Conceptes Clau de Filosofia: Ètica, Justícia i Felicitat
Enviado por Chuletator online y clasificado en Filosofía y ética
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 4,63 KB
1. Els Principis de Justícia de Rawls
La teoria de la justícia de John Rawls es basa en dos principis fonamentals:
Principi d’Igualtat: Consisteix en què tots tinguin els mateixos drets i llibertats bàsiques.
Principi de la Diferència: Consisteix a compensar les desigualtats que hi pugui haver per garantir les mateixes oportunitats.
El Vel d'Ignorància
S'arriba a un acord sense saber la posició futura que tindria cadascú, perquè les normes establertes siguin justes i imparcials.
2. Conceptes Clau en Ètica
Ataràxia (Impertorbabilitat)
Estat de calma caracteritzat per l'absència de pertorbació (Epicur).
Imparcialitat
No beneficia uns més que altres; és just per a tothom i forma part del concepte del Vel d'Ignorància.
Eudemonisme
És una ètica del bé que cerca la felicitat, orientant la vida cap a l'assoliment d'aquesta felicitat (Aristòtil).
3. Exercici de Veritat i Falsedat
F (polítics-savis), V, V, F (necessària, autònoma)
4. La Recerca de la Virtut (Aristòtil)
Per assolir la virtut i la felicitat, cal:
- No preocupar-se per coses materials, sinó exercitar el pensament i la raó (la vida racional).
- Tenir un terme mitjà, amb prudència, per saber determinar la conducta correcta per a cada moment.
- És la virtut fonamental que determina el comportament adequat (és a dir, el terme mitjà).
5. La Classificació dels Desitjos (Epicur)
Desitjos Naturals i Necessaris: (Exemple: conrear amistats). Són essencials per ser veritablement feliços.
Desitjos Naturals però Innecessaris: (Exemple: el luxe).
Desitjos Ni Naturals Ni Necessaris: (Exemple: l'èxit social).
6. La Qualitat dels Plaers (Mill i l'Utilitarisme)
Mill pensava que no tots els plaers tenien el mateix valor. Per tant, els plaers dels humans són superiors als dels animals (plaers intel·lectuals i morals).
Aquesta frase es refereix al fet que els humans, tot i tenir més plaers que els porcs i els boigs, i encara que aquests estiguin satisfets i nosaltres insatisfets, sabem que podem arribar a assolir més que les necessitats de pura satisfacció.
7. La Classificació Kantiana de les Ètiques
Ètica Hipotètica vs. Necessària
Les ètiques hipotètiques no són universals; només estan imposades per una meta o objectiu concret i per això no hi ha actes absolutament bons. Segons Kant, les normes ètiques no han de dependre de cap condició, sinó que han de ser universalment vàlides (necessàries).
Heteronomia
L'acció moral ve determinada per una llei externa o una inclinació, no per la pròpia voluntat racional.
A Posteriori vs. A Priori
L'ètica a posteriori es basa en l'experiència, i per això no se'n saben les conseqüències abans de dur-la a terme. L'ètica a priori, en canvi, no depèn de les conseqüències, ja que la seva validesa es coneix abans de l'acció.
8. L'Imperatiu Categòric de Kant
És una fórmula que afirma que s'ha d'actuar de manera que les accions que un mateix realitza vulguin esdevenir llei universal.
Les màximes s'ajusten a l'imperatiu categòric. Exemple: «Mai mataràs».
9. Classificació General de les Ètiques
Ètiques del Bé (Ètiques Materials)
La finalitat és la felicitat. Segons Kant, són ètiques materials ja que ofereixen un contingut específic per arribar a una meta (són hipotètiques, heterònomes i a posteriori). L'ètica del bé ens indica el contingut. Són eudemonistes, hedonistes o utilitaristes.
Ètica del Deure (Ètica Formal Kantiana)
Aquestes ètiques no han de dependre de cap condició; han de ser universalment vàlides (necessàries). La base és l'autonomia (cada subjecte elabora les seves pròpies normes). Indica la forma. És una ètica a priori i són deontològiques.
Ètiques de la Justícia
Pot ser una ètica procedimental, que es basa en la posició original (Rawls). Pot ser una ètica dialògica. Es respecta el pluralisme i la imparcialitat.