Conceptes Clau de Filosofia: Racionalisme, Empirisme i Més

Corrents Filosòfics: Racionalisme, Empirisme i Més

Racionalisme: Raó i Mètode Deductiu

Es basa en la raó i en el mètode deductiu. Les idees innates són conceptes generals i abstractes de la màxima extensió i la mínima intenció, no les adquirim per experiència. Representants destacats: Descartes i Plató.

Empirisme: Experiència i Mètode Inductiu

Contrari del racionalisme. Es basa en l'experiència i el mètode inductiu. A través dels sentits adquirim experiència. Pensar no és més que combinar idees l'origen de les quals es troba en l'experiència. No podem conèixer res si abans no hem conegut allò bàsic. Màxim representant: Hume.

Criticisme: Raó, Experiència i Mètode Transcendental

Es basa en l'experiència i la raó. Utilitza el mètode transcendental. Proposa una concepció de la realitat en si. Màxim representant: Kant.

Convencionalisme: Allò Convencional i Arbitrari

Es basa en allò convencional i arbitrari.

El Realisme en Filosofia: Ingenu i Crític

Realisme Ingenu: Representació Fidedigna de la Realitat

La realitat en si és tal qual la percebem, i som capaços de representar-la igual.

Realisme Crític: Representació Subjectiva de l'Objecte

La realitat en si és interpretada; fem una representació de l'objecte a la nostra manera, una representació no fidel. Distingeix entre:

• Idees primàries: reals.
• Idees secundàries: dependents.

Màxims representants: Locke, Galileu i Descartes.

Actituds Filosòfiques davant el Coneixement

• Dogmatisme: Certesa i Coneixement Universal

  És la posició filosòfica segons la qual podem adquirir coneixement segur i universal, i tenir absoluta certesa d'això. És l'actitud més optimista de la filosofia, i va ser la defensada per Descartes. Encara que és conscient dels perills que aguaiten la raó, considera que, amb un bon mètode, aquesta és capaç de proporcionar coneixement vàlid i universal sobre tot el que es proposi.

• Escepticisme: Dubte i Limitacions del Coneixement

  Dubta que sigui possible un coneixement ferm i segur. Pirró és considerat el primer escèptic. Per a aquest filòsof, la base de les nostres creences sobre la realitat són les sensacions. Defensa que, com que les sensacions són canviants, no poden proporcionar coneixement ferm i segur.

• Criticisme: Revisió Contínua del Coneixement

  Postura intermèdia entre el dogmatisme i l'escepticisme. Per a pensadors crítics com Kant, el coneixement és possible, però aquest no és inqüestionable ni definitiu, sinó que ha de ser revisat i criticat contínuament per a detectar possibles falsificacions i errors.

• Relativisme: La Veritat no és Absoluta

  Nega l'existència d'una veritat absoluta, és a dir, vàlida en si mateixa en qualsevol temps i lloc. Rebutja la pretensió d'un coneixement objectiu i universal i considera que només existeixen opinions particulars i vàlides en un determinat context sociocultural i històric. Els sofistes són considerats els pares del relativisme.

• Perspectivisme: Veritat Parcial des de Cada Punt de Vista

  No nega la possibilitat d'una veritat teòrica absoluta, sinó que cada subjecte que coneix ho fa des d'un punt de vista o perspectiva particular, per tant, té una visió parcial de la realitat. Aquesta visió no és falsa; totes les perspectives són veritables, i la reunió de totes elles, si fos possible, seria la veritat absoluta. Ortega y Gasset ha defensat el perspectivisme.