Conceptes Clau de Filosofia i Història Contemporània

David Hume: La Moral i els Sentiments

La moral es basa en sentiments.

Tesi principal: les nostres valoracions morals no responen a res objectiu, només manifesten les nostres reaccions emotives o viscerals.

Els Fets Són Moralment Neutres

Els fets en si mateixos estan desproveïts de propietats morals.

Objectivació de les Respostes Morals

Si els fets i les persones no tenen propietats morals, per què creiem que en tenen? La resposta és que objectivem inadvertidament les nostres reaccions emotives.

Judicis Morals i Estètics Segons Hume

Hume assimila els judicis morals als judicis estètics. En un cercle, la nostra raó pot constatar tot de propietats geomètriques, però mai hi trobarà harmonia o bellesa. El cercle és harmoniós perquè hi posem el sentiment estètic espontani que ens produeix com si fos propietat seva.

Irracionalitat de la Moral Emotiva

El caràcter emotiu de la moral implica la seva irracionalitat. No es poden justificar racionalment les valoracions morals. Des d’un punt de vista objectiu, un judici moral no és vertader o correcte.

La Benevolència: Base de la Moral Humeana

Tots responem amb aprovació al comportament altruista i amb rebuig al comportament egoista o cruel.

Teoria de la Motivació: La Raó Esclava

La raó té una funció únicament instrumental o estratègica. No pot determinar quins són els fins. Si intentem justificar racionalment el nostre comportament, al final ens trobarem amb sentiments o inclinacions que ja no podem justificar.

Conclusió sobre la Filosofia de Hume

Els sentiments són els motius fonamentals de la nostra vida, allò que al final ens estimula i ens fa moure, i la nostra raó no hi juga cap paper. “La raó és l’esclava de les passions”.

Immanuel Kant: L'Ètica del Deure

On Resideix el Valor Moral?

El valor moral d’una acció rau en la seva intenció. Una acció només té valor moral quan la fem perquè hi veiem el nostre deure, quan se’ns imposa com a obligatòria per si mateixa, quan hi trobem una llei, dictada per nosaltres mateixos, que hem d’obeir. Estem favorablement disposats cap a les persones guapes i amb cara infantil.

Exemple: Llançar-se a l’aigua per salvar un nen.

Inclinació Natural vs. Raó Pràctica

Dos tipus de motius:

• Tenim una condició humana amb sentiments o inclinacions naturals: ràbia, compassió, amor, egoisme…
• Tenim una raó pràctica que s’adona del que és correcte (pensant en totes les persones com a iguals) i l’imposa com un deure.

El Principi d'Universalització Kantiana

Obra només segons aquell motiu que puguis voler que es converteixi, alhora, en llei universal.

Tractar les Persones com a Fins

Obra de manera que et relacionis amb la humanitat, tant en la de la teva persona com en la de qualsevol altre, sempre com una fi, i mai només com un mitjà. Les persones estan dotades de dignitat: no podem tractar-les de manera instrumental.

Epicur: L'Ètica del Plaer i la Serenor

Com Entén Epicur l'Ètica?

L’objectiu d’aquesta ètica és ensenyar-nos com viure, és a dir, com ser feliços o com portar una bona vida.

Recomanacions de l'Ètica Epicúria

La gran finalitat és la serenor, la vida sense pertorbacions ni dolors, la pau d’esperit. El gran mitjà és l’autosuficiència (l’autarquia), és a dir, limitar-se a les coses senzilles que són sempre a l’abast i no fer-nos dependents del que escapa al nostre poder. En concret: sigues prudent, moderat, modest, no t’acostumis als plaers sofisticats, no et sotmetis a l’opinió dels altres, etc.

Tipus de Desitjos Segons Epicur

• Desitjos naturals i necessaris: Tenen a veure amb el benestar físic i les necessitats de la pròpia vida.
• Desitjos naturals i no necessaris: Tenen a veure, per exemple, amb olors agradables o el menjar o la beguda que té bon gust.
• Desitjos buits: La immortalitat, la riquesa excessiva, el poder o els honors públics… No corresponen a cap necessitat autèntica i omplen la vida de pors i preocupacions.

L'Atomisme Epicuri

Sosté que els cossos visibles són en realitat conglomerats d’àtoms, que es fan i desfan (per això les coses que veiem neixen i moren), mentre que els àtoms mateixos són eterns.

Teoria de l'Ànima en Epicur

Tot i el seu materialisme, Epicur afirma que l’ànima existeix. Un ésser viu no és una pedra: l’ànima és allò que li dóna la capacitat de moure’s, de pensar, de percebre i de sentir. L’ànima està feta d’àtoms, com tota la resta. L’ànima no és immortal: després de la mort no hi ha res.

L'Hedonisme Epicuri

Només és real allò que percebem i sentim. El plaer és el bé suprem. Cap valor està per sobre del plaer. La resta de valors hi estan supeditats. En concret, la virtut està referida al plaer. Epicur defensa valors morals com la justícia, la sinceritat, la generositat no perquè siguin intrínsecament valuosos, sinó perquè afavoreixen una vida satisfactòria. La recerca del plaer és natural.

L'Hedonisme Reflexiu d'Epicur

Epicur defensa un hedonisme reflexiu (que no ens iguala als animals, com es va dir). Preferència pels plaers superiors. Els plaers vinculats a les necessitats naturals són bàsics, però els plaers preferibles són els espirituals o els intel·lectuals.

Dues Classes de Plaer

• Plaers cinètics: Relacionats amb el retorn a la satisfacció o benestar en cessar el sofriment o la carència: l’eliminació de la gana, el retorn a un ambient càlid després del fred…
• Plaer estàtic: És més un estat que no pas un procés de reequilibri: és el plaer tranquil que acompanya al benestar com a tal.

Viure Sense Por: El Tetrafàrmac

Una de les principals raons que impedeixen una vida feliç són certes pors injustificades, especialment la por a la mort i la por als déus. Són pors falses i de les quals ens hauríem de deslliurar.

La Guerra Freda: Tensió i Ruptura (1945-1948)

La Conferència de Ialta va fer que Europa es dividís; la part occidental recolzava els EUA mentre que l'oriental recolzava la URSS.

Estratègies dels EUA

• Doctrina Truman: Recolzar els països occidentals per tal d’evitar l’expansió soviètica.
• Pla Marshall: Ofereix crèdits i donacions a altres països per aturar el comunisme i obrir nous mercats.
• Bases militars a països europeus.
• “Cacera de bruixes”: Es persegueixen els comunistes.

Estratègies de la URSS

• Cop de Praga: Utilitzen la força contra els països que no segueixen el seu model.
• Doctrina Jdànov: Utilitzen la força contra els països que no segueixen el seu model.
• Kominform: Organització per l’intercanvi d’informació i experiències entre comunistes.

Escalada de la Tensió i Blocs

Es creen l'OTAN (EUA) i el Pacte de Varsòvia. Conflicte armat entre aliats. Alemanya passa a ser l’escenari d’enfrontament entre els dos blocs.

La Descolonització: Índia i Congo

La Independència de l'Índia

A l’Índia britànica existia una forta presència musulmana. Mohammed Ali Jinnah creà la Lliga Musulmana. El 1945 arribà al poder a Gran Bretanya Clement Attlee, partidari de la descolonització. Inicia les negociacions amb Lord Mountbatten, darrer virrei. El virrei, el Partit del Congrés i la Lliga Musulmana acorden el procés de cessió. El 15 d'agost de 1947, l’Índia es declarà independent: Unió Índia (majoria hindú) i Pakistan (musulmà). Això va provocar desplaçaments massius de població (15 milions) segons la religió i violència ètnica (1 milió de morts).

Evolució de la CECA a la CEE

La CECA (Comunitat Europea del Carbó i de l'Acer) o Tractat de París, signat el 18 d'abril de 1951, va entrar en vigor el 23 de juliol de 1952. Per primera vegada, sis estats europeus acceptaven seguir la via de la integració. L'objectiu de la CEE (Comunitat Econòmica Europea) era establir un mercat comú basat en les quatre llibertats de circulació de mercaderies, persones, capitals i serveis. Les Comunitats Europees (CECA, CEE i Euratom) van néixer de la lenta progressió de la idea europea, inseparable dels successos que van sacsejar el continent. Després de la Segona Guerra Mundial, les indústries de base, en particular la siderúrgia, necessitaven una reorganització.