Conceptes Clau i Història de la Llengua Catalana
Enviado por Chuletator online y clasificado en Francés
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 4,14 KB
Conceptes Clau en Sociolingüística
El Conflicte Lingüístic
És la tensió que es produeix entre dues comunitats lingüístiques per fer que les seves llengües respectives ocupin progressivament nous àmbits d’ús a costa de l’altra.
La Substitució Lingüística
En una situació de conflicte lingüístic, és la pèrdua de funcions i de parlants d’una llengua determinada a favor d’una altra llengua. Aquest procés sol acabar comportant el reemplaçament total d’una llengua.
La Diglòssia
Situacions en què una llengua determinada (A) ocupava les funcions i àmbits prestigiats, mentre que una altra llengua (B) era la que s’usava en les situacions informals.
La Llengua Minoritària
És la llengua usada en un territori per persones que constitueixen un grup numèricament inferior a la resta de la població d’aquest territori.
La Minorització Lingüística
És un procés de reducció d’usos i de nombre de parlants d’una comunitat lingüística que es va subordinant a un grup o a uns grups lingüístics amb els quals sol compartir un marc estatal. La llengua en regressió rep el nom de llengua minoritzada.
Valors, Actituds i Normes d'Ús Lingüístic
Les persones atribueixen valors als trets d’identitat cultural i social pròpia i dels altres, entre els quals hi ha els valors que atribueixen a les llengües.
L'Actitud Lingüística
En relació amb els valors hi ha l’actitud lingüística, que és la predisposició a valorar favorablement o desfavorablement una varietat lingüística i els seus parlants o determinats usos lingüístics. Podem parlar d':
- Actitud positiva (quan s’accepten)
- Actitud negativa (quan es rebutgen)
De vegades, les actituds negatives són prejudicis lingüístics que es basen en la creença que hi ha llengües millors que altres.
Les Normes d'Ús Lingüístic
Les prescripcions de conducta social que limiten i orienten el comportament lingüístic dels parlants; és a dir, determinen l’idioma, la varietat i el registre.
La Normalització Lingüística
Té com a finalitat deturar la substitució lingüística en tots els camps. El seu procés inclou:
- L’aspecte lingüisticosocial: consisteix a adequar l’estructura lingüística a les necessitats socials.
- L’aspecte sociopolític: té com a objectiu incrementar els usos en tots els àmbits per satisfer les necessitats de comunicació dels parlants.
La Política Lingüística
És el conjunt de mesures que els poders públics prenen per intervenir en les comunicacions lingüístiques d’una comunitat.
La Planificació Lingüística
És l’activitat organitzada i sancionada per l’autoritat política d’una comunitat per mitjà d’una sèrie de programes i projectes que té com a finalitat incidir sobre el procés de canvi lingüístic.
Història de la Llengua Catalana
La Romanització i els Orígens
Roma va conquerir totes les terres riberenques i les illes del Mediterrani i va implantar la llengua i la cultura llatines (va implantar el llatí vulgar). L’evolució del llatí en aquest territori va donar origen a un conjunt de llengües diferents entre si. Al territori on avui es parla el català, els romans hi van arribar al segle III a.C. El domini de Roma damunt aquest territori durà molts anys, fins al 476 d.C. La romanització va ser molt intensa.
Els Visigots
Eren un poble bàrbar ja força romanitzat quan es van establir a la Península al s. V i fins i tot respectaren l’organització romana i la religió cristiana.
Vàndals i Bizantins
Van exercir un domini fugaç sobre les Balears.
Els Àrabs
Amb la batalla del Guadalete (711), van desmuntar el poder de la monarquia visigòtica i es van fer amos de tota la Península. La dominació àrab va ser important. A Catalunya no va arribar a un segle. El territori de Catalunya va ser el menys arabitzat i va passar a dependre del Regne dels Francs.