Conceptes Clau de Geografia Humana: Demografia, Urbanisme i Territori a Espanya

Demografia i Dinàmica Poblacional

Cens

El Cens és un registre oficial que comptabilitza el nombre d’habitants d’un territori i recull informació sobre edat, sexe, estat civil, ocupació i altres característiques sociodemogràfiques. Es realitza cada 10 anys. Exemple: L’Instituto Nacional de Estadística (INE) va dur a terme el cens d’Espanya el 2021 per conèixer l’evolució demogràfica del país.

Cicle Demogràfic Antic

El Cicle Demogràfic Antic és un model caracteritzat per una alta natalitat i mortalitat, amb poc creixement de la població. Era habitual en èpoques preindustrials, quan les epidèmies, les guerres i la manca d’higiene provocaven moltes morts. Exemple: A Espanya, aquest cicle va predominar fins al segle XIX, quan la Revolució Industrial va començar a reduir la mortalitat.

Cicle Demogràfic Modern

El Cicle Demogràfic Modern és una etapa en què la mortalitat disminueix notablement gràcies als avenços mèdics i la millora de les condicions de vida, mentre que la natalitat també cau per l’accés a l’educació i els mètodes anticonceptius. Exemple: Espanya ha entrat en aquest cicle des dels anys 70, amb un envelliment progressiu de la població.

Creixement Real de la Població

El Creixement Real de la Població és el resultat de sumar el creixement natural (naixements menys defuncions) i el saldo migratori (diferència entre immigració i emigració). Exemple: A Espanya, el creixement real ha estat positiu en algunes dècades gràcies a la immigració, especialment durant els anys 2000.

Emigració Intercontinental

L'Emigració Intercontinental és un moviment de persones d’un continent a un altre, sovint per motius econòmics, polítics o climàtics. Exemple: A mitjans del segle XX, molts espanyols van emigrar a Amèrica Llatina buscant oportunitats de feina.

Migració Pendular

La Migració Pendular és el desplaçament diari o periòdic de persones entre el seu lloc de residència i el de treball o estudi. Aquest fenomen és típic de les grans ciutats i les àrees metropolitanes. Exemple: Molts treballadors de municipis propers a Barcelona es desplacen diàriament a la ciutat per treballar.

Mortalitat Infantil

La Mortalitat Infantil és el nombre de defuncions de nens menors d’un any per cada 1.000 naixements vius en un any determinat. Una taxa baixa indica bones condicions sanitàries i de vida. Exemple: A Espanya, la mortalitat infantil és una de les més baixes d’Europa, amb un 2,63‰ el 2023.

Moviment Migratori de Retorn

El Moviment Migratori de Retorn és un fenomen en què persones que havien emigrat tornen al seu país d’origen, sovint després de la jubilació o per millors condicions econòmiques. Exemple: Molts espanyols que van emigrar a Alemanya als anys 60 han tornat a Espanya després de la seva vida laboral.

Població Concentrada

La Població Concentrada és la distribució de la població en nuclis habitats compactes, com ciutats i pobles, on les persones viuen pròximes les unes a les altres i tenen accés a serveis i infraestructures. Exemple: Madrid i Barcelona són ciutats amb una població concentrada en barris densament poblats.

Població Disseminada

La Població Disseminada és un tipus d’assentament on la població viu dispersa, amb habitatges allunyats entre si, sovint en àrees rurals o muntanyoses. Exemple: A Galícia, moltes cases estan repartides entre boscos i terres de cultiu, formant una població disseminada.

Taxa de Fecunditat

La Taxa de Fecunditat és el nombre mitjà de fills per dona en edat fèrtil (15-49 anys). Una taxa inferior a 2,1 implica que la població no es renova sense immigració. Exemple: Espanya té una de les taxes de fecunditat més baixes d’Europa, amb 1,12 fills per dona el 2023.

Taxa d’Envelliment

La Taxa d’Envelliment és el percentatge de persones majors de 65 anys respecte al total de la població. Una taxa elevada indica un envelliment poblacional i pot implicar reptes econòmics i socials. Exemple: A Espanya, l’augment de l’esperança de vida i la baixa natalitat han fet créixer la taxa d’envelliment, que podria superar el 38% el 2060.

Urbanisme i Ordenació del Territori

Àrea Metropolitana

Una Àrea Metropolitana és un conjunt urbà format per una ciutat central gran i diversos municipis del seu voltant que mantenen forts vincles econòmics i socials amb ella. Els habitants d'aquests municipis es desplacen sovint a la ciutat central per treballar o estudiar. Exemple: L’àrea metropolitana de Barcelona inclou ciutats com l’Hospitalet o Badalona.

Barraquisme

El Barraquisme és una forma de poblat marginal amb habitatges precaris i autoconstruïts, sense serveis bàsics com aigua o electricitat. Es va estendre a Espanya als anys 50 a causa de l’èxode rural. Exemple: Son Banya, a Palma, és un dels darrers nuclis barraquistes que encara existeixen.

Directrius d’Ordenació Territorial

Les Directrius d’Ordenació Territorial són documents que planifiquen l’ús del territori per garantir un desenvolupament sostenible i equilibrat. Serveixen de guia per a la gestió urbanística i ambiental. Exemple: Les Directrius d’Ordenació Territorial de les Illes Balears de 1999.

Eixample

L'Eixample és una extensió planificada de les ciutats durant els segles XIX i XX per absorbir el creixement de població, amb carrers amples, rectes i serveis moderns. Exemple: L’eixample de Barcelona, dissenyat per Cerdà, amb carrers quadrículats i amplis.

Centre Històric

El Centre Històric és el nucli més antic d’una ciutat, sovint amb valor patrimonial i urbanisme medieval o preindustrial. Són espais protegits i d’interès turístic. Exemple: El centre de Toledo o el de Santiago de Compostel·la, declarats Patrimoni Mundial per la UNESCO.

Conurbació

La Conurbació és una aglomeració urbana que es forma quan dues o més ciutats creixen i s’uneixen físicament, tot i mantenir-se administrativament separades. Exemple: Alacant, Elx i Santa Pola formen una conurbació a la costa valenciana.

Districte Central de Negocis (CBD)

El Districte Central de Negocis (CBD) és la zona principal d’activitat econòmica d’una ciutat, amb oficines, bancs i comerç d’alt nivell, sovint amb edificis alts i moderns. Exemple: El Passeig de la Castellana de Madrid o la Diagonal de Barcelona.

Nuclis Dormitori

Els Nuclis Dormitori són poblacions perifèriques on la majoria dels residents viuen però treballen a la ciutat central. Són típiques de les àrees metropolitanes. Exemple: Marratxí respecte a Palma o Móstoles respecte a Madrid.

Perifèria Urbana

La Perifèria Urbana és la zona de creixement de les ciutats a partir dels anys 60, amb espais diversos (residencials, industrials, comercials). Són àrees de transició entre ciutat i camp. Exemple: El barri de sa Indioteria a Palma.

Rururbanització

La Rururbanització és la urbanització progressiva d’espais rurals propers a la ciutat, on es barregen activitats agrícoles i urbanes. És conseqüència de l’expansió urbana. Exemple: Palmanyola, a Mallorca, és una antiga zona rural transformada en urbanització.

Planejament Urbanístic

El Planejament Urbanístic és el conjunt de normes i plans que organitzen com s’ha d’utilitzar el sòl d’una ciutat per garantir un creixement ordenat. Exemple: El PGOU de Palma (1943) va establir normes per al desenvolupament urbà de la ciutat.

Trama Urbana

La Trama Urbana és la disposició dels carrers i edificis d’una ciutat. Pot ser tancada (edificis junts) o oberta (amb espais lliures). Exemple: L’eixample de Barcelona té una trama tancada i els polígons residencials dels anys 70, una d’oberta.

Polígon Industrial

Un Polígon Industrial és una zona planificada per ubicar-hi indústries, generalment a la perifèria de les ciutats, amb bones comunicacions i serveis específics. Exemple: El polígon de Son Castelló a Palma acull moltes empreses industrials.

Polígon de Serveis

Un Polígon de Serveis és una àrea situada a la perifèria de les ciutats destinada a activitats comercials, lúdiques o de restauració. Són accessibles i amb aparcament. Exemple: Festival Park o Fan Mallorca tenen cinemes, botigues i restaurants.

Organització Territorial i Context Europeu

Centralisme Politicoadministratiu

El Centralisme Politicoadministratiu és un sistema en què el govern central controla totes les decisions importants i les funcions administratives, sense gaire autonomia local o regional. A Espanya, aquest sistema es va instaurar amb els Decrets de Nova Planta i es va mantenir fins a la Constitució de 1978. Exemple: Durant el franquisme, totes les decisions polítiques importants es prenien des de Madrid.

Comunitat Autònoma

Una Comunitat Autònoma és una entitat territorial amb autonomia legislativa i executiva pròpia, creada per la Constitució de 1978. Té institucions pròpies com el Parlament i el Govern autonòmic, regulades per un Estatut d'Autonomia. Exemple: Les Illes Balears són una comunitat autònoma amb Parlament propi.

Desequilibris Territorials

Els Desequilibris Territorials són diferències econòmiques, demogràfiques i socials entre regions, que provoquen desigualtats de desenvolupament. Espanya pateix forts contrastos entre zones riques (Madrid, Catalunya) i zones més pobres (Extremadura, Andalusia). Exemple: L’àrea metropolitana de Madrid genera una gran part de la riquesa estatal, mentre que Extremadura rep ajudes per millorar el seu desenvolupament.

Estat de les Autonomies

L'Estat de les Autonomies és un model d’organització polític i administratiu d’Espanya basat en la descentralització, on existeixen governs autonòmics amb competències pròpies, però amb un govern central que conserva competències exclusives. Exemple: L’educació i la sanitat són competències transferides a la majoria de comunitats autònomes.

Província

La Província és una divisió territorial que agrupa diversos municipis i serveix per a coordinar serveis i actuar com a circumscripció electoral. Està regida per una Diputació Provincial. Exemple: La província de Barcelona inclou municipis com Sabadell, Terrassa i Badalona.

Terme Municipal

El Terme Municipal és el territori administratiu més petit, governat per un ajuntament, que gestiona serveis locals com la recollida de residus o la policia municipal. Exemple: Sineu i Escorca són termes municipals de Mallorca.

Fons Europeus

Els Fons Europeus són instruments financers destinats a reduir les desigualtats entre les regions europees. Inclouen el Fons Europeu de Desenvolupament Regional (FEDER) i el Fons Social Europeu (FSE). També hi ha el Fons de Cohesió per a infraestructures i medi ambient. Exemple: L’AVE Madrid-Sevilla es va construir en part gràcies als Fons de Cohesió europeus.

Tractats de Roma

Els Tractats de Roma són acords fundacionals signats el 1957 que crearen la Comunitat Econòmica Europea (CEE) i Euratom. Buscaven fomentar la cooperació econòmica i evitar nous conflictes bèl·lics a Europa. Exemple: Espanya no va entrar a la CEE fins a 1986, després de la fi del franquisme.

Unió Europea

La Unió Europea és una organització internacional formada per 27 estats europeus que han cedit part de la seva sobirania a institucions comunes per gestionar assumptes d’interès compartit com la lliure circulació, la moneda única (euro), i polítiques comunes d'agricultura i medi ambient. Exemple: Espanya forma part de la Unió Europea des del 1986 i utilitza l’euro com a moneda des del 2002.