Conceptes clau de la filosofia de Locke

Contracte social: Acord voluntari, racional i lliure dels membres que formen una comunitat.

Contracte liberal: Pacte racional i voluntari dels membres d'una comunitat basat en el consentiment lliure.

Contractualisme: Teoria política desenvolupada en la modernitat que legitima l'ordre social i polític com a acord voluntari.

Divisió de poders: Necessitat que el poder estigui repartit per evitar els possibles abusos d'un poder absolut.

Dret de càstig: Poder que un ésser humà pot tenir sobre un altre en l'exercici del dret natural de jurisdicció.

Dret de reparació: Dret a ser compensat pels danys que s'hagin causat.

Dret natural de jurisdicció: Dret que, en un estat de natura, tot ésser humà té de jutjar i castigar un altre quan viola un dels seus drets naturals.

Drets naturals: Drets que neixen amb l'individu i que, per tant, són universals i inalienables.

Estat civil: Ordre social i polític, legitimat racionalment a través d'un contracte social.

Estat de guerra: Estat d'enemistat, malícia, violència i destrucció mútua.

Estat de natura: Situació hipotètica, no històrica, en què es descriu com era l'ésser humà abans d'instituir qualsevol ordre social i polític.

Llei natural: Llei que governa l'estat de natura i que obliga tothom.

Llibertat: Dret de cada persona a poder ordenar les seves accions i a disposar de les possessions i les persones com cregui oportú.

Poder federatiu: Poder que s'encarrega d'establir aliances amb altres comunitats.

Poder legislatiu: Poder que té com a finalitat procurar el bé públic.

Poder polític: Dret de dictar lleis a fi de regular i preservar la propietat.

Propietat: Dret natural que inclou, en primer lloc, la propietat de la persona mateixa.

Propietat privada: Resultat d'afegir l'esforç personal al producte natural.

Teoria del dret diví: Teoria política que va dominar l'occident medieval que defensava una legitimació teocràtica del poder polític.

Teoria política: Iniciada per John Locke, que té com a base la necessitat de preservar els drets naturals de tot ésser humà.

Jusnaturalisme: Teoria del dret d'acord amb la qual tots els éssers humans neixen amb un conjunt de drets naturals que són inalienables.

John Locke (1632-1704)

Obres principals:

• Assaig sobre l'enteniment humà
• Dos tractats sobre el govern civil (1689)

Resum del pensament polític de Locke

Capítol 1: Crítica a Filmer i el dret diví, absolutisme i indivisible.

Estat de Naturalesa: Els individus són lliures i iguals.

Llei Natural:

• Drets: vida, llibertat i propietat privada.
• Poders: Dret de jurisdicció (dret de reparar o castigar).

Per què és insegur l'estat de natura?

• No coneixen la llei.
• Falta de capacitat per jutjar un mateix i els altres.
• Manca de control de la força.

Estat Civil: Els individus entreguen els seus poders.

Consentiment:

• Explícit: Firmar un document.
• Implícit: Romandre en la comunitat.

Divisió de Poders:

• Legislatiu: Fer lleis i fixar el càstig.
• Executiu: Executar les lleis.
• Federatiu: Regular les relacions internacionals.

Constitució del Govern: El poble es pot rebel·lar si els governants abusen del poder, però, en aquest cas, els rebels serien els governants.

Diferències amb Hobbes: Hobbes defensa un estat de "tots contra tots", la llei del més fort, on es renuncien a tots els drets i poders.

Locke és considerat el pare del liberalisme clàssic i un representant de l'empirisme modern. Ens situem al s. XVII, en plena Il·lustració anglesa. Locke és un filòsof il·lustrat que s'emmarca dins la tradició iniciada per Hobbes de l'elaboració de teories sobre el contracte social com a forma de legitimar el poder polític des de la raó i sense el recolzament diví.