Conceptes Clau de Filosofia: Ètica, Lògica i Pensament Crític

Enviado por Chuletator online y clasificado en Filosofía y ética

Escrito el en catalán con un tamaño de 6,56 KB

1r Trimestre: Fonaments Filosòfics

1.1. La Justícia en Plató: Equilibri de l'Ànima i la Ciutat

El text de Plató explica que la justícia s'assoleix quan hi ha equilibri entre les tres parts de l’ànima: la racional, que governa i aporta saviesa; la fogosa, que confereix coratge; i la concupiscible, plena de desitjos que cal controlar. Aquestes parts han de treballar juntes amb temperança per aconseguir l'harmonia. Això es connecta amb la ciutat, on un ordre semblant assegura el benestar de tots i la virtut col·lectiva.

1.2. Conceptes Clau de Plató

a. Definició d'«Ànima»

L’ànima és el centre de la persona, dividida en tres parts: racional, fogosa i concupiscible. Si estan en harmonia, es crea la justícia.

b. La Part Concupiscible de l'Ànima

És la part de l’ànima que vol plaers i coses bones sense parar, però ha d’estar sota el control de la part racional.

1.3. La Justícia Platònica i la Societat

Plató afirma que la justícia és l’equilibri perfecte entre l’ànima individual i la ciutat, sense cap mena de dubte. Al curs, hem après que és un principi fonamental per viure bé en comunitat, diferent de les idees modernes que sovint se centren més en els drets personals.

2n Trimestre: Filosofia Moderna i Transhumanisme

El Transhumanisme: Més enllà dels Límits Humans

El transhumanisme és la idea de millorar els humans, fent-los més forts i intel·ligents, mitjançant la tecnologia, com ara xips al cervell o robots. No es tracta de crear màquines, sinó de potenciar les nostres pròpies capacitats. L’autor Nick Bostrom explica que aquesta filosofia ens pot ajudar a superar els límits naturals del cos i la ment.

Kant vs. Descartes: Dues Visions del Coneixement

Immanuel Kant creu que coneixem el món organitzant el que percebem amb la ment, però hi ha límits per entendre-ho tot. René Descartes, en canvi, defensa que hem de dubtar de tot fins a trobar veritats clares i indubtables, com ara “penso, llavors existeixo”, utilitzant exclusivament la raó.

3r Trimestre: Ètica, Lògica i Pensament Crític

La Motivació de l'Acció Humana

Actuem per viure millor i aconseguir el que desitgem, com ara menjar o treballar. Ho fem pensant bé per evitar problemes, com fer mal a algú. També fem ús de la llibertat i la justícia per triar accions que respectin els altres.

Accions Morals i Immorals

  • Acció moral: Respectar les opinions dels altres, encara que no hi estiguis d'acord, és una acció moral perquè busques entendre i no fer mal.
  • Acció immoral: Mentir és immoral perquè pot ferir i trencar la confiança.

Definicions Filosòfiques Clau

  • Ètica: Estudi del que està bé o mal fet per viure d'una manera justa.
  • Lògica: Disciplina que ens ajuda a ordenar les idees i raonar clarament per trobar la veritat.
  • Leviatan: Llibre de Thomas Hobbes que presenta l'Estat com una entitat poderosa (un "monstre gran") que protegeix la gent de la guerra constant. En contrast, Jean-Jacques Rousseau proposa que l'Estat ha de ser fruit d'un acord social on tots decideixen junts, no només una autoritat.

Preguntes Clau sobre Ètica i Lògica

1. Com determinar si una acció és bona o dolenta?

Per determinar si una acció és bona o dolenta, cal considerar:

  • Intenció: Vols fer el bé?
  • Conseqüències: Perjudica algú?
  • Normes morals: Respecta els principis de justícia?

Exemple: Mentir és dolent si fa mal, però pot ser bo si salva algú.

2. Definició de Termes Essencials

  • Responsabilitat: Fer-se'n càrrec dels propis actes.
  • Argument: Conjunt de raons o proves presentades per convèncer algú o donar suport a una conclusió.

3. L'Ús de la Veritat en l'Ètica

L'ètica se centra en la intenció i el propòsit de l'acció, més enllà de la seva veracitat objectiva.

Exemple: Mentir per ajudar algú pot tenir una bona intenció, encara que l'afirmació no sigui veritat.

4. Com verificar la veracitat d'una notícia dubtosa?

Per determinar si una notícia dubtosa és veritable o falsa, cal seguir aquests passos:

  1. Font: Qui ho diu? És una font fiable i reconeguda?
  2. Corroboració: Ho confirmen altres mitjans de comunicació o fonts independents?
  3. Proves: Hi ha proves que ho sustenten (fotos, vídeos, dades, documents)?
  4. Actualitat: És una informació recent i rellevant?
  5. Experts: Què diuen els experts o especialistes en la matèria?

5. Identificació de Fal·làcies Lògiques

  • "El canvi climàtic no és real! Ho diu el famós científic Dr. Smith." → Fal·làcia d'autoritat (un argument no es valida només per l'autoritat, calen proves).
  • "Tots volem el millor pels nostres fills. La majoria de pares trien aquesta escola..." → Fal·làcia de majoria (o ad populum; la popularitat no garanteix la veracitat o la bondat).
  • "El teu argument sobre l'esport no val perquè tu no en fas" → Atac personal (o ad hominem; es desqualifica la persona en lloc de l'argument).
  • "Si no fas els deures, et castigaré" → Fal·làcia d'amenaça (o ad baculum; s'usa la força o la por en lloc d'un argument lògic).

6. Tipus de Biaixos Cognitius i Exemples

  • Biaix de confirmació: Tendència a buscar, interpretar i recordar informació que confirma les pròpies creences preexistents.
    • Exemple: Ignorar dades o proves que contradiuen les teves opinions.
  • Biaix d'ancoratge: Tendència a dependre massa d'una primera informació (l'"àncora") en prendre decisions.
    • Exemple: Creure que un producte és bo o té un preu just basant-se en la primera xifra que vas sentir, sense avaluar-ne el valor real.
  • Efecte halo: Tendència a permetre que una característica positiva d'una persona o cosa influeixi en la percepció general d'altres característiques.
    • Exemple: Pensar "És guapo, llavors és intel·ligent" sense cap prova real.

Entradas relacionadas: