Conceptes clau d'història i societat

Anarquia

Impuls llibertari o sensibilitat anarquista present al llarg de la història. Aquest impuls s'ha manifestat de formes diverses: en els escrits de Lao Tsé i els taoistes, en el mutualisme de societats basades en el parentiu, en l'ethos de diverses sectes religioses, en moviments agraris com els diggers a Anglaterra o els zapatistes a Mèxic, en les col·lectivitzacions de l'Espanya de la Guerra Civil, en el pensament de la Grècia Clàssica, i actualment en les accions i l'ideari dels moviments feminista, antiglobalització, ecologista, decreixentista, altermundista, etc.

Aranzel

Un aranzel és un impost que cobra l'Estat sobre les mercaderies i els productes exportats i importats.^[1] S'estableix per protegir la indústria nacional d'un estat de la competència externa i per aconseguir un superàvit en la balança comercial.^[2]

Desamortització

La desamortització va ser un llarg procés historicoeconòmic iniciat a l'estat espanyol el 1798 per Manuel Godoy i que va finalitzar ja entrat el segle XX (16 de desembre de 1924).^[1] Va consistir a posar al mercat, mitjançant subhasta pública, les terres i béns no productius en poder de les anomenades mans mortes, gairebé sempre l'Església catòlica o els ordes religiosos, que els havien acumulat com a habituals beneficiàries de donacions, testaments i abintestats, a fi d'augmentar la riquesa nacional i crear una burgesia i classe mitjana de llauradors propietaris. A més, l'erari obtenia uns ingressos extraordinaris amb els quals es pretenien amortitzar els títols de deute públic. La desamortització es va convertir en la principal arma política amb què els liberals van modificar el règim de propietat de l'Antic Règim per implantar el nou estat burgès durant la primera meitat del segle XIX.^[2]

Esperança de vida

L'esperança de vida^[1] correspon a la mitjana d'anys que encara resten per viure per a una persona que ha assolit una edat exacta, si en el temps que li resta de vida fos sotmesa a les condicions de mortalitat actuals (les probabilitats específiques de morir a cada edat). En el cas particular de l'esperança de vida a l'edat zero, o esperança de vida en néixer, representa la durada de vida mitjana d'una generació fictícia sotmesa a les condicions de mortalitat del període.

Èxode rural

L'èxode rural o èxode camperol es refereix a l'emigració, generalment de gent jove (adolescents i adults joves), del camp a la ciutat. Aquest procés és molt antic i es va accelerar amb la Revolució Industrial i, sobretot, a partir de la segona meitat del segle XX. Se sol considerar com un tipus especial de migració perquè no només suposa canviar de lloc de residència, sinó també de professió, per motius més que evidents, donades les grans diferències geogràfiques que existeixen entre les oportunitats, el nombre i les característiques dels diversos tipus d'ocupació que existeixen al camp en relació amb la ciutat.

Latifundi

Un latifundi és una explotació agrària de gran extensió, caracteritzada per l'ús ineficient dels recursos disponibles, els baixos rendiments de la terra, el baix nivell tecnològic i la mà d'obra assalariada (poc qualificada i mal pagada).

Marxisme

El marxisme és el conjunt de doctrines polítiques, econòmiques i filosòfiques encunyades pels pensadors alemanys Karl Marx i Friedrich Engels. La multitud d'aspectes que aquest comprèn fa que pràcticament no existeixi branca de les ciències humanes sense la seva escola de pensament marxista. L'anàlisi marxista es caracteritza per un enfocament materialista i dialèctic del món. L'aplicació d'aquesta doctrina en el camp del socialisme va iniciar un nou corrent ideològic anomenat socialisme marxista, que va créixer durant tota la segona meitat del segle XIX i es va anar situant al poder al llarg del segle XX, tant a través de les seves múltiples versions socialdemòcrates com comunistes.

Minifundi

Un minifundi és una finca rústica de dimensions reduïdes, la producció de la qual és insuficient per a l'abastiment de la família propietària.^[1] Tot i que ho solen ser, no són necessàriament petites propietats. És força freqüent que una gran propietat s'arrendi a molts pagesos individuals en minifundis, o explotacions molt petites que no tenen la superfície suficient per ser rendibles. També és possible el cas invers: una petita propietat que s'explota conjuntament amb d'altres, que poden ser també petites, però que no constitueixen un minifundi perquè el conjunt té prou superfície per ser suficient.

Proletariat

El proletariat (del llatí proles, llinatge o descendència) és el terme encunyat per Karl Marx per designar la classe obrera. Originalment s'identificava amb aquelles persones que no tenen altra riquesa que els seus fills. Aquest terme es va utilitzar inicialment en un sentit despectiu fins que Marx el va definir més enllà. En les doctrines del socialisme, el comunisme i l'anarquisme en general, la classe social proletària és aquella que no disposa de la propietat dels mitjans de producció i que ha de llogar la seva força de treball a canvi d'un salari per a la seva subsistència.

Socialisme utòpic

El socialisme utòpic o socialisme premodern és un concepte vague i ambigu, dins el qual s'inclouen tot un seguit de propostes, des de protoanarquistes fins a liberals. El diccionari de la Gran Enciclopèdia Catalana el descriu com la «fase inicial de l'evolució del pensament i de l'acció socialistes, caracteritzada per la crítica de les estructures i relacions socials vigents i la descripció teòrica d'un futur sistema social"perfect", harmònic i basat en la igualtat de tots els homes».^[1]