Conceptes Clau i Gèneres de la Literatura Medieval Catalana

Conceptes Clau de la Literatura Medieval

• Tempus fugit: El temps passa ràpid i no s'atura.
• Ubi sunt?: Nostàlgia d’allò passat i perdut. Exemple: «On són els herois d’antany?»
• Carpe diem: Gaudeix del moment present, sense mirar el futur.
• Memento mori: Recorda que moriràs: reflexió sobre la mortalitat. Exemple: «Tot allò que neix, ha de morir.»
• Locus amoenus: Descripció d'un lloc ideal, bell i tranquil.
• Militia amoris: L’amor com una lluita o batalla. Exemple: «En l’amor, com en la guerra, tot s’hi val.»
• Beatus ille: Elogi de la vida senzilla i retirada al camp. Exemple: «Feliç aquell que viu lluny del bullici de la ciutat.»
• Furor amoris: L'amor com una passió descontrolada i irracional.
• Flamma amoris: El foc de l’amor que consumeix el cor.
• Vulnus amoris: La ferida que provoca l'amor no correspost.

Orígens de la Narrativa Medieval

La narrativa medieval neix a França, al segle XII. Els autors eren poetes anònims, coneixedors de la retòrica i la llengua llatina. Normalment eren clergues. El públic receptor d’aquesta narrativa era reduït: nobles i clergues adscrits a la cort. Les primeres narracions en llengua no llatina van ser traduccions de poemes èpics llatins, escrites en francès i en vers, concretament en octosíl·labs apariats, conegudes com a «Noves rimades»:

• Exemple: L’Eneida de Virgili (segle I dC) va donar lloc al Roman d’Ennees (segle XII).

La Matèria de Bretanya

Conjunt de narracions de caràcter llegendari sobre el món mític de Camelot. Temes relacionats amb la matèria llegendària del Rei Artús, destinats al públic cortesà. Presenta espais i temps mítico-llegendaris, personatges de caràcter fantàstic i la màgia com un element fonamental. Inclou elements cortesans i cavallerescos (valors i escenografia) i una fusió amb material del cristianisme medieval (el Sant Greal).

La Matèria de Bretanya a Catalunya

• Al segle XII, hi ha constància per versos que Guerau de Cabrera va dedicar al seu joglar.
• Al segle XII, una obra que respon a les característiques de la Matèria de Bretanya és Jaufré.
• Als segles XIV-XV, l'obra destacable que culmina aquest gènere és Blandín de Cornualla.

La Matèria de Bretanya serà un filó creatiu i temàtic fins al segle XV.

Tipus de Narrativa Medieval

Narrativa en vers (segles XIII-XIV)

• Lais: Poemes narratius breus de caràcter cortesà, amorós i idealista. Exemple: Lais de Maria de França.
• Fabliaux: Poemes breus de caràcter realista, humorístic i eròtic.

Narrativa en prosa (segles XIV-XV)

• La novel·la exemplar i d’aventures. Exemple: Curial e Güelfa.
• Els contes. Exemple: La Filla del Rei d'Hongria.

Prosa Religiosa i Moralitzant

Té una funció educativa i didàctica, fruit de la crisi religiosa i social. Els gèneres principals són els sermons, els manuals i les faules. Exemple: Llibre de les bèsties, de Ramon Llull.

Literatura Historiogràfica i Cròniques

Relats de fets històrics escrits per encàrrec de reis amb finalitat política i propagandística. Barregen història i literatura, i exalten les gestes del regne i el poder. Exemple: Bernat Desclot (Crònica, amb la conquesta de Sicília).

Literatura Burgesa

Destinada a un públic burgès amb inquietuds morals i religioses. Exemple: L’Espill, de Jaume Roig, una novel·la en vers amb to satíric i moralitzador. Un metge vell, en primera persona, critica les dones i defensa una vida austera.

Característiques de la Narrativa Medieval

Tipus de narradors

• Omniscient: Coneix tota la història, fa comentaris moralitzadors i s’adreça al públic.
• Primera persona: En cròniques o relats de viatges, amb to autobiogràfic.
• Testimoni: En llegendes o relats cortesans.

Tècniques narratives

• Episòdica: Històries encadenades.
• Narracions encaixades: Relats dins del relat.
• Repeticions/fórmules: Facilitaven la memòria oral.

Espai i temps

• Espai mític/idealitzat: Castells, boscos, terres llunyanes. Simbolitzen perill o creixement espiritual.
• Temps difús/cíclic: Atemporal; en cròniques, pot ser històric.

Tipologia de personatges

• Arquetips: Cavaller valent, dama virtuosa.
• Simbòlics: Representen valors morals.
• Herois mítics/cavallers: En èpiques i cicles artúrics.
• Figures religioses: Sants, àngels, ermitans.

Destinataris

• Nobles/cortesans: Literatura cavalleresca i amorosa.
• Poble/burgesia: Faules i contes humorístics.
• Religiosos: Sermons i vides de sants.

Teoria de les Històries

Relat de circulació internacional. La versió catalana en prosa (segles XIV-XV) que s’havia explicat oralment, com a cançó de gesta. Gènere: narració breu (entre conte i novel·la). Influència de la literatura religiosa, moral i hagiogràfica. Intencionalitat moral: exemplaritat de comportament. No només adoctrinament, sinó també delecta: aventures, persecucions, intriga, girs argumentals. Personatges no religiosos: Comtes, princeses… (excepte en El Fill del senescal d’Egipte, amb vida ermitana). Truculència: Que causa horror pel fet de ser cruel i inhumà. Literatura hagiogràfica: A les vides de santes apareix el tema de l'automutilació de dones per deixar de ser desitjables i preservar la castedat.

Tirant lo Blanc: Contextualització

Context Polític

València, nucli de la Confederació Catalano-Aragonesa, viu una època de progrés i prosperitat econòmica i política, amb gran vitalitat respecte a la resta d’Europa, que passa per una crisi important marcada per pestes, plagues o inundacions.

Context Social

Li resulta més fàcil recuperar-se de la crisi per l’estabilitat del camp, el creixement artesanal i el creixement mercantil que atreu capital forà. El món cavalleresc de la València del segle XV està en decadència, i es manté per uns codis forçats i artificials en una societat que ha evolucionat (auge de la burgesia).

Context Cultural

La prosperitat política i econòmica facilita l'expansió urbana i la dinamització cultural i la producció literària: Ausiàs March, Joanot Martorell.

Datació, Autoria i Publicació

• 1460: Inici de l’obra.
• 1468: Martorell mor; el manuscrit va anar a parar a mans de Martí Joan de Galba, qui, segons el colofó final, va acabar el llibre.
• 1490: Nicolàs Spindeler imprimeix l’obra.

Dues teories sobre l'autoria

• Joan Fuster: Autoria compartida. El manuscrit inacabat va circular per València entre lletraferits, que el podien retocar i acabar. Martí Joan de Galba apareix com qui el va acabar definitivament.
• Martí de Riquer: Autoria única. Defensa l’única i exclusiva autoria de Joanot Martorell. Martí Joan de Galba el va preparar per a la impressió. No nega l'existència de retocs.

Joanot Martorell

Escriptor i cavaller. Nascut a Gandia, 1414. Forma part de la petita noblesa valenciana. Va participar en la vida activa i agitada del segle XV com a cavaller, amb viatges i lluites internes. Entre els seus viatges destaquen estades a Itàlia, Portugal (on devia conèixer el príncep Ferran, a instàncies del qual escriu el Tirant), i a Anglaterra (que va influir en la primera part del llibre). Perfil de cavaller bregós que es mou en les més luxoses corts i és destre en les armes en combat singular. Mor el 1468, solter.

Parts de l'obra

1. Formació de Tirant com a cavaller: Tirant és armat cavaller a Anglaterra i demostra la seva virtut en tornejos, iniciant-se com a model de cavaller ideal.
2. Tirant a Sicília i Rodes: Ajuda militarment el rei de Sicília i defensa Rodes dels turcs, consolidant-se com a líder estratègic.
3. Tirant a Constantinoble: Capità de l’Imperi Grec: Nomenat capità general, salva l’Imperi Grec i comença la seva relació amorosa amb Carmesina.
4. Tirant a l'Àfrica: Sotmet reis musulmans rebels, ampliant el poder de l’Imperi.
5. Retorn a Constantinoble i Mort de Tirant: Torna per casar-se amb Carmesina, però mor abans del casament, culminant amb un final tràgic.

L'amor a Tirant lo Blanc

Diferència de classes socials i diferència amb l'amor cortès idealitzat, amb una visió més realista, carnal i humorística. Exemple: L'Emperadriu i Hipòlit (escuder de Tirant), amb la diferència d'edat i l'adulteri, i l'amor vist com a aprenentatge.