Conceptes Clau: Geologia (Plaques, Roques) i Biologia Cel·lular

Geologia

Tipus de Roques i Classificació

• Argila: Sedimentària detrítica (S.d)
• Pissarra: Metamòrfica foliada (Me.f)
• Marbre: Metamòrfica sense foliació (Me.s)
• Basalt: Magmàtica volcànica (Ma.v)
• Granit: Magmàtica plutònica (Ma.p)
• Conglomerat: Sedimentària detrítica (S.d)
• Gres: Sedimentària detrítica (S.d)
• Sorra: Sedimentària detrítica (S.d)
• Marga: Sedimentària detrítica (S.d)
• Pòrfir: Magmàtica filoniana (Ma.f)
• Gneis: Metamòrfica foliada (Me.f)
• Calcària: Sedimentària no detrítica (S.n)
• Guix: Sedimentària no detrítica (S.n)
• Carbó: Sedimentària no detrítica (S.n)
• Gabre: Magmàtica plutònica (Ma.p)

Límits de Plaques Tectòniques

• Divergent: Dorsal atlàntica (ex: Islàndia), Rift africà.
• Convergent: Subducció (ex: Xile, Japó), Obducció (ex: Himàlaia).
• Transformant: Fregament lateral (ex: Falla de San Andreas).

Proves de la Teoria de la Deriva Continental

• Geogràfiques: La coincidència dels perfils dels continents.
• Tectòniques: La continuïtat de l'edat de les roques i serralades entre diferents continents.
• Paleontològiques: La coincidència de fòssils trobats en continents separats.
• Paleoclimàtiques: L'evidència de climes antics (a partir de fòssils) en zones on no correspondrien actualment.

Prova de la Teoria de la Tectònica de Plaques

Morfologia del Fons Marí

• Plataforma Continental: L'escorça continental que s'estén sota el mar fins a uns 300 km mar endins.
• Talús Continental: Petita pendent que hi ha després de la plataforma continental.
• Plana Abissal: S'estén fins a 4000 m de profunditat. S'hi poden trobar fosses marines.
• Dorsals Oceàniques: Elevacions submarines que poden tenir 2000 km d'amplada i fins a 6 km d'alçada. Tenen una vall central anomenada rift i estan trencades per falles transformants. Presenten activitat volcànica.

Dades Aportades per l'Estudi del Fons Marí

• Antiguitat dels Materials: Els materials més propers a la dorsal són més moderns; l'antiguitat augmenta a mesura que ens allunyem.
• Sediments: El gruix dels sediments és més gran com més lluny de la dorsal.
• Anomalies Magnètiques: Bandes paral·leles a la dorsal amb materials magnètics orientats de forma inversa.
• Volcans: Els volcans són més antics com més lluny de la dorsal.
• Distribució Mundial de Volcans i Terratrèmols: Es concentren en zones similars, sovint als límits de plaques.

Biologia Cel·lular

Mitosi

Procés de divisió cel·lular que resulta en dues cèl·lules filles amb la mateixa informació genètica que la cèl·lula progenitora.

Fases de la Mitosi

• Profase:
  • Espiralització de l'ADN. El nuclèol desapareix.
  • Els centríols es dupliquen.
  • Es visualitzen els cromosomes, cadascun amb dues cromàtides.
  • Es forma el fus acromàtic i apareix l'àster.
  • Desapareix la membrana nuclear.
• Metafase:
  • Els cromosomes es situen en el pla equatorial.
  • Els diplosomes estan situats als pols.
  • Cada cromosoma s'uneix pel seu centròmer a una fibra del fus.
• Anafase:
  • Separació de les cromàtides germanes.
  • Les fibres cinetocòriques comencen a escurçar-se.
  • Migració de les cromàtides cap als pols cel·lulars.
  • Aparició de les fibres interzonals.
• Telofase:
  • Reconstrucció dels nuclis fills.
  • Desaparició de les fibres de l'àster i cromosòmiques.
  • Torna a formar-se la membrana nuclear.
  • Citocinesi (divisió del citoplasma).
  • Els cromosomes es desespiralitzen i passen a la fase de cromatina.
  • Tornen a formar-se els nuclèols.

Meiosi

Procés de divisió cel·lular que redueix a la meitat el nombre de cromosomes, produint cèl·lules reproductores (gàmetes).

Meiosi I: Divisió Reduccional

Les cèl·lules filles tenen la meitat de cromosomes que la cèl·lula progenitora.

• Profase I:
  • Es condensen els cromosomes.
  • Es produeix la Recombinació Genètica (intercanvi de fragments d'ADN entre cromosomes homòlegs).
  • Els dos cromosomes homòlegs formen el Bivalent.
• Metafase I:
  • La coberta nuclear i els nuclèols han desaparegut.
  • Els bivalents es col·loquen en el pla equatorial de la cèl·lula.
• Anafase I:
  • Els dos cromosomes homòlegs que formen els bivalents se separen.
  • Migren, cadascun constituït per dues cromàtides, cap als pols oposats.
• Telofase I:
  • En algunes espècies, els cromosomes es desespiralitzen una mica.
  • Es forma una coberta nuclear, que dura molt poc.
  • Es produeix la citocinesi, resultant en dues cèl·lules filles haploides (amb la meitat de cromosomes).

Meiosi II: Divisió Equacional

Les cèl·lules filles tenen el mateix nombre de cromosomes que la cèl·lula anterior (resultat de Meiosi I), però la meitat que la cèl·lula inicial.

• Profase II:
  • Es trenca la coberta nuclear (si es va formar a Telofase I).
  • Es dupliquen els centríols (si no es van duplicar abans).
• Metafase II:
  • Els cromosomes es disposen a la regió equatorial.
• Anafase II:
  • Les dues cromàtides de cada cromosoma se separen.
  • Els nous cromosomes fills migren cap als pols oposats.
• Telofase II:
  • Es formen els nuclis fills.
  • Es produeix la citocinesi.
  • Resulta en quatre cèl·lules filles haploides, cadascuna amb la meitat d'informació genètica de la cèl·lula original.