Conceptes Clau de Filosofia: Racionalisme, Empirisme i Més
Enviado por Rebeca y clasificado en Filosofía y ética
Escrito el en catalán con un tamaño de 3,63 KB
Corrents Filosòfics: Racionalisme, Empirisme i Més
Racionalisme: Raó i Mètode Deductiu
Es basa en la raó i en el mètode deductiu. Les idees innates són conceptes generals i abstractes de la màxima extensió i la mínima intenció, no les adquirim per experiència. Representants destacats: Descartes i Plató.
Empirisme: Experiència i Mètode Inductiu
Contrari del racionalisme. Es basa en l'experiència i el mètode inductiu. A través dels sentits adquirim experiència. Pensar no és més que combinar idees l'origen de les quals es troba en l'experiència. No podem conèixer res si abans no hem conegut allò bàsic. Màxim representant: Hume.
Criticisme: Raó, Experiència i Mètode Transcendental
Es basa en l'experiència i la raó. Utilitza el mètode transcendental. Proposa una concepció de la realitat en si. Màxim representant: Kant.
Convencionalisme: Allò Convencional i Arbitrari
Es basa en allò convencional i arbitrari.
El Realisme en Filosofia: Ingenu i Crític
Realisme Ingenu: Representació Fidedigna de la Realitat
La realitat en si és tal qual la percebem, i som capaços de representar-la igual.
Realisme Crític: Representació Subjectiva de l'Objecte
La realitat en si és interpretada; fem una representació de l'objecte a la nostra manera, una representació no fidel. Distingeix entre:
- Idees primàries: reals.
- Idees secundàries: dependents.
Màxims representants: Locke, Galileu i Descartes.
Actituds Filosòfiques davant el Coneixement
Dogmatisme: Certesa i Coneixement Universal
És la posició filosòfica segons la qual podem adquirir coneixement segur i universal, i tenir absoluta certesa d'això. És l'actitud més optimista de la filosofia, i va ser la defensada per Descartes. Encara que és conscient dels perills que aguaiten la raó, considera que, amb un bon mètode, aquesta és capaç de proporcionar coneixement vàlid i universal sobre tot el que es proposi.
Escepticisme: Dubte i Limitacions del Coneixement
Dubta que sigui possible un coneixement ferm i segur. Pirró és considerat el primer escèptic. Per a aquest filòsof, la base de les nostres creences sobre la realitat són les sensacions. Defensa que, com que les sensacions són canviants, no poden proporcionar coneixement ferm i segur.
Criticisme: Revisió Contínua del Coneixement
Postura intermèdia entre el dogmatisme i l'escepticisme. Per a pensadors crítics com Kant, el coneixement és possible, però aquest no és inqüestionable ni definitiu, sinó que ha de ser revisat i criticat contínuament per a detectar possibles falsificacions i errors.
Relativisme: La Veritat no és Absoluta
Nega l'existència d'una veritat absoluta, és a dir, vàlida en si mateixa en qualsevol temps i lloc. Rebutja la pretensió d'un coneixement objectiu i universal i considera que només existeixen opinions particulars i vàlides en un determinat context sociocultural i històric. Els sofistes són considerats els pares del relativisme.
Perspectivisme: Veritat Parcial des de Cada Punt de Vista
No nega la possibilitat d'una veritat teòrica absoluta, sinó que cada subjecte que coneix ho fa des d'un punt de vista o perspectiva particular, per tant, té una visió parcial de la realitat. Aquesta visió no és falsa; totes les perspectives són veritables, i la reunió de totes elles, si fos possible, seria la veritat absoluta. Ortega y Gasset ha defensat el perspectivisme.