Conceptes Clau de Filosofia Grega: De Sòcrates als Sofistes

Conceptes fonamentals de la filosofia grega

• Solipsisme: Creença que només existeix el “jo”; no hi ha consciència del “tu”.
• Relativisme: Doctrina que sosté que no existeix una veritat absoluta; tot depèn del context.
• Dogmatisme: Actitud de creure en veritats absolutes sense qüestionar-les.
• Sofista: Mestre de l’Antiga Grècia que ensenyava retòrica a canvi de diners.
• Assemblea: Reunió de ciutadans on es debatien temes polítics en la democràcia.
• Demagògia: Manipulació del poble a través de discursos per aconseguir suport polític.
• Agnosticisme: Posició que afirma que no es pot saber si Déu existeix o no.
• Retòrica: Art de parlar amb habilitat i convèncer mitjançant el llenguatge.
• Epistemologisme: Corrent que considera el coneixement racional com la via principal per comprendre la realitat.
• Psicagogia: L’art de convèncer conduint l’ànima per mitjà de la paraula, apel·lant a les emocions.
• Kairós: Saber quin és el moment ideal per dir alguna cosa, adaptant el discurs al moment, al lloc i a l’audiència.
• Eudaimonisme: La felicitat és l’últim fi de l’acció humana.
• Finalitat absoluta: L’últim objectiu de la vida.
• Finalitat subordinada: Finalitat al servei d’una altra; és un pas intermedi per arribar a una meta major.
• Sine qua non: “Sense el qual no”; quelcom indispensable.
• Obra moral: Acció correcta segons el bé; per a Sòcrates, només es pot fer si el coneixes.
• Intel·lectualisme moral: Fer el bé depèn del coneixement: si coneixes el bé, actuaràs moralment i seràs feliç.

Termes socràtics i cultura grega

• Essència: Tret que defineix una cosa universalment; tret comú i excloent de totes les seves formes.
• Ironia: Tècnica de diàleg de Sòcrates en la qual fingeix ignorància per fer veure la ignorància de l’entrevistat.
• Maièutica: Mètode socràtic per “donar a llum” idees a través del diàleg.
• Hinchada: Persones orgulloses i presumptuoses.
• Oracle de Delfos: Santuari panhel·lènic molt visitat.
• Pítia: Sacerdotessa dels santuaris que transmetia els missatges dels déus.
• Tàvec d’Atenes: Metàfora de Sòcrates: algú molest però que desperta la ciutat adormida.