Conceptes Clau de la Hidrografia a Espanya

Albufera

Llacuna d'aigua salada o salabrosa, generada en platges baixes amb arenes dipositades pels corrents marins, i separada de la mar per un cordó litoral. Exemple: Albufera de Mallorca.

Aqüífer

Acumulació d'aigua subterrània en filtrar-se les aigües de les precipitacions fins a trobar un substrat impermeable. Exemples: Sa Marineta, Llubí.

Aridesa

Relació entre temperatura i humitat en un lloc donat. Augmenta amb la temperatura i la disminució de les precipitacions. Està en funció de les precipitacions, les temperatures i l'evaporació. Exemple: Illes Canàries.

Cabal relatiu

Quantitat d'aigua (volum) que circula pel llit d'un riu en relació a l'extensió de la seva conca receptora. És abundant als rius de la vessant atlàntica i escàs als mediterranis (excepte l'Ebre).

Continentalitat climàtica

Característica climatològica que presenta una elevada amplitud tèrmica i unes precipitacions escasses, degut a la manca de la influència de la mar. Exemple: Submesetes d'Espanya.

Desertització

Pèrdua de la capa fèrtil del sòl per culpa d'una aridesa extremada, provocada per les altes temperatures i les precipitacions escasses, i també per l'acció humana. Exemple: Múrcia.

Endorreisme

Fenomen que consisteix en què la xarxa hidrogràfica no té sortida a la mar. Són corrents d'aigua que travessen zones desfavorides, planures o barreres muntanyoses que provoquen la seva acumulació en llacs i llacunes d'escassa profunditat. Exemple: Duero.

Exorreisme

Vessament dels corrents d'aigua a la mar o a l'oceà, com passa amb les grans xarxes hidrogràfiques espanyoles. Exemple: Vessant cantàbric.

Sequera

Període llarg sense o amb molt poques precipitacions, que si es perllonga pot donar lloc a l'esgotament dels recursos hídrics. Habitual en el clima estepari del sud-est peninsular i en les Canàries, si bé el clima mediterrani en si produeix períodes de sequera. Exemple: Canàries.

Estiatge

Període en el qual, el cabal d'un riu arriba al seu nivell més baix. Habitualment es produeix a l'estiu, com en el cas dels rius mediterranis, si bé els rius d'alta muntanya acostumen a tenir l'estiatge a l'hivern. Exemple: Segura.

Torrent

Curs d'aigua intermitent, que només du aigua quan plou de manera abundant. En la zona mediterrània, poden provocar inundacions en èpoques de pluges fortes i concentrades en un breu període de temps. Exemple: Torrent Gros.

Recursos hídrics

Quantitat d'aigua disponible, sigui per a consum, indústria, agricultura, etc. Procedeixen principalment dels rius i dels aqüífers. La sequera perllongada i el creixement en el consum, ha fet minvar notablement els recursos hídrics espanyols els darrers anys.

Règim fluvial

S'entén per règim fluvial, les variacions que presenta el cabal d'un riu al llarg de l'any, i que pot variar segons el tram i les condicions climàtiques.

Règim fluvial pluvial

És aquell en què l'aigua d'un riu depèn de les precipitacions. El seu cabal augmenta o disminueix segons l'estacionalitat de les pluges. Predomina en els rius que neixen per sota dels 1000 metres d'alçada. Exemples: Ulla, Tambre.

Règim fluvial nival

És aquell en què l'aigua d'un riu, depèn del desglaç de la neu, com succeeix en rius que neixen prop o per damunt dels 2000 metres, com passa amb alguns rius pirinencs.

Règim fluvial pluvionival

És aquell en què l'aigua d'un riu, depèn, en primer lloc, de les precipitacions, i en segon, del desglaç. Propis de rius que neixen entre 1600 i 1800 metres d'alçada. Exemple: El Miño.

Revinguda

Gran crescuda d'un riu, que es pot desbordar i provocar desastres. Habitual a la zona mediterrània en èpoques de pluges fortes i concentrades en un curt espai de temps. Exemple: Comunitat Valenciana.

Salinització d'aqüífers

Intrusió d'aigua marina en les aigües subterrànies per sobreexplotació i estar a prop de la mar. Es produeix en baixar excessivament el nivell d'aigua subterrània. Exemple: Zones del Mediterrani amb elevat consum i poques pluges.

Vessant hidrogràfic

Conjunt de rius o corrents d'aigua que desemboquen en el mateix mar o riu. El relleu peninsular divideix els rius en dues grans vessants: mediterrània i atlàntica, als quals s'ha d'afegir el cantàbric. Exemples: Mediterrani, Atlàntic, Cantàbric.