Conceptes Clau de la Filosofia Moral Kantiana: Judicis, Ètica i Metafísica

Classificació dels Judicis

Judicis Analítics

Són aquells judicis o proposicions en els quals el predicat ja està contingut dins del subjecte (hi ha identitat entre ambdós). No amplien el nostre coneixement; per això són necessaris i explicatius.

Judicis Sintètics

Són aquells judicis o proposicions en els quals el predicat no està contingut dins del subjecte (no hi ha identitat entre ambdós). Amplien el nostre coneixement, i per aquesta raó són judicis d'experiència i extensius.

Tipus de Coneixement

Judicis a Priori

És el coneixement pur, absolutament independent de l'experiència. Compleix les condicions de necessitat i universalitat estricta. També fa referència al coneixement moral, ja que la llei de la moralitat, l'Imperatiu Categòric, és a priori.

Judicis a Posteriori

És el coneixement empíric, que es fonamenta i depèn de l'experiència. És un tipus de coneixement contingent i particular.

Distinció entre Fenomen i Noümen

Noümen

L'objecte en si, allò que es troba a les bases de les nostres representacions. És incognoscible.

Fenomen

La representació de l'objecte, allò que nosaltres coneixem.

Ètiques i Imperatius

Ètiques Materials

Busquen el motiu de la voluntat en alguna cosa (un principi empíric o material) externa a aquesta. L'home rep la llei moral des de fora de la raó i, per tant, perd la capacitat d'autodeterminació de la seva conducta; no està actuant lliurement, sinó de forma condicionada. Tenen un caràcter condicional.

Imperatius Hipotètics

És un principi condicionat, que ens diu com hem d'obrar per aconseguir quelcom i condiciona les nostres accions (mitjans) de manera que estiguin orientades a aconseguir aquesta finalitat concreta.

Ètiques Formals

Són les ètiques lliures perquè no busquen el motiu de la voluntat fora d'aquesta. Per Kant, l'ètica no ha de fonamentar-se en cap principi empíric, material, perquè una norma moral ha de ser universal, ha de valer per tothom i en qualsevol circumstància. L'ètica autònoma té un caràcter formal, no pot establir cap bé o finalitat de conducta (com buscar la felicitat) més enllà del compliment del deure i només pot contenir la forma (la fórmula) de la moralitat.

Imperatiu Categòric

És la fórmula de la llei moral, un principi prescriptiu i objectiu, que ens dóna una pauta de conducta basada en normes com la Universalitat o la Humanitat. És un principi incondicionat (representa l'acció per si mateixa, sense referència a cap altra finalitat).

Elements de la Raó Pràctica

Raó

Facultat pròpia dels humans amb la qual som capaços de conèixer i comprendre la realitat (raó teòrica) i actuar (raó pràctica, voluntat) lliurement.

Bé Moral

Allò incondicionalment bo, és un principi a priori, objectiu, universal i que s'expressa en forma de deure.

Voluntat

És la capacitat d'actuar per la representació de les lleis, per principis. Segons Kant, la voluntat no és altra cosa que la raó pràctica, ja que per derivar les accions de les lleis, s'exigeix la raó.

Voluntat Bona

Allò que pot ser anomenat absolutament bo; és la facultat o la capacitat d'actuar per deure moral. Ex: les joies/anell.

Deure

Principi pel qual ens veiem obligats a actuar moralment.

Actuar per Deure

És la necessitat d'actuar per reverència a la llei moral (pràctica). Actuar conforme o d'acord amb el deure és la tendència a actuar de tal manera que, tot i que els nostres actes concorden amb el deure moral, les nostres motivacions són independents d'aquest (per exemple: un venedor abaixa els preus dels seus productes i la gent necessitada se'n beneficia, però la seva motivació era la de vendre més). Aquest tipus d'actuació, per Kant, no és moral.

Llei Pràctica

És el principi objectiu d'obrar, fonamentat en la raó, és universalment vàlid i no admet objeccions. S'expressa en forma d'Imperatiu.

Màxima

És el principi subjectiu de voler/voluntat.

Preguntes Freqüents sobre Kant

Diferència entre Màxima i Llei

La màxima és el principi subjectiu d'obrar. Per una persona diabètica, el sucre és dolent; una màxima de la persona diabètica serà: "No prendre sucre". No és universalment vàlida, no tothom pateix diabetis. La màxima serveix per a algunes persones sí i per a altres no, depenent de molts factors externs. La llei és el principi objectiu.

Què té a veure el fet que sigui una ètica formal amb l'imperatiu categòric?

Formal vol dir que no té contingut. L'ètica de Kant no busca res en concret; és senzillament una ordre que un s'aplica a si mateix.

Des de l'òptica de l'imperatiu categòric es pot aplicar "tracta bé els teus amics"?

Sí, si ho fas únicament per deure.

Què diria Kant del suïcidi?

No és un acte moral perquè t'estàs utilitzant com un mitjà a tu mateix i no t'estàs respectant com una finalitat.

Per què Kant no és dictatorial?

Kant no imposa, proposa un criteri. En seguir Kant, penses per tu mateix, coincideixes amb el que diu ell perquè s'utilitza la raó (la raó és universal).

Si la pregunta és passar de l'objecte en si a com se'ns representa aquest objecte, llavors no estem en un subjectivisme?

No, perquè tots tenim aquests filtres universals. La ciència es preocupa del fenomen perquè el fenomen és universal.

Kant estaria d'acord amb Hume que la causa-efecte no es troba en la natura?

Sí, Kant estaria d'acord que no es troba en l'objecte en si. Quan se'ns apareix com a causa i efecte ja ha passat per aquests filtres. Quan ens apareix com a fenomen ja ens apareix com a causa i efecte. No cau en l'escepticisme radical; accepta que la relació causa-efecte no es troba a la natura, però forma part del fenomen.

Com és possible que els éssers humans ens posem a fer metafísica?

La metafísica pertany al terreny del noümen. Els conceptes metafísics són Déu, ànima i el món. Tot això pertany al món del noümen i no es pot conèixer, però intentar-ho conèixer és una tendència humana irrefrenable.

Comparativa: Kant (Deontologisme) vs. Utilitarisme (Mill)

Semblances

• Estudien la moralitat de les accions humanes (ètica).
• Pretenen ser ètiques universals.
• Busquen definir què és el que està bé moralment.
• En les dues ètiques la persona humana és tractada com un fi, no com un mitjà.
• Tracten de definir el bé individual i el bé comú.
• Defensen la llibertat en els actes humans.
• Donen importància a les lleis i les normes com a guies de l'ètica (màximes o imperatius).

Ambdós autors intenten definir les bases de com actuar correctament des del punt de vista moral, és per això que tenen pretensió de ser ètiques universals, que busquen definir què és el bé i com s'aconsegueix el bé comú.

Diferències

Però les dues ètiques són molt diferents ja que l'ètica utilitarista de Mill és una ètica material, heterònoma (la norma moral ve de fora), teleològica (busca un fi: la felicitat) i hedonista (busca el plaer) i es basa en l'estudi de les conseqüències dels actes. També té un criteri bàsic (màxima felicitat pel màxim nombre de persones); en canvi, la de Kant és deontològica, es basa en l'actuació per deure, formal, autònoma i, a més a més, es basa en la màxima de l'imperatiu categòric, que és un postulat universal i racionalista.

Concepcions Ètiques

Les concepcions ètiques són sobre l'estudi del comportament humà:

• Tenen un objectiu d'estudi (individual/social).
• Pretenen fer una ètica universal.

Les teories morals jutgen el bé i el mal.