Conceptes Clau de Fisiologia, Capacitats Físiques i Entrenament

Conceptes Clau: Energia, Metabolisme i Nutrients

CALORIA

Unitat bàsica d’energia definida com la quantitat de calor necessària per elevar 1ºC la temperatura d’un quilogram (Kg) d’aigua.

METABOLISME

Conjunt de reaccions químiques que es produeixen en tots els éssers vius, de cara al sosteniment de la vida, al creixement dels individus i a la seva reproducció.

METABOLISME BASAL

Despesa mínima per al manteniment de la vida de la persona en repòs absolut.

• La despesa mínima oscil·la al voltant d’una caloria per kg de pes i hora.
• Està determinat per les característiques somàtiques (edat, sexe, talla).

METABOLISME D’ACTIVITAT

Implica una despesa d’energia que ha de cobrir les necessitats de les funcions orgàniques d’un cos actiu i que es trobarà en proporció directa amb la intensitat de l’activitat que realitza.

Definició de Nutrients i Funcions

Nutrients energètics

Permeten el manteniment de les funcions essencials i de l’activitat física. (Greixos, Hidrats de Carboni i Proteïnes).

Nutrients constructors

S’encarreguen del creixement, manteniment i renovació dels teixits. (Proteïnes, Sals Minerals, aigua, greixos i hidrats de carboni).

Nutrients protectors

Faciliten els mecanismes de defensa de l’organisme. (Vitamines, Sals Minerals, proteïnes i greixos).

Fisiologia Muscular i Estructura

Estructura del Múscul

Tendó

Funció d’inserir el múscul dins de l’os.

Ventre muscular

Zona central del múscul, i és l’element contràctil.

Està format per:

• Fascicles
• Fibres i miofibril·les d’actina i miosina.

Tipus de Músculs

Classificació segons el Teixit Muscular

• Esquelètic: Músculs que permeten el moviment conscient.
• Cardíac: Teixit de les parets del cor.
• Llis: Músculs involuntaris dels òrgans interns.

Classificació segons el Tipus de Moviment

• Agonistes: Actuen a favor del moviment.
• Antagonistes: S’oposen al moviment.
• Fixadors: Afavoreixen l’acció dels agonistes i els antagonistes.

Tipus de Contraccions Musculars

Contracció Isomètrica

El múscul no s’escurça, però desenvolupa tensió.

La contracció isotònica (on el múscul desenvolupa tensió que causa moviment en les articulacions) es divideix en:

• Isotònic Concèntric: El múscul s’escurça.
• Isotònic Excèntric: El múscul s’estira.

Capacitats Físiques Bàsiques

La Resistència

Capacitat que permet mantenir un esforç físic durant un temps prolongat i recuperar-se més ràpidament després de fer un exercici.

La Força

Capacitat del nostre cos de vèncer una resistència o d’oposar-s’hi utilitzant la tensió provocada en els músculs per la contracció de les fibres musculars.

Tipus de Força

• Força Màxima: És la capacitat de crear la màxima tensió en una contracció muscular.
• Força Explosiva: És la capacitat de superar càrregues no gaire grans amb la màxima velocitat de moviment.
• Força-Resistència: És la capacitat de fer una activitat de força durant un temps llarg determinat i de resistir el cansament que provoca.

La Velocitat

Capacitat de fer un o diversos moviments en el mínim temps possible.

La Flexibilitat

Capacitat de realitzar un moviment en la seva màxima amplitud sense que provoqui lesions en les articulacions.

Tipus de Flexibilitat

• Flexibilitat Absoluta: Referida a la capacitat màxima de moviment d’una articulació.
• Flexibilitat de Treball: És el grau de moviment necessari per executar una tècnica amb èxit.
• Flexibilitat Residual: És el nivell de moviment, sempre superior al de treball, que l’esportista ha de desenvolupar per evitar rigidesa i lesions.

Principis Fonamentals de l'Entrenament Esportiu

Principi d’Individualitat

Els entrenaments s’han d’adaptar a cada esportista, en funció de les necessitats individuals, les capacitats inicials i les específiques de l’esport practicat.

Principi d’Adaptació

L’organisme és capaç d’adaptar-se als efectes de la fatiga, augmentar el nivell de rendiment físic i de resistir l’entrenament (Sobrecompensació).

Principi de Progressió

L’increment lent però constant de l’entrenament és l’única manera de produir més adaptacions i augmentar el rendiment físic.

Principi de Continuïtat

La pràctica sistemàtica d’activitat física permet aconseguir adaptacions. Si no hi ha la freqüència necessària d’entrenament, els efectes de sobrecompensació es perden.

Principi d’Alternança

Per produir sobrecompensacions, els períodes de descans entre els estímuls d’entrenament són necessaris. Un temps de recuperació insuficient pot disminuir la capacitat de rendiment i provocar sobreentrenament.

Principi de Variació

Per aconseguir els objectius de l’entrenament s’han d’utilitzar el major nombre de continguts, sistemes d’entrenament i recursos.