Conceptes Clau de Lingüística Catalana: Funcions, Formació i Semàntica

Funcions del Llenguatge: Conativa i Referencial

La comunicació es pot analitzar segons la seva intenció principal:

Funció Conativa

El missatge s’adreça al receptor a fi de provocar-ne una reacció. L’emissor ordena, aconsella, intenta convèncer, persuadir o adoctrinar el receptor a fi que pensi o actuï d’una determinada manera.

Funció Referencial

La finalitat és informativa i s’orienta en el context perquè explica de manera objectiva els fets, les qualitats i els fenòmens de la realitat i dels elements que la componen.

Mecanismes de Formació de Mots

La llengua disposa de diversos procediments per crear noves paraules:

Derivació amb Sufixos Valoratius

La derivació amb sufixos valoratius no forma noves unitats lèxiques: els sufixos simplement afegeixen una propietat relativa a la dimensió (gran o petit) o bé valorativa.

Derivació Zero o Derivats Regressius

Un cas especial de derivació és l’anomenada derivació zero (o derivats regressius), que consisteix a formar un nou mot sense afegir-li cap sufix. Per exemple, del verb dubtar es forma el nom dubte.

Mots Parasintètics

Un nombre important de nous verbs són parasintètics, que prenen alhora un prefix i un sufix. Ex: bony -> a-bony-eg-ar.

Altres Recursos de Formació i Ús de Mots

A més de la derivació, hi ha altres maneres d'enriquir el lèxic:

Sintagmació

La sintagmació consisteix a combinar paraules per formar un sintagma que es comporta com una construcció fixa, amb un significat específic, dins de l’oració. Aquest tipus de sintagma pot ser una locució gramatical o una locució lèxica.

Habilitació

L’habilitació és un recurs de formació de mots que consisteix a assignar una nova categoria gramatical i un nou significat a una unitat ja existent en la llengua.

Hipocorístic

Un hipocorístic és un mot, propi o comú, usat amb caràcter afectuós, familiar o eufemístic.

Préstec o Manlleu

Un recurs molt important de formació de mots és el préstec o manlleu. Si bé els procediments que hem treballat fins ara es configuren a l’interior de la llengua, en aquest cas es tracta d’adoptar com a propis elements forans, que provenen d’altres sistemes lingüístics.

Relacions Semàntiques Fonamentals

Les paraules es relacionen entre elles de diverses maneres:

Hiponímia

La hiponímia posa de manifest la jerarquia que regeix l’organització i classificació de la realitat. Aquesta relació s’estableix entre un element de significat general i altres que tenen un significat més específic.

Connotació

La connotació és el sentit figurat o interpretatiu, és a dir, el significat subjectiu i secundari que pren un mot perquè se l’associa amb altres idees.

Tipus d'Oposició Semàntica i Homonímia

L'oposició de significats i la coincidència de formes són conceptes clau:

Antònims Graduals

Són els que se situen en els extrems d’una relació d’oposició que presenta graus intermedis.

Antònims Complementaris o Contradictoris

Són mots que presenten una oposició de significat sense opcions intermèdies.

Antònims Inversos

Són mots que mantenen una relació d’oposició en què ambdós s’impliquen mútuament.

Homòfons

Homòfons: mots que es pronuncien igual però s’escriuen diferent.

Homògrafs

Homògrafs: mots que s’escriuen igual. Poden coincidir o no en el so.

Exercici de Vocabulari: Paraules amb Grafia Específica

• esponges
• pinça
• paraigües
• platja
• Pasqua

• afaita
• sergent
• racó
• avaria
• ambaixada
• bufetada
• robí
• suborn
• torró
• juvenil

Exercici d'Accentació i Ortografia

• sòlid
• època
• préstec
• tèbia
• pólvores
• fórmula
• església
• agrair
• traduïu
• veïnatge
• copieu

• vernissos
• matisos
• nusos
• trossos
• pedaços
• arrossos

• basc
• Còrdova
• cavaller
• núvol
• vena
• savis
• bolcar

Exercici de Vocabulari General

• paret
• solitud
• maragda
• fàstic
• pròfug
• humit
• sobte
• mag
• cabdell
• optatiu