Conceptes Clau de Hume i Descartes: Empirisme vs. Racionalisme

Glossari de Conceptes Epistemològics Fonamentals

Definicions Clau en l'Empirisme de Hume

Causalitat, Inferència i Coneixement

• Efecte: Es refereix al fenomen que segueix a una causa percebuda, com el moviment d’una bola després d’un impacte.
• Conclusió: És la inferència que fem sobre què passarà en el futur basant-nos en l’experiència passada (basada en l'hàbit).
• Demostrar: Provar una veritat de manera necessària i indiscutible, sense possibilitat que sigui falsa.
• Allò que és possible: Allò que la ment pot concebre sense contradicció, encara que no s’hagi experimentat mai.

Forces, Qualitats i Mecanismes Mentals

• Poders pels quals actuen els cossos: Forces internes dels objectes que determinen com interactuen, però que són desconegudes per nosaltres.
• Qualitats sensibles: Característiques percebudes directament pels sentits, com el color, la forma o la textura.
• Escepticisme: Filosofia que dubta del coneixement segur i posa en qüestió les creences no demostrables empíricament.
• Hàbit: Tendència natural de la ment a associar experiències passades per fer prediccions sobre el futur.

Percepcions i Ontologia Crítica

• Impressió: Percepció immediata i viva experimentada a través dels sentits o les emocions.
• Idea annexa a un terme: Concepte mental associat a una paraula; si no prové d’una impressió, no té significat real.
• Substància: Entitat suposadament subjacent a les qualitats dels objectes, però inobservable i inexistent segons Hume.
• Simplicitat: Absència de parts o divisió; Hume nega que la ment sigui una entitat simple i invariable.

Límits de la Raó

• Qualitats sensibles: Característiques percebudes pels sentits, però que no ens permeten conèixer la realitat última dels objectes.
• La raó: Facultat intel·lectual que estableix relacions entre idees, però que, segons Hume, no és suficient per conèixer la realitat.

Teoria del Coneixement de David Hume

Percepcions

Són continguts mentals que procedeixen de l'experiència i es divideixen fonamentalment en dues tipologies: impressions i idees.

Impressions

Són el resultat immediat d'una experiència sensible, són vives i intenses. N'hi ha de dos tipus: impressions de sensació i impressions de reflexió.

Idees

Les idees són representacions mentals de les impressions, imatges de les impressions que han perdut la força que tenien; són còpies d'impressions.

Principi de la Còpia

En últim terme, totes les nostres idees (fins i tot les imaginàries) provenen de l’experiència.

Criteri de Veritat

Una afirmació serà vertadera només si les idees que conté corresponen a alguna impressió i falsa si no existeix aquesta correspondència.

Lleis de l'Associació d'Idees

Són les lleis a través de les quals actua la nostra imaginació relacionant unes idees amb les altres:

• Llei de la Semblança: És la norma per la qual la nostra ment tendeix a unir idees que s'assemblen a les impressions originals. Exemple: STOP → parar.
• Llei de la Contigüitat en l'Espai o en el Temps: És la norma per la qual la nostra ment ajunta idees properes en l'espai i el temps. Exemple: Olor de cafè → matí.
• Llei de la Causa-Efecte: És la norma per la qual la nostra ment tendeix a unir determinades idees convertint-ne unes en l'efecte o el resultat d'unes altres. Exemple: Deixar anar → caure.

Tipus de Judicis i Escepticisme

• Relacions d'Idees: Fan referència a les matemàtiques i tota informació que sigui intuïtiva o demostrativament certa.
• Qüestions de Fet: Fan referència a quelcom de la realitat, és a dir, que provenen de l'experiència i la seva característica real és que són contingents (són, però podrien no ser).
• Escepticisme: És la conseqüència inevitable de l'empirisme radical de Hume. Com a resultat de la seva teoria, no es pot confiar en l'existència de res més enllà de les nostres impressions immediates.

Crítica a la Idea de Substància

Hume ens dirà que la idea de substància no remet a cap impressió (ja que no tenim impressions de la substància). En conseqüència, seguint el seu criteri de veritat, la idea de substància no reflecteix cap realitat.

Comparació: Descartes (Racionalisme) vs. Hume (Empirisme)

Descartes (Racionalisme)

Descartes defineix tres substàncies:

• Res Cogitans (Jo/Ment): Per a Descartes, l'essència de la substància del jo, de la ment, és el pensament. És el primer principi o substància evident.
• Res Extensa (Món Físic): És el món que percebem amb els sentits i del qual Déu és causa i garantia de la seva existència. És un immens rellotge de corda, el món que les lleis físiques descriuen.
• Res Infinita (Déu): Substància infinita. Déu és la causa de l'existència en nosaltres de la idea de perfecció i d'infinitud i és la causa de l'existència del món exterior.

Tot i que no el menciona com a tal, la seva teoria mecanicista del món pressuposa el Principi de Causalitat. L'univers és com un gran mecanisme on tots els fenòmens estan regits per la relació causa-efecte.

Hume (Empirisme) i la Crítica al Racionalisme

Hume té el contraargument: la posició racionalista és del tot inintel·ligible, ja que tot allò que existeix és particular, i així ho han de ser també les nostres percepcions particulars que formen la ment. La ment és només un flux constant de pensaments i percepcions.

Crítica a la Causalitat i la Realitat Exterior

Per a Hume, només coneixem impressions. Critica la idea de causalitat, però tampoc podem saber d’on han sortit les impressions. Per tant, no podem dir si realment hi ha una realitat diferent de les nostres impressions i idees.

Qüestiona el principi de causalitat perquè no tenim impressions de la connexió necessària entre el que anomenem causa i efecte. Per tant, no podem explicar els fenòmens a partir d'una relació causal, sinó només a partir de l'hàbit i el costum.

Crítica a la Idea de Déu

De Déu no en tenim cap impressió, i és només una idea de la imaginació. Atesa la crítica anterior al concepte de causalitat, cal reforçar que encara seria més absurd dir que Déu (imaginari) és la causa de la res (la realitat).