Conceptes Clau de Geografia Humana i Econòmica

Alimentació i Desnutrició

Paisatge agrari

La transformació de la terra per modificar el creixement natural de plantes i animals.

Estructura agrària

Basada en els sistemes de propietat i els sistemes d’explotació. En el capitalisme, tot sòl existent té un propietari; en el comunisme, la propietat era estatal; i en les societats precapitalistes, la propietat era comunal.

Sistema agrari

És un conjunt d’elements naturals i humans en interacció que s’explota en funció de l’obtenció de productes i beneficis.

SAU (Superfície Agrària Útil)

Es defineix com la superfície de terres llaurades i terres per a pastures permanents, entenent les terres llaurades com aquelles que comprenen els conreus herbacis, els guarets, els horts familiars i les terres destinades al cultiu de llenyosos.

Reforma agrària

És un conjunt d’operacions que transforma l’estructura agrària d’un estat o d’una regió per tal d’aconseguir augmentar la producció agrícola tot adequant l’estructura de producció i l’entorn socioeconòmic. Consisteix fonamentalment en canvis substancials i deliberats en la propietat i el control de la terra i de l’aigua.

Comerç internacional / Proteccionisme / Lliure canvi / Comerç just

L’augment del comerç internacional es deu a la progressiva desaparició de les proteccions duaneres. Es donen situacions proteccionistes, al contrari del lliure canvi. Quan interessa que algun producte no tingui competència, s’afavoreix el proteccionisme. El comerç just té com a objectiu aconseguir que les poblacions empobrides puguin sortir de la seva dependència i explotació.

Fam

És un esdeveniment conjuntural: una societat té una crisi de fam a causa d’una mala collita, de la destrucció d’aquesta per un conflicte violent o per una catàstrofe climàtica.

Desnutrició

És un fenomen estructural: una societat té una ració calòrica insuficient a causa d’un determinat sistema econòmic, polític i social.

Malnutrició

Entesa com menjar de forma desequilibrada i amb fortes mancances proteíniques i vitamíniques.

Sobirania alimentària

És el dret dels pobles i els estats a definir la seva política agrària i alimentària a partir de les necessitats de la població i el medi ambient, i no a partir de les regles del comerç internacional.

Revolució Verda

Es refereix al procés de millora de les llavors per mitjà de la hibridació d’aquestes, que va permetre obtenir unes VAR (Varietats d'Alt Rendiment).

Revolució biotecnològica

Segona fase que permet obtenir noves varietats amb ADN recombinat a partir de l’aïllament genètic i té com a objectiu aconseguir productes més resistents, amb valor nutricional afegit o de més ràpid creixement.

Agroecologia

Aquella pràctica agrària realitzada a partir dels conceptes i principis ecològics i que es presenta com a alternativa a l’agricultura industrial característica de la modernitat, responsable del deteriorament natural i social.

Agrocombustibles / Biocombustibles

Aquelles substàncies elaborades a partir de matèries orgàniques utilitzades com a combustible: biomassa, biogàs i agrocarburants.

Agroindústria

Aquelles empreses del sector agrari que inclouen tots els béns i serveis necessaris associats a la producció agrària industrial.

L'ull, la Terra i la Cartografia

Mapa

És la principal eina de la geografia que utilitzem per representar de manera abstracta i selectiva una regió o tota la superfície de la Terra. Els dos elements bàsics són la localització i els atributs.

Atles

Conjunt de mapes de diferents característiques.

Escala

És la relació constant que hi ha entre la distància del mapa i la distància de la realitat.

Projecció

És el procediment matemàtic que permet passar d’una esfera a un pla i que ens obliga a deformar les formes i les superfícies de diferents parts del món en funció de la projecció triada.

Simbolització

Procediment pel qual combinem una sèrie de símbols per mostrar característiques d’un fenomen geogràfic.

Cartograma

És una forma de representació espacial d’una variable no en funció dels territoris que la componen, sinó en funció del pes d’aquesta variable. Hauríem de parlar d’un diagrama que representa variables quantitatives a través de la distorsió de les superfícies i de les formes reals d’un país o d’una regió.

Mapes coroplètics

Són mapes temàtics on les diferents unitats del mapa s’acoloreixen en funció del valor de la variable representada, amb l’objectiu de contrastar i diferenciar una variable entre diferents fronteres o límits que es representen.

SIG (Sistema d'Informació Geogràfica)

Consisteixen en un sistema informàtic que permet gestionar dades espacials i alfanumèriques per obtenir informació geogràfica. La característica fonamental és la seva capacitat d’integrar i interrelacionar diferents tipus de dades per obtenir informació sobre fenòmens que es localitzen en l’espai.

Teledetecció

És la tècnica que permet captar informació a distància dels objectes situats sobre la superfície de la Terra a través de la radiació emesa o reflectida en diferents longituds d’ona o bandes espectrals.

Capa

Una capa és un conjunt de dades espacials que descriuen una característica o una àrea geogràfica determinada.

Població i Migracions

Règim demogràfic

La combinació dels nivells de fecunditat i mortalitat dóna com a resultat diferents règims demogràfics. Es divideixen en dos: antic règim demogràfic i nou règim demogràfic.

Transició demogràfica

Proposta teòrica important en el camp de l’estudi de la població, per poder estudiar el pas entre l’antic règim demogràfic i el nou règim demogràfic.

Cicles de creixement

Evolució de la població mundial caracteritzada per una relativa estabilitat del volum de població que habita el planeta, amb variacions de creixement i decreixement, més evidents a escala local i regional.

Segona transició demogràfica

Atenció en la fecunditat i els canvis socials que l’expliquen, ja sigui des d’una perspectiva marcadament econòmica o amb l’èmfasi en els canvis dels rols de les dones dins de la societat europea.

Neomalthusianisme

Corrent de pensament que apareix a finals dels anys seixanta del segle XX i que va tenir una forta influència entre determinats organismes internacionals (BM, FMI). Teoria sobre el creixement de la població, els problemes que pot generar i la relació entre població i recursos (generació d’aliments inferior que activa frens repressius).

Explosió / Bomba demogràfica

Concepte que designa el ràpid creixement de la població mundial, fonamentalment concentrat en els països del Tercer Món, a causa del ràpid declivi dels nivells de mortalitat d’aquestes poblacions per la incorporació massiva d’alguns avenços sanitaris bàsics.

Crisi demogràfica / Mortalitat catastròfica

Concepte que designa els augments sobtats i elevats de mortalitat que poden sacsejar una població, provocats per situacions de carestia alimentària i fam, epidèmies o conflictes bèl·lics.

Política migratòria oberta / tancada

Polítiques que apliquen els governs per a l’entrada i permanència dels immigrants en el seu país; poden tenir un caràcter obert o tancat en funció de les facilitats o impediments que posin a l’accés i les condicions que s’estableixin per a l’assentament dels immigrants.

Política del treballador convidat

Es tracta d’una política migratòria de portes obertes, ja que facilita l’arribada d’immigrants però se’n dificulta la instal·lació permanent al país. Respon a necessitats de mà d’obra que només poden ser satisfetes amb el recurs a la població estrangera.

Indicadors demogràfics

Flux demogràfic / Estoc

Un flux és un esdeveniment o fenomen que es produeix al llarg del temps, durant un període de temps. Un estoc és la mesura en un moment concret.

Taxa bruta de natalitat

Indicador que estima el nivell de natalitat d’una població en un moment/període determinat.

Índex sintètic de fecunditat

Mitjana de fills que cada dona té al llarg de la seva vida fèrtil.

Taxa bruta de mortalitat

Indicador que estima el nivell de mortalitat d’una població en un moment/període determinat.

Taxa de mortalitat infantil

Indicador de mortalitat que calcula la relació entre el nombre d’infants menors d’un any morts en un període de temps determinat i el nombre de naixements en aquest període.

Esperança de vida

Nombre d’anys de mitjana que viurà una persona en una societat determinada.

Saldo o creixement total

Diferència entre dos moments determinats en el volum de població (inclou creixement natural i saldo migratori).

Ciutats i Territori

Ciutat

Un nucli compacte de poblament, més nombrós en població que altres nuclis, que ofereix més quantitat de serveis i equipaments que les viles, i que mercantilitza productes de consum produïts en processos industrials per la mà d’obra que hi viu.

Etapes en el desenvolupament de la ciutat

El procés geohistòric de construcció de les ciutats és únic per a cadascuna. Per explicar aquests processos s’han ideat diversos models:

• La ciutat europea
• Les ciutats àrabs
• Les ciutats asiàtiques
• Les ciutats que han estat ocupades per un poder colonial
• Les noves ciutats d’origen colonial

Àrea metropolitana

Aquella regió que envolta una ciutat principal que dóna nom a l’àrea, i que està formada per diverses ciutats satèl·lit que poden funcionar com a ciutats dormitori, industrials, comercials i de serveis.

Dispersió urbana

El procés de propagació urbana, al marge de la ciutat compacta, cap a l’entorn rural, creant espais de baixa densitat de població.

Gentrificació o elitització

El concepte que s’utilitza per designar els processos d’arribada de nous residents (sovint de classe mitjana-alta) a barris deteriorats i els processos de canvi social (i sovint desplaçament de la població original) que hi provoquen.

Segregació urbana

Diversitat de les ciutats on aquests fenòmens de segregació urbana provoquen desigualtats per classe social, cultura i ètnia. No és només qüestió d’etnicitat, de formació o de posició econòmica, sinó una interacció entre elles.

Polítiques urbanes

Paper fonamental on qüestions referents al creixement, la regeneració, la rehabilitació, la redistribució, la imatge o la sostenibilitat de la ciutat tenen a veure amb el tipus de política urbana que s’aplica.

Jerarquia urbana

Espais que organitzen el territori, tenen unes àrees d’influència més o menys extenses i, alhora, poden estar incloses dins d’àrees d’influència d’altres ciutats més grans.

Morfologia urbana

La distribució dels elements que formen l’estructura interior de la ciutat, que canvia en funció del període històric, ja que les necessitats de cada societat són diferents pel que fa a l’organització política, la composició social i cultural, les característiques econòmiques, els usos del sòl i els aspectes territorials.

Espais de Producció, Distribució i Consum

Fordisme

Sistema que es basa en quatre aspectes: la integració vertical, els principis de la producció en massa, l’estandardització del producte amb un nombre limitat de models, i el consum de masses com a règim d’acumulació.

Postfordisme

Sistema on la flexibilitat remarca les habilitats de la mà d’obra, hi ha desintegració vertical (subcontractació) i es produeix només allò que es necessita (just-in-time).

Divisió del treball

És la separació de l’activitat productiva en funció de les tasques que desenvolupa la mà d’obra i la seva localització geogràfica (divisió espacial del treball).

Teories de localització

Canvis a partir de les teories de localització, amb l'objectiu de predir on s’hauria de localitzar una empresa per maximitzar beneficis.

• Teories microgeogràfiques: Analitzen nivells baixos de relacions espacials i temporals per a la localització d’una empresa individual.
• Teories macrogeogràfiques: Consideren que l’espai és una entitat estructurada mitjançant processos d’interacció entre variables econòmiques, socials i institucionals que participen en el procés de localització.

Cicles econòmics / Cicles de Kondratiev

Són els períodes llargs (ones llargues) que evolucionen en funció de les grans revolucions tecnològiques, típicament amb quatre etapes: 1) expansió, 2) crisi/estancament, 3) depressió, 4) recuperació.

Desindustrialització

És la disminució de l’activitat i la capacitat industrial, especialment en el sector de manufactura, dins d'una economia o regió.

Deslocalització

És un fenomen inherent a qualsevol economia industrialitzada que es mou en termes de competència internacional i que consisteix a traslladar de manera voluntària tota o una part de la producció a altres països, amb l’objectiu d’intentar optimitzar la rendibilitat de les inversions realitzades (sovint buscant costos laborals més baixos o regulacions menys estrictes).

Terciarització

Procés pel qual les economies, especialment a partir del segle XX, han passat d'estar basades en el sector industrial a un predomini de les activitats terciàries (serveis).

Economies d’aglomeració

Concepte que s’utilitza per descriure els beneficis (estalvis de costos, accés a mà d'obra especialitzada, intercanvi d'informació) que les empreses obtenen per localitzar una fàbrica o activitat propera a una altra similar o complementària.

Zona franca

És un territori amb uns límits molt ben marcats que generalment disposa d’instal·lacions portuàries o aeroportuàries i gaudeix de beneficis tributaris, com ara el no-pagament de drets d’importació de mercaderies o el no-cobrament de determinats impostos, per fomentar el comerç internacional.

Maquiles (o Maquiladoras)

Són empreses processadores, sovint subcontractades per multinacionals, exemptes de certes obligacions fiscals i, de vegades, de l'adequació completa a la legislació laboral local, típiques de zones frontereres (ex. Mèxic-EUA).

Espais de consum

Són el punt de trobada físic o virtual dels consumidors amb els béns i serveis (ex. centres comercials, carrers comercials, plataformes online).

Turisme

El desplaçament de persones fora del seu entorn habitual, per un període superior a 24 hores i inferior a un any, per motius no econòmics (oci, cultura, salut, etc.).

Territori i Poder

Territorialitat

Concepte que prové inicialment de l’estudi del comportament dels animals (marcar i defensar un territori). En geografia humana, es refereix a l'estratègia geogràfica per controlar persones, recursos i relacions socials dins una àrea determinada, delimitant-la i exercint-hi poder.

Conflicte

Són les disputes entre persones i/o institucions per aconseguir recursos, drets, desitjos, etc., que s’acaben quan, com a mínim, una de les parts aconsegueix obtenir els seus objectius (sovint a costa de l'altra).

Col·laboració

Interès que recau en l’estudi de la conducta de determinats grups o individus en espais particulars per aconseguir que les relacions socials siguin el més apropiades per al bé comú o per a objectius compartits.

Geopolítica

És l’anàlisi i explicació de totes les qüestions relacionades amb les rivalitats per exercir el poder sobre determinats territoris, les seves poblacions i els seus recursos, i com la geografia influeix en la política internacional.

Estat

És una àrea geogràfica delimitada i políticament independent, amb un govern propi que s’atribueix un poder (sobirania) indiscutible sobre el territori i la població que l'habita.

Nació

Una comunitat de persones que participen d’un sentiment d’identitat col·lectiva singular, a partir d’una sèrie de característiques compartides (reals o imaginades) en el camp cultural, jurídic, lingüístic, històric o altre.

Terrae incognitae (Terres desconegudes)

Originalment, parts del món no cartografiades. Actualment, s'usa metafòricament per referir-se a aquelles parts de la superfície terrestre (o aspectes socials/polítics) de les quals no se sap ben bé com funcionen, ja que s’aparten de la lògica de les relacions internacionals dels estats reconeguts i delimitats territorialment, econòmicament i políticament per fronteres precises.

Frontera / Límit

El límit per antonomàsia és la frontera que identifica una unitat administrativa (estat, regió, etc.). La geografia clàssica sovint ha servit per justificar fronteres com a naturals o històriques, un dels mites més arrelats en els imaginaris col·lectius. Les fronteres estan justificades per la història, però també per raons subjectives i polítiques.

Geografia electoral

És l’estudi dels aspectes geogràfics de l’organització, realització i resultats de les eleccions (com voten diferents territoris, influència de la divisió electoral, etc.).

Administració pública

És l’aparell estatal que gestiona les competències de l’Estat i que té una organització territorial jerarquitzada (estatal, regional, local).

Polítiques territorials

Són les accions que el govern d’una entitat territorial (estat, regió, municipi) realitza en aquesta, utilitzant els recursos de què disposa i per aprofitar-los de la manera que es cregui més convenient per assolir certs objectius (desenvolupament, cohesió, etc.).

Lloc, Identitats i Cultures

Cultura

El mitjà a través del qual la gent transforma els fenòmens quotidians i materials en un món de símbols amb els quals construeix el seu significat i la seva manera de viure.

Geocultura

L’estudi de la diversitat al món en funció de les diferents cultures. Pretén evidenciar que la cultura no és només una construcció social que s’expressa territorialment, sinó que la cultura està constituïda espacialment (l'espai influeix en la cultura i viceversa).

Paisatge cultural

Resultat visible de les interrelacions entre una societat (cultura) i el medi físic al llarg del temps. Es tracta a partir dels conceptes de geosistema, territori i paisatge.

Lloc

Existeixen com a representacions i identificacions resultat de les diferents experiències de les persones. Són espais carregats de significat, simultàniament construïts socialment i geogràficament.

Identitat

L’anàlisi de la diferència i de la construcció de les identitats individuals i col·lectives al llarg del temps i de l’espai. La identitat es construeix en relació amb l'"altre".

Interseccionalitat

Concepte que s’utilitza per teoritzar la relació entre les diferents categories socials (gènere, classe, raça, sexualitat, etc.) i com aquestes s'entrecreuen, evidenciant, al mateix temps, la importància de l’espai en el procés de formació de les identitats i les desigualtats.

Gènere

Element de diferenciació social construït culturalment (diferent del sexe biològic). Les relacions de gènere fan referència a les relacions de poder existents entre homes, dones i altres identitats de gènere.

La geografia del gènere

És una geografia compromesa amb el canvi social i, a més, entén la recerca com un procés no neutral, que refusa l’objectivitat absoluta i valora la subjectivitat i les experiències viscudes, especialment les de les dones i grups marginats.

Alteritat

És el procés de definir l'"altre", sovint per contrast, per identificar-se a un mateix (ex. definir "oriental" per afirmar la identitat "europea" i "occidental").

Geografia postcolonial

Té l'objectiu d’analitzar des d’una perspectiva crítica les situacions colonials i neocolonials portades a terme per les potències (principalment europees) i les seves conseqüències espacials, culturals i polítiques duradores.

Geografia de la infància

Estudi dels espais viscuts pels nens i nenes, la seva vida quotidiana, les experiències i les seves pràctiques espacials a les ciutats i al món rural.

Geografia de les sexualitats

Estudi de com les sexualitats (normatives i no normatives) i l’espai es relacionen mútuament. Se centra en l’estudi de l’espacialitat de les identitats sexuals i com l'espai regula o possibilita l'expressió de la sexualitat.

Cos

Lloc d’intersecció entre la seva vessant biològica, psicològica i social. És el contenidor de la identitat individual i és un element essencial de la construcció de la identitat i de l'experiència de l'espai.