Conceptes Clau de Geografia Agrària i Pesquera

Ramaderia Intensiva

La ramaderia intensiva es localitza prop dels centres de consum urbà i al nord-est i litoral mediterrani peninsular. Sol anar associada a races estrangeres seleccionades, empra tècniques modernes i té una elevada dependència de pinsos cars importats i de la indústria transformadora. Des de la dècada de 1960 guanya pes per la reducció de les àrees de pastura i per l’augment de demanda de productes ramaders.

Ramaderia Extensiva

La ramaderia extensiva depèn del medi físic i s'alimenta a dents en prats i pastures naturals. Es localitza a l’Espanya humida o a les pastures dels peneplans i rostolls de l'Espanya seca. En l'actualitat es potencia per incrementar el benestar animal i fomentar el desenvolupament rural.

Caladors de Pesca

Els caladors són zones marítimes apropiades per a la pesca, on es calen o tiren les xarxes. Es classifiquen en 3 tipus principals:

• Nacionals: amb recursos limitats per l'estretor de la plataforma continental, la sobreexplotació i la contaminació.
• Comunitaris: regulats per la UE amb àrees exclusives i un sistema de quotes per garantir la sostenibilitat.
• Internacionals: subjectes a restriccions dins de zones econòmiques exclusives (ZEE) regulades per acords de la UE amb països tercers i Organitzacions Regionals de Pesca (ORP).

Els caladors són essencials per a l'activitat pesquera, però la seva sostenibilitat i la defensa dels interessos dels països implicats són crucials.

Espai Rural

L'espai rural comprèn el territori no urbanitzat, identificat a Espanya amb els municipis de menys de 10.000 habitants. L'estudi de la geografia rural, que s'ocupa del seu estudi i d'analitzar les interrelacions entre les activitats rurals i el territori on es practiquen. És dinàmic i es caracteritza pel dinamisme i l’heterogeneïtat. Tradicionalment ha estat un espai on es practicaven activitats agrícoles, ramaderes i forestals. Des de la dècada del 1990 s’ha convertit en un espai multifuncional.

Espai Agrari

L'espai agrari és la part de l’espai rural on es desenvolupen les activitats agrícoles, ramaderes i forestals. En l’actualitat contribueixen poc a l’ocupació i al VAB d’Espanya, però mantenen la seva importància: les activitats agràries col·laboren a mantenir la qualitat del paisatge i del medi ambient. En el terreny econòmic, subministren aliments i matèries primeres per a diverses indústries, i donen un saldo positiu al comerç exterior gràcies a l’exportació de productes de regadiu.

Regadiu Agrícola

El regadiu és una tècnica agrícola que consisteix a aportar aigua addicional als cultius, complementant les precipitacions naturals. L’aigua pot provenir de recursos superficials o subterranis i es distribueix mitjançant tècniques com el reg per gravetat, aspersió o gota a gota. Aquesta pràctica es divideix en:

• Regadiu intensiu: present sobretot al litoral mediterrani, que permet diverses collites anuals gràcies a les condicions climàtiques favorables.
• Regadiu extensiu: predominant a l'interior peninsular, que produeix una collita anual amb rendiments elevats aprofitant l’aigua dels rius.

Tot i els avantatges econòmics, socials i mediambientals, també presenta problemes com el malbaratament d’aigua, l’impacte mediambiental, la contaminació i l’alteració del paisatge.

L'Estructura Agrària

L'estructura agrària comprèn l’organització del sector agrari, incloent-hi els sistemes de cultiu, l’ús de la terra i les tècniques productives. Tradicionalment, l’agricultura es basava en el policultiu, amb tècniques endarrerides i sistemes extensius destinats a l’autoconsum. Actualment, conviuen dos models:

• El productivista: aposta per l’especialització, la tecnificació i la intensificació per a una producció elevada orientada al mercat.
• El post-productivista: prioritza la diversificació, l’extensificació i les tècniques sostenibles per garantir la qualitat.

L’especialització per zones ha crescut, tot i que s’incentiva la diversificació per adaptar-se a la demanda. Alhora, la tecnificació ha transformat el sector amb l’ús de maquinària, fertilitzants químics, cultius transgènics i tècniques com els hivernacles o el cultiu hidropònic, mentre es recuperen cultius autòctons i es fomenta l’adob orgànic. El guaret, tradicional per a la regeneració del sòl, va retrocedir amb l’ús de fertilitzants i el regadiu, però ha tornat a guanyar pes per polítiques de la UE que afavoreixen l’extensificació. El regadiu ha estat fonamental en l’expansió agrícola, permetent estabilitzar i augmentar la producció. Els regadius intensius, centrats en fruites i hortalisses, permeten diverses collites anuals, mentre que els regadius extensius se centren en cereals i cultius industrials amb alt rendiment. Tot i els seus beneficis econòmics i socials, genera problemes com el malbaratament d’aigua, la contaminació i l’alteració del paisatge.