Conceptes Clau de Filosofia i Literatura Catalana

Teories Ètiques i Desenvolupament Moral

Nivells de Desenvolupament Moral (Kohlberg)

NIVELL A: Preconvencional (Plantejaments individuals)

• Estadi 1: Obediència i por al càstig.
• Estadi 2: Afavorir els propis interessos.

NIVELL B: Convencional (Decisions basades en el grup social)

• Estadi 3: Expectatives interpersonals.
• Estadi 4: Normes socials i estables.

NIVELL C: Postconvencional (Construcció de principis morals autònoms)

• Estadi 5: Drets prioritaris i contracte social (els drets humans estan per sobre de les institucions socials o convencionals).
• Estadi 6: Principis ètics universals (respectar la dignitat de les persones).

Classificació de les Teories Ètiques

• Segons el contingut:

  • Ètica formal (KANT): Com ho has de fer (forma).
  • Ètica material (ARISTÒTIL): Què has de fer (contingut).

• Segons la validesa:

  • Universalisme moral (PLATÓ): Tots hem d'acceptar les mateixes normes, sense distincions de cultura.
  • Relativisme moral (HUME): Dependència de les circumstàncies de l'època.

• Segons l'objectiu:

  • Ètiques del deure (Deontològiques - KANT): Compliment del deure.
  • Ètiques conseqüencialistes (Teleològiques - EPICUR): Basades en les conseqüències.

• Segons en què es basen:

  • Emotivisme moral (HUME, EPICUR, ARISTÒTIL): Basades en sentiments, experiència.
  • Intel·lectualisme moral (KANT, PLATÓ): Basades en el raonament, sense excepcions.

Principi de responsabilitat:

Actua de tal manera que les teves accions permetin la permanència d'una vida digna al planeta.

Conceptes Clau en Ètica i Filosofia

Càlcul de Plaers: Jeremy Bentham

Mesurar quantitativament el plaer en funció de 7 paràmetres:

1. Intensitat: Millor plaer + intens / - intens.
2. Extensió: Millor que arriba a + gent / a - gent.
3. Duració: Millor + temps / - temps.
4. Fructífer: Et porta a altres plaers / no.
5. Certesa: Millor plaer + possible / - possible.
6. Proximitat: + proper a aconseguir / - proper.
7. Puresa: Millor sense menys dolor / amb més dolor.

La Virtut segons Aristòtil

La virtut per a Aristòtil té 4 passos:

1. Coneixement de l'objecte i del fi.
2. Voluntat d'assolir-lo.
3. Buscar els mitjans adequats per fer-ho.
4. Elecció (reflexiva) i fermesa.

• Virtuts ètiques o morals: S'adquireixen per hàbits (ex. justícia, prudència).
• Virtuts dianoètiques o intel·lectuals: Per l'educació (ex. saviesa, coneixement).

Obra d'Aristòtil: Ètica a Nicòmac.

L'Ètica Formal de Kant

Immanuel Kant: Fonamentació de la metafísica dels costums.

1. Crítica a ètiques anteriors:
   • Ètiques anteriors: materials, conseqüencialistes, relativistes, imperatiu hipotètic.
   • Ètica kantiana: formal, no conseqüencialista, universal, imperatiu categòric.
2. El deure.
3. Imperatiu categòric: universalisme, dignitat.
4. Regla d'or.

Literatura Catalana: Obres i Autors Clau

Lo Somni de Bernat Metge

Primer llibre:

L’autor, que està tancat a la presó, visita en somnis l’ànima del Rei Joan I, amb qui estableix un diàleg filosòfic i religiós sobre la immortalitat de l’ànima. És el llibre en el qual més es reflecteix el pensament humanista i es posen en dubte les qüestions de la raó.

Segon llibre:

Es coneix la identitat dels dos acompanyants del Rei Joan: personatges de la mitologia clàssica, Tirèsies i Orfeu. Aquest és un element clarament humanista: la referència als clàssics. El Rei Joan I també explica que el destí de la seva ànima no és l'infern, sinó el purgatori, on serà purificada per després poder anar al cel. Aquesta part és un element molt important en la defensa de la innocència de Bernat Metge.

Tercer llibre:

Orfeu fa una explicació de la seva vida i després descriu l'infern de la mateixa manera que Virgili i Dante. Tirèsies fa una dura crítica contra les dones, citant fragments traduïts de Il Corbaccio, de Boccaccio.

Quart llibre:

Per contra, Metge fa una lloança molt extensa a totes les dones, començant per l'Antiguitat. Posa atenció a la reina Maria de Luna, critica els homes i comenta els arguments de Tirèsies contra les dones. El llibre acaba quan l'autor es desperta del seu somni.

Autors i Obres Essencials

• Joanot Martorell: Tirant lo Blanc
• Jaume Roig: L'Espill
• Ausiàs March: Creador de la lírica catalana

Romanticisme

• Valoren la subjectivitat, l'individu i la introspecció.
• Espontaneïtat, sinceritat.
• Caos, llibertat (sense lleis ni normes).

Jacint Verdaguer: Biografia i Obra

• 1845: Neix a Folgueroles, en una família humil. Als 10 anys entra al seminari de Vic.
• 1870: Es fa capellà.
• 1872-1875: Viatja com a capellà a bord d’un vaixell.
• 1877: Guanya els Jocs Florals amb L’Atlàntida. Esdevé un símbol cultural.
• 1886: Any clau:
  • Coronat poeta de Catalunya.
  • Guanya amb Canigó.
  • Fa un viatge a Terra Santa, que li provoca una crisi espiritual.
  • Conflicte amb l’Església per la seva actitud caritativa i mística.
• 1902: Mor a Vallvidrera. Enterrament multitudinari.

La Pàtria de Bonaventura Carles Aribau

• Publicació: 1833, a El Vapor. Inici simbòlic de la Renaixença catalana.
• Context: Resposta al període de la Decadència (segles XVI–XVIII), quan el català havia perdut prestigi.
• Gèneres i influències: Poema d’estil romàntic. Elogi intens a Catalunya a través de dos grans símbols: paisatge i llengua.
• Tema del paisatge: El poeta s’acomiada dels paisatges catalans amb gran nostàlgia (Montseny, Montjuïc, Llobregat, etc.). Els compara amb la família —és una connexió emocional molt forta.
• Tema de l’enyorança: Escriu des de Castella. Es mostra desarrelat, com un arbre trasplantat.
• Elogi de la llengua catalana:
  • Llengua materna, íntima, sincera.
  • Orgull pel passat esplendorós del català (s. XV).
  • Condemna a qui, fora de Catalunya, no estima la seva llengua.
• Objectiu: Despertar la consciència nacional catalana a través de l’amor per la llengua i el paisatge.
• Importància: Considerat el poema fundacional de la Renaixença.

Àngel Guimerà: Vida i Obra

• Neix quan els pares no s'havien casat: personatges amb origen familiar dubtós, fills il·legítims...
• Pare català, mare canària: barreja de cultures, de religions...
• Abandonar Canàries i instal·lar-se a Catalunya: personatges desarrelats, que han perdut els seus orígens. Això els fa sentir-se inadaptats (el col·lectiu no els integra), marginats.
• Fracàs amorós en l'adolescència: visió dolorosa de l'amor, triangle amorós.
• El desengany amorós l'apropa a la mare: les dones són els personatges més ben caracteritzats, sovint actuen com a heroïnes.
• Creu en la bondat innata: l'home neix sent bo, però el contacte amb els altres el corromp i li fa perdre aquests bons sentiments. Mite de la terra alta (muntanya = puresa, bondat) i terra baixa (plana = persones = enveges, odis, rancúnies...).