctics i la Pragmàtica

Els Díctics són elements lingüístics que formen part del llenguatge i que no es poden interpretar per si sols sense conèixer el context. La pragmàtica és la branca de la lingüística que els estudia.

Tipus de Díctics

• Personals: Jo, tu, ell, meu, teu...
• Espacials: Aquí, allà, això, aquest...
• Temporals: Avui, ara, demà, abans...

Fenòmens Fonètics en Català

• Emmudiment: Una consonant final de paraula no es pronuncia. (Exemples: CAMP, TOMB).
• Sensibilització: Pronunciació de consonants que serien mudes. (Exemple: SANT HILARI).
• Sonorització: Un so sord passa a ser sonor. (Exemple: ELS SAVIS).
• Ensordiment: Les oclusives sonores passen a ser oclusives sordes. (Exemples: VERB, FRED).
• Geminació: Duplicació del so. (Exemples: SETMANA [mm], POBLE [bbl], REGLE [ggl]).

Assimilació Fonètica

L'Assimilació es produeix quan un so adquireix un tret d’un altre so adjacent.

• Palatalització: Els sons [l] i [n] es transformen en [ʎ] i [ɲ] davant d’un so palatal.
• Velarització: El so [n] seguit d’una consonant velar es transforma en [ŋ] (Ex: en paraules acabades en -nc o -ng).
• Labiodentalització: Quan /m/ i /n/ van seguits del so [f], s'articulen [ɱ].
• Bilabialització: Quan /n/ va seguit d'un so bilabial, es pronuncia [m].

Propietats Essencials del Text

• Adequació

  El text té en compte els elements de la situació comunicativa (receptor, finalitat, canal, temps). Implica l'ús del registre i del gènere textual (carta, anunci, epitafi) apropiats a la situació.

• Coherència

  El text presenta unitat temàtica, conté la informació necessària i rellevant per al tema i la intenció, té una bona organització lògica i no presenta contradiccions entre les idees.

• Cohesió

  Ús de connectors per lligar les diferents parts, signes de puntuació adequats, concordança de temps verbals, ús de pronoms, sinònims, etc.

• Correcció

  Respecte a les normes ortogràfiques, prosòdiques, morfològiques i sintàctiques, i ús d'un lèxic apropiat.

Registres Lingüístics: Varietats Diafàstiques

Registres Formals

• Culte o Literari

  Tema general, formalitat molt alta, gran expressivitat, sintaxi complexa (ús de cultismes i figures estilístiques com metàfores o hipèrboles), subjectiu, predominantment escrit. (Ex: Discursos parlamentaris, textos literaris).

• Cientificotècnic

  Objectiu, formalitat alta, escrit o oral (no espontani). Caracteritzat per oracions enunciatives, tecnicismes, cultismes, símbols (algebraics, químics, fonètics) i oracions impersonals. (Ex: Manuals, revistes o tractats científics).

• Estàndard

  Llengua comuna ensenyada als centres docents. Tema general, objectiu, formalitat mitjana, utilitzat en situacions mínimament formals. (Ex: Mitjans de comunicació, ensenyament, administració, usos públics).

Registres Informals

• Col·loquial o Familiar

  Subjectiu, primer registre après. Llenguatge espontani, poca preocupació per la normativa i poc rigor lèxic. To emfàtic i exagerat. Ús de frases fetes, comparacions, onomatopeies. Ús de lèxic incorrecte (bueno, pues) i molt genèric (això, cosa, fer, interessant). (Ex: Vida quotidiana, converses amb amics).

• Vulgar

  Subjectiu, grau de formalitat molt baix, espontani, poc elaborat, poca preocupació per la correcció. Temes considerats tabú (sexe, escatologia). Ús de renec i paraulotes.

El Canal Comunicatiu: Oral vs. Escrit

Canal Oral

• Espontani i informal.
• Sintaxi senzilla, frases sovint mal estructurades.
• El llenguatge no verbal ajuda a interpretar el missatge.
• Instantani i amb interacció amb el receptor.
• Ús de mots crossa (cosa, això, algú...) i repeticions.

Canal Escrit

• Preparat i formal.
• Poca presència de llenguatge no verbal.
• Durabilitat.
• No hi ha interacció immediata amb el receptor.
• Lèxic més precís; s'eviten repeticions.

Normes d'Ús de la Dièresi

La dièresi (¨) s'utilitza per:

1. Separar un possible diftong, convertint-lo en un hiat.
2. Marcar la vocal u en les combinacions güe, güi, qüe, qüi.

Excepcions: Quan NO s'utilitza la Dièresi

• Quan la vocal ja porta accent (ja que l'accent ja trenca el diftong).
• En paraules acabades en -isme i -ista.
• En paraules amb prefixos com re-, contra-, anti-.
• En verbs en infinitiu, gerundi, futur o condicional.