Conceptes Clau de la Imatge i la Narrativa Audiovisual

Funcions de la Imatge

1. Representativa

   Busca reproduir la imatge de manera fidel. Sempre té alguna cosa més que la simple representació; no hi ha imatges neutres. No és la realitat. Ex: La funció representativa de la foto del DNI té menys elements que la meva pròpia representació.

2. Simbòlica

   Associa imatges amb idees o valors abstractes. Per recrear una idea, cal agafar elements simbòlics. Té un gran impacte cultural. Ex: La bandera, la representació de la justícia.

3. Semàntica

   Assigna significats a les imatges en un context cultural o lingüístic. Els camps semàntics depenen de l’idioma i del seu entorn cultural. Ex: Senyals de trànsit.

4. Epistèmica

   Tracta la imatge com una font de coneixement. Ex: Imatge d’un bacteri. Una imatge científica és científica també pel seu context.

5. Estètica

   Ressalta la bellesa visual i l’impacte artístic de les imatges. Ex: Pintura digital.

Nota: Les imatges no només són imatges, són moltes més coses. Ex: Un influencer que penja una fotografia que no s’ha fet ell i un altre que penja un selfie. Podem interpretar que el que no es fa ell mateix les fotos guanya més que l’altre.

Què és una Imatge? Realitat i Interpretació

La realitat és el que tenim davant; la resta són imatges, per tant, interpretacions i reinterpretacions.

• Realitat inaprensible: La realitat no pot ser captada plenament; sempre és una construcció parcial.
• Interpretació subjectiva: La representació de la realitat inclou inevitablement biaixos i perspectives personals.
• Impacte visual: Cada imatge proposa una visió única del món, influïda per l’autor i el context.

Quan faig una fotografia, trio quin tros de realitat vull seleccionar i quin vull deixar fora, i des d'on l’encuadro.

La Imatge com a Re-presentació

La imatge és una re-presentació de la realitat, més enllà d’una simple còpia.

Funcions Narratives del Color

1. El color ajuda a construir el món de la història: espais, personatges, època.
2. Pot definir l'estat emocional d'una escena o un personatge.
3. Marca canvis temporals o psicològics.
4. S'utilitza com a recurs de continuïtat entre escenes o per contrastar-les.

El color no és només estètica: és significat.

Eines Expressives Visuals

1. El pla: Mida, angle, enquadrament. Indica emocions, jerarquies, perspectives.
2. La composició: On es col·loquen els elements dins el marc. Crea significat i tensió.
3. La llum i l'ombra: Marque el to emocional, poden tenir valor simbòlic.
4. El moviment de càmera: Fluïdesa, inestabilitat, distància emocional.

Eines Expressives Sonores

1. Diàleg/veu en off: Dona informació o accés a l'interior dels personatges.
2. So ambiental: Crea realisme, immersió o fins i tot contrast.
3. Efectes sonors: Marque accions, ritme o impacte emocional.
4. Música: Pot guiar l'emoció, suggerir significats, generar contrast.

El silenci també és expressiu: pot intensificar una emoció, marcar un buit, preparar un gir dramàtic.

La Imatge Pre-Cinematogràfica

Tota imatge està codificada perquè és una representació de la realitat (hi ha codis pel mig que modifiquen o interpreten la imatge).

1. Imatge Simbòlica i Mimètrica

• Imatge Simbòlica

  Transmeten conceptes abstractes o valors culturals. Ex: Pintures rupestres o símbols religiosos antics. Impacte cultural: Estructuren narratives i identitats col·lectives, generades a partir de criteris culturals compartits.

• Imatge Mimètrica

  Busquen representar la realitat amb la màxima fidelitat. Ex: Escultures clàssiques i retrats realistes. Evolució: Va establir les bases per a la creació de tècniques com la fotografia.

2. La Càmera Fosca

Capsa on es posava la persona i estava fosca amb un forat petit (feix de llum); la imatge es projectava del revés. Dispositiu òptic que projecta una imatge invertida d’una escena exterior.

3. La Fotografia

• Fotografia: Captura d’imatges fixes amb tècniques químiques i mecàniques.
• Fotograma: Unitat mínima de cinema que registra el moviment pas a pas.

Perfils Professionals de l'Audiovisual

Tres perfils diferents imprescindibles per fer un audiovisual:

• Producció

  Rol professional. El productor fa la producció, el procés de creació de l’obra. Inclou pressupostar, finançament i revenue (retorn, recuperació dels diners). El productor és el propietari legal.

• Guionista

  Fa el guió, text escrit (tota la relació amb la literatura). Els escriptors fan l'obra final, el guió no és el final. No només explica les accions dels personatges, sinó les accions dramàtiques (Ex: Pel·lícula que la història dura diversos dies i no cal que diguin 1r dia, 2n...). Sempre escrit en present.

• Direcció

  Visualitza el guió, porta a imatges allò que el guionista ha plantejat. Les maneres de fer passen per moltes situacions.

Qualsevol de les persones d’aquest bloc pot engegar una pel·lícula, incloent-hi els Actors.

La Imatge Digital

1. Definicions

• El píxel: Unitat mínima i indivisible, d’un sol color. Tenen capacitat d’ocupació del 100%. Un píxel no pot ser rodó.
• Matriu: Estructura ordenada. Imatge feta amb la unitat mínima (píxel) = imatge matricial.
• Degradats: Es creen variant els valors de color o lluminositat píxel a píxel. A més píxels, transicions més suaus.
• Aliasing: Distorsió visual per una resolució insuficient en la representació digital.

Característiques de la Imatge Digital

• Mida: Mida que ocupa la foto (cm, polzades, o mesurada en píxels).
• Resolució: Nombre total de píxels.
• Relació: Una imatge gran amb baixa resolució perd qualitat en ampliar-la.
• Aspect Ratio: Proporció entre l’amplada i l’alçada d’una imatge.
• Mapa de bits: Representació d’una imatge com una matriu de píxels amb valors de colors.

El Color

1. Característiques

• Luminància: Qualitat de llum reflectida per una superfície, determinant la brillantor de la imatge.
• Relació amb la càmera: Controlada per l’exposició i ajustable amb la configuració de gamma i nivells de llum.
• Contrast: Diferència màxima entre el punt amb més llum i el de més foscor.
• Saturació: Intensitat o puresa d’un color en una imatge.

Emmagatzematge d’Imatge

1. Tipus

• Imatge ràster: Basada en píxels, adequada per a la fotografia i el disseny.
• Imatge vectorial: Utilitza formes matemàtiques.

Sistema de Plans i Angulació

Criteris que ens fan definir les imatges: L'angulació en el cinema fa referència a la posició de la càmera respecte al subjecte. Impacte narratiu: cada angle transmet una sensació diferent i condiciona la percepció de l’espectador.

Tipus principals: Picat, Contrapicat, Zenital, Nadir, Frontal i Lateral.

1. Pla Picat

   Inclinat cap avall respecte al subjecte. Efecte visual: Fa que el personatge sembli vulnerable, dèbil o insignificant. Exemples: Sovint utilitzat en escenes de submissió i de por.

2. Pla Contrapicat

   Angle inclinat cap amunt respecte el subjecte. Efecte visual: Fa que el personatge sembli poderós. Exemples: Sovint utilitzat en escenes de poder o heroisme.

3. Pla Zenital

   Situat completament a sobre el subjecte. Efecte visual: Sensació de control extern. Exemples: Utilitzat en escenes de tensió, somnis...

4. Pla Nadir

   Angle situat completament a sota el subjecte. Efecte visual: Exagera la grandesa i l’impacte del personatge. Exemples: Escenes que volen transmetre magnificència.

5. Pla Frontal

   Càmera alineada a la mirada del subjecte. Ús: Sovint utilitzat en diàlegs i moments introspectius, connexió directa amb l’espectador.

6. Pla Lateral

   La càmera es col·loca de costat, mostrant el perfil d’un personatge. Ús: Per representar diàlegs, interaccions, oposició.

La Mirada Cinematogràfica

La mirada en el cinema fa referència a com es construeix la relació entre espectador, personatge i esdeveniments. Funció narrativa: Determina qui veu què i com, afectant la interpretació de la història.

1. Mirada Subjectiva

   Mostra exactament el que veu un personatge. Funció narrativa: Submergeix l’espectador en la perspectiva i emocions (escenes de suspens).

2. Mirada Objectiva

   La càmera actua com a observador neutral. Funció narrativa: Permet que l’espectador valori els esdeveniments de manera imparcial.

3. Mirada Semisubjectiva

   Barreja elements objectius i subjectius per suggerir la percepció d’un personatge. Funció narrativa: Juga amb la identificació de l’espectador.

4. Mirada Narrativa

   La mirada condiciona com l’espectador percep la història i els personatges. L’ús de la càmera pot generar emoció i empatia.

La Imatge i el Temps: Capturant Moments

Moviments de Càmera

1. Nomenclatura → vídeo

El Temps

1. Simulació de moviment: Trobar la sensació perceptiva de moviment.
2. El temps com a organitzador de moviment: Dimensió narrativa: el temps estructura el relat i defineix com s’organitzen els esdeveniments. Ho registrem tot en format història, i hi ha una cosa que les marca i és que les ordenem segons el temps.
3. Deleuze: cinema, temps i moviment:

   • Imatge Moviment

     Cinema clàssic. Relat causal: els esdeveniments s’encadenen per accions, causes i efectes. Moviment com a eix. Lògica narrativa lineal.

   • Imatge Temps

     Cinema modern: busca capturar bé l'orientació del temps. Temps cristal·lí. Crisi de l’acció. Fragmentació narrativa.

Moviment

1. Elements en joc: En el plànol es poden moure 3 coses: la càmera, l’objecte i les llums.

Captació del Temps

1. Definició: Durada del pla → el temps dins de cada presa. Temps objectiu: des que comença fins que hi ha un tall. (Si tota la pel·lícula està gravada sense parar, sense cap tall, té un pla).

Continuïtat i Muntatge

Pla vs. Presa

• Presa: És l’acte de filmar una acció de forma contínua. Pot haver-hi diverses preses en un pla.
• Pla: És el fragment que s’inclou en el muntatge. Pot correspondre a una presa sencera o parcial.

Pla de Rodatge vs. Pla d'Acció

• Pla de rodatge: Planificació prèvia de com es filmarà una escena: càmeres, posicions... Inclou indicacions visuals i sonores, com tipus de pla, moviment i so. Assegura coherència i eficàcia en el rodatge.
• Pla d’acció: Fragment d’imatge seleccionat durant el muntatge per formar part de la narrativa final. Permet controlar el ritme, el temps i l'ordre del relat.

El Tall i la Continuïtat

• El tall: Canvi sobtat d’un pla a l’altre, pot ser invisible o marcat.
• Continuïtat: Principi segons el qual els plans s’han de connectar de manera fluida i coherent.
• Funció: Manté la il·lusió de temps i espai continus.

Tipus de Temps Narratiu

Temps Intradiegètic

El temps dins del món de la narració, viscut pels personatges. Funció narrativa: Construeix la lògica temporal dels fets dins de l’univers de la ficció.

Temps Extradiegètic

Temps que no pertany al món dels personatges. Elements temporals fora de l’univers narratiu visible pels personatges. Exemple: Música de fons, narració en off. Funció expressiva: Aporta informació, emoció o estructura narrativa des de fora de l’acció.

Temps Psicològic

Percepció subjectiva del temps en el relat cinematogràfic. Temps viscut pels personatges de manera subjectiva, no sempre coherent amb el temps cronològic. S’expressa a través de flashbacks, càmera lenta... Funció: Permet mostrar estats emocionals, memòria, anticipació o trànsit intern.

L'Estructura Bàsica del Relat Audiovisual

El relat audiovisual s’articula mitjançant la combinació de plans, escenes i seqüències; cada unitat articula una estructura global.

Unitats Fílmiques

• Pla: Unitat mínima de relat audiovisual.
• Escena: Unitat narrativa amb continuïtat d’espai i temps (unitat d’espai, unitat de temps i unitat d’acció, unitat de tema).
• Seqüència: Unitat narrativa composta per escenes interconnectades.
• Bloc: Agrupació funcional dins el relat audiovisual.
• Acte: Unitat narrativa major en l’estructura clàssica.

Els Tres Actes (Estructura Clàssica)

1. Primer acte: Plantejament.
2. Segon acte: Desenvolupament.
3. Tercer acte: Desenllaç.

Trama vs. Tema

El que passa vs. el que realment ens volen dir.

• Trama: És la successió d’esdeveniments visibles, l’acció externa de la història. Pregunta: Què fa el personatge? On va? Què li passa?
• Tema: És la idea de fons, sovint implícita, que dona sentit a la narració. El tema pot ser filosòfic, emocional o social: parla de l’experiència humana. Pregunta: Què ens diu aquesta història sobre l’amor, la pèrdua, el poder, la identitat...?

La trama és el vehicle, el tema és el missatge.

Rols Habituals dels Personatges

• Protagonista (heroi): Impulsa l’acció, evoluciona.
• Antagonista: S’oposa als objectius del protagonista.
• Aliat: Ajuda, acompanya, dona suport emocional.
• Mentor: Orienta, guia, fa de figura simbòlica.
• Trickster / Bufó: Provoca canvis, genera caos o comicitat.

Un mateix personatge pot canviar de rol al llarg del relat.

L'Arc de Personatge

Preguntes per identificar un arc: Què aprèn el personatge? Què deixa enrere? Què descobreix sobre ell/a mateix/a? Un personatge amb un bon arc construeix significat més enllà dels fets.

1. Arc Positiu

   Canvi transformador. El personatge supera els seus límits, aprèn i creix. Normalment passa de la ignorància a la consciència, de la por a l’acció. Exemple: Simba (El Rei Lleó).

2. Arc Negatiu

   Canvi destructiu. El personatge fracassa o es corromp. Sovint és un viatge cap a la pèrdua, l’aïllament o l’autodestrucció. Exemple: Anakin Skywalker.

3. Arc Pla

   Quan no canvia el personatge... però canvia el món. El personatge es manté fidel als seus valors, però és el món qui es veu afectat. És ferm, constant, un agent de canvi extern. Sol trencar normes i provocar transformacions al seu voltant. L’arc pla no implica passivitat: és un model de resistència o coherència.

So i Color: Paràmetres Tècnics

So (Es transmet per ones)

1. Paràmetres

• To (agut o greu)
• Durada (llarga o curta)
• Intensitat (forta o feble)
• Timbre

2. Captació

• Analògica vs. Digital (Freqüència de mostreig)

3. Canals

• Monoaural: 1 canal per sortir.
• Estèreo: 2 canals per sortir (podem fer que tots els altaveus de la dreta sonin diferent que els de l’esquerra). En aquest cas escoltarem el mateix perquè la gràfica és la mateixa.
• Envolvent o multicanal.

Color

Cercle Cromàtic

• Colors primaris: Els que no es poden obtenir mitjançant la barreja de cap color. Són la base dels altres colors, ja que, a partir de la barreja, es formen els altres.
• Colors secundaris: La suma de dos colors primaris dona com a resultat un de secundari.
• Colors terciaris: De la barreja d'un primari amb un secundari s'obté un color terciari.