Conceptes Clau de Filosofia: Epistemologia, Ètica i Més

Epistemologia: Teories del Coneixement

Racionalisme

Creu en Déu. Considera que els sentits no són una font fiable de coneixement. Per tant, hem de demostrar el coneixement a través de la raó.

• Idees factícies: Idees que jo m'invento.
• Idees adventícies: Idees que provenen dels sentits.
• Idees innates: Aquelles que sempre han estat en la ment.

Empirisme

No creu necessàriament en Déu (o és irrellevant per al coneixement). És el contrari del racionalisme. L'únic coneixement vàlid prové dels sentits.

Idealisme

No basa el coneixement en Déu. Pot ser vist com una síntesi o alternativa a l'empirisme i el racionalisme, on la realitat és fonamentalment mental o dependent de la ment.

Realisme

El coneixement parteix dels sentits, però a través de la raó deduïm coses que no podem percebre directament amb els sentits.

Cosmologia i Visió del Món

Cosmovisió

Reflexió sobre quin lloc ocupa l'ésser humà en el cosmos.

Cosmologia

Disciplina que estudia l'univers en el seu conjunt.

Mètode Científic

Passos fonamentals del procés científic:

1. Punt de partida: Trobar un problema i investigar-lo.
2. Formulació d'hipòtesis: Proposar una explicació de com s'ha originat el problema.
3. Deducció de les conseqüències: Deduir les conseqüències observables que tindrà la hipòtesi si és certa.
4. Contrastació/Verificació: Comprovar empíricament les conseqüències predites. Verificar o refutar la hipòtesi. Si la hipòtesi és falsa, se'n crea una de nova.
5. Creació d'una llei: Si la hipòtesi és validada en diversos casos, pot esdevenir una llei científica.

Nota sobre "analitzar text": Per analitzar un text científic, s'identifiquen: condicions inicials, hipòtesi(s), predicció(s), contrastació, verificació/refutació, llei(s).

Teologia Filosòfica: Arguments sobre Déu

Arguments sobre l'Existència de Déu

• Argument ontològic (a priori): Si Déu és perfecte per definició, ha d'existir (l'existència és una perfecció).
• Arguments a posteriori: Demostren l'existència de Déu a partir de l'experiència o l'observació del món. Exemples:
  • Moviment (Primer Motor Immòbil)
  • Causalitat (Primera Causa Incausada)
  • Contingència (Ésser Necessari)
  • Graus de Perfecció (Màxima Perfecció)
  • Finalitat (Disseny Intel·ligent)

Agnosticisme

Postura que considera que l'existència de Déu no es pot conèixer o demostrar racionalment.

Ateisme

Nega l'existència de Déu. Sovint argumenta que la nostra capacitat està limitada i no hi ha proves suficients, o que el concepte és incoherent.

Ètica: Reflexió sobre l'Acció

Reflexió sistemàtica sobre l'acció i la conducta humana.

• Saber pràctic: Orientat a l'acció.
• Saber directiu: Gràcies al qual obtenim criteris vàlids per actuar.
• Saber que reflexiona sobre l'acció lliure: Examina les decisions voluntàries d'una persona.

Tipus de Béns

• Complet: Desitjable per si mateix.
• Durador: Persistent en el temps.
• Autèntic: Genuí, no aparent.
• Bé útil: Serveix com a mitjà per a una altra cosa.
• Bé delectable: El busquem perquè ens causa plaer o satisfacció.
• Bé honest: El busquem per si mateix, pel seu valor intrínsec, no per les seves conseqüències.

Ètiques Eudemonistes (Cerca de la Felicitat)

(Sovint basades en una llei natural o moral)

• Hedonisme: L'única cosa que ens fa feliços és el plaer. Les nostres accions només busquen maximitzar el plaer i evitar el patiment.
• Estoïcisme: Camí cap a la felicitat a través de l'autodomini i l'acceptació del destí. Ètica de la impertorbabilitat (ataràxia). "Si té solució, actua; si no en té, no et preocupis."
• Virtut (Aristotèlica): La felicitat (eudaimonia) s'assoleix mitjançant la pràctica de la virtut, que és la forma correcta de comportar-se. L'ètica cerca el terme mitjà entre dos extrems (vicis).
• Emotivisme: Els judicis morals expressen emocions (aprovació/rebuig). Es considera bo allò que genera sentiments positius (plaer) i dolent allò que causa dolor.
• Utilitarisme: Cerca la màxima felicitat per al màxim nombre de persones. Considera la qualitat i quantitat del plaer/benestar.

Ètiques No Eudemonistes

• Ètica del Deure (Kantiana): El que importa és la intenció (actuar per respecte a la llei moral, per deure), no el resultat o les conseqüències.
• Ètica del Discurs (Habermas): Els valors i normes morals han de ser el resultat d'un diàleg racional, lliure i consensuat entre tots els afectats.

Creativitat: Fases del Procés

1. Preparació: Submergir-se en el problema, recollir informació.
2. Incubació: Processament inconscient, relacionar idees. Es comença a plantejar la solució.
3. Il·luminació: Moment "eureka" quan sorgeix la idea clau (pot ser sobtat o gradual, voluntari o involuntari).
4. Execució: Portar a terme la idea, desenvolupar-la i verificar-la.

Filosofia Política: Origen de la Societat

Teoria Historicista

Les societats han sorgit com a resultat de l'evolució històrica natural dels individus i les comunitats (ex: de famílies a clans, a ciutats).

Teoria Contractualista

La societat i l'Estat es creen a través d'un pacte o contracte social voluntari entre individus per superar un hipotètic estat de naturalesa.

Dret Natural

Doctrina que afirma que cada persona té drets inherents per naturalesa (a la vida, llibertat, propietat, etc.) que són universals, anteriors a qualsevol llei positiva i no es poden arrebatar legítimament.