Conceptes clau de filosofia: humanització, cultura i ètica

Conceptes clau de filosofia

Humanització i cultura

La humanització és el conjunt de canvis que van patir alguns primats fins a arribar a constituir l'actual espècie d'Homo sapiens sapiens. Els canvis més importants, i per això mateix els més discutits, serien els relatius a l'aparició de la parla, el bipedisme i la fabricació d'estris.

• Neotènia: Persistència de característiques juvenils en l'estat adult.
• Instint: Tipus de conducta complexa que presenten alguns animals de forma innata, sense aprenentatge previ.
• Cultura material: Tot allò que posseeix una materialitat i una certa durada en el temps.
• Cultura espiritual: Tot allò que, no estant fixat en objectes materials, s'aprèn igualment pel fet de ser membre d'una societat determinada.
• Enculturació: Procés en el qual l'ésser humà, des de nen, es culturitza.
• Etnocentrisme: Acte d'entendre, jutjar o avaluar un altre grup ètnic, cultura o grup social d'acord amb els estàndards i valors de la cultura o grup propis.
• Relativisme cultural: Cada tret cultural (pauta cultural, costum, instrument, ritual, relació personal, etc.) només es pot entendre en funció de la cultura a què pertany.
• Difusió cultural: Adopció per part d'una cultura d'elements d'altres cultures com a propis; pot dur-se a terme de forma espontània.

Fets, valors i judicis

• Judicis de fet: Judicis neutres que es limiten a descriure un fet sense afegir cap valoració.
• Judicis de valor: Judicis mitjançant els quals apreciem les coses o les accions; es tracta d'oracions normatives o avaluatives que estan condicionades pel sistema de valors assumits per qui les emet.
• Fets: Realitats, esdeveniments, successos, fins i tot accions, estats, dels quals s'ocupen les ciències, ja que el que cal fer amb ells és descriure'ls i explicar-los.
• Valors: Qualitats que posseeixen algunes realitats, considerades com a béns, per les quals són estimables; a diferència dels fets, els valors tenen "polaritat".

Llibertat i moralitat

• Llibertat positiva: Capacitat de dur a terme una acció perquè l'individu pot fer-la, ja que té els recursos i les capacitats necessàries.
• Llibertat negativa: Llibertat respecte a coaccions o impediments externs.
• Autonomia moral: Quan la norma que regeix l'acció moral deriva del propi individu que l'ha d'executar.
• Eudemonisme: Les ètiques que consideren la felicitat com la finalitat de la vida humana i el màxim bé al qual es pot aspirar.
• Hedonisme: Qualsevol doctrina que identifica el plaer amb el bé i que concep la felicitat en el marc d'una vida plaent.
• Emotivisme: Qualsevol teoria que consideri que els judicis morals sorgeixen d'emocions i, per tant, la moral no pertany a l'àmbit racional.

Qüestionari de repàs

El procés d'aparició del gènere Homo rep el nom de: b) humanització

La cefalització i la cerebració creixents en l'evolució cap a l'Homo sapiens sapiens signifiquen: c) totes dues

L'activitat de relació d'un animal amb el seu medi s'anomena: a) comportament

Els reflexos són: a) respostes motrius causades per una estimulació sensitiva

La conducta instintiva és: c) totes dues

La conducta apresa és: c) individual

La manera complexa de vida que inclou llengua, coneixements i creences, art i artefactes, lleis, moral i costums i qualssevol aspectes de la vida elaborats i apresos pels humans rep el nom de: a) cultura

En el cas de l'ésser humà, el mecanisme de transmissió cultural és: c) totes dues

En cas que hi hagi dues respostes vàlides, es considerarà "correcta" la més completa o incloent (en aquest cas concret, la resposta vàlida seria la tercera).

Tot allò (artefactes, edificis, obres d'art, etc.) que posseeix una materialitat i una certa durada en el temps rep el nom de: a) cultura material

Tot allò (idees, creences, valors, etc.) que, no estant fixat en objectes materials, s'aprèn igualment pel fet de ser membre d'una societat determinada rep el nom de: b) cultura espiritual

El procés en què els individus perden els trets culturals característics de la societat a la qual pertanyen i n'adquireixen d'altres d'una altra societat rep el nom de: b) aculturació

L'actitud consistent a valorar la cultura dels altres grups des de criteris i valors de la pròpia, que es considera naturalment superior, és: c) l'etnocentrisme

L'actitud de menyspreu o rebuig envers el que és estranger rep el nom de: b) xenofòbia

L'actitud que considera que és impossible comparar o avaluar les característiques de les altres cultures des de les de la pròpia rep el nom de: b) relativisme cultural

L'actitud que sosté l'existència de valors universals per sota —i per sobre— dels particulars de cada cultura rep el nom de: c) universalisme

Els processos de canvi dels trets culturals al llarg del temps reben el nom de: a) dinàmica cultural

La introducció de nous continguts o la modificació dels existents, bé sigui voluntàriament (invenció) o involuntàriament (per errors), rep el nom de: c) mutació cultural

El procés pel qual una cultura es fragmenta en grups o subgrups culturals rep el nom de: c) deriva cultural

El fenomen que es produeix quan les innovacions que resulten eficaces es mantenen, ja que els membres del grup les prefereixen i les trien racionalment, rep el nom de: c) selecció cultural

El terme "ethos", del qual deriva "ètica", significava en origen: c) totes dues

Designa un codi de prescripcions o de prohibicions acceptat per un grup social o establert per un moralista: b) moral

Designa principalment un sistema de principis filosòfics que són la base d'un codi prescriptiu: a) ètica

Constitueix el material d'estudi de l'ètica: c) totes dues

La intenció o finalitat que es proposa la persona fa bo o avicia allò que duu a terme és: b) el fonament subjectiu de l'acte moral

La forma dels judicis morals és: b) imperativa

La capacitat de dur a terme una acció perquè l'individu pot fer-la perquè té els recursos i les capacitats necessàries (llibertat per a) és: a) la llibertat positiva

La llibertat respecte als constrenyiments, coaccions o impediments externs (llibertat de) és: b) la llibertat negativa

Quan la norma que regeix l'acció moral deriva del propi individu que l'ha d'executar, parlem de: a) autonomia moral

La concepció segons la qual la llibertat que concedim a les accions humanes és una pura il·lusió, ja que els motius —conscients o, en la seva majoria, inconscients— actuen com a detonants en la suposada elecció, inclinant-la en un sentit o en un altre, sense que el subjecte hi pugui fer res, rep el nom de: a) determinisme

El fundador de l'intel·lectualisme moral fou: a) Sòcrates

L'eudemonisme: a) considera la felicitat com el màxim bé de la vida humana

L'hedonisme: b) considera que la felicitat resideix en l'obtenció de plaer

L'estoïcisme es fonamenta: c) totes dues

El jusnaturalisme ètic defensa: c) l'existència d'una llei moral natural i universal que determina el que està bé i el que està malament

Els cirenaics donen importància: b) als plaers sensuals i corporals

L'ètica formal: b) estableix quina és la forma de conducta que s'ha de seguir per tal que sigui considerada moralment correcta

Segons Kant: a) la llei moral prové de la pròpia raó

L'emotivisme considera que: c) els judicis morals provenen d'emocions i sentiments

Quina d'aquestes teories considera que cal jutjar la moralitat de cada acció atenent a les conseqüències bones o dolentes de la pròpia acció?: a) utilitarisme de l'acte