Conceptes Clau de la Filosofia del Coneixement: Epistemologia i Facultats Cognitives

Enviado por Chuletator online y clasificado en Filosofía y ética

Escrito el en catalán con un tamaño de 3,67 KB

Conceptes Fonamentals de la Filosofia del Coneixement

Opinió, Creença i Coneixement

Opinió: És una afirmació subjectiva de la qual no podem dir que n'estem segurs i que tampoc podem provar davant d'altres. Sol ser una valoració de la realitat que es basa en els nostres interessos.

Creença:

  • Ús dubitatiu: Expressa que no estem realment segurs de la certesa d'allò que afirmem; és a dir, dubtem, encara que tenim raons per a creure que les coses són d'una determinada manera.
  • Ús assertiu: Parlem de creença quan estem segurs d'alguna cosa, encara que no tinguem suficients proves per a demostrar-ho.

Coneixement: És una creença de la qual estem segurs, però que, a més, podem provar. Poder justificar racionalment alguna cosa (donar raons) és característic del coneixement.

Facultats Cognitives i la Construcció de la Realitat

Percepció, Memòria, Imaginació i Intel·ligència

Percepció: Ens posa en contacte amb la realitat i ens permet construir-ne representacions a partir de les dades proporcionades pels sentits.

La Memòria: Si la percepció ens permet formar-nos imatges més o menys fidels de la realitat, la memòria ens possibilita retenir-les i recordar-les en el futur.

La Imaginació: És la capacitat de reproduir imatges, però sobretot de modificar-les i crear-ne de noves amb major llibertat i espontaneïtat.

  • La imaginació reproductora representa la realitat.
  • La imaginació creadora o fantàstica crea, inventa o anticipa noves imatges, de manera que recrea un món diferent del real.

La Intel·ligència: És la capacitat de processar informació i comprendre-la, així com de resoldre problemes.

Posicions Epistemològiques: Com Afrontem el Coneixement

Dogmatisme, Escepticisme, Criticisme, Relativisme i Perspectivisme

Dogmatisme: És la posició filosòfica segons la qual podem adquirir coneixement segur i universal, i tenir-ne absoluta certesa. Defensa la possibilitat d'ampliar progressivament i ininterrompudament els nostres coneixements. Considera que la raó és capaç de proporcionar coneixement vàlid i universal sobre tot el que es proposi.

Escepticisme: És la posició oposada al dogmatisme.

  • L'escepticisme moderat dubta que sigui possible un coneixement ferm i segur.
  • L'escepticisme radical nega que aquest sigui possible.

La base de les nostres creences sobre la realitat són les sensacions.

Criticisme: És una postura intermèdia entre el dogmatisme i l'escepticisme. El coneixement és possible; tanmateix, aquest no és inqüestionable i definitiu, sinó que ha de ser revisat i criticat contínuament per a detectar-ne possibles falsificacions i errors.

Relativisme: És la postura que nega l'existència d'una veritat absoluta, és a dir, vàlida en si mateixa en qualsevol temps i lloc. Considera que només existeixen opinions particulars i vàlides en un determinat context social, cultural i històric. Els sofistes són considerats els pares del relativisme epistemològic i moral.

Perspectivisme: Segons el perspectivisme, cada subjecte o col·lectiu que coneix ho fa des d'un punt de vista o perspectiva particular; per tant, té una visió parcial de la realitat. Aquesta visió no és falsa. Totes les perspectives són veritables, i si es reunissin totes, si fos possible, conformarien la veritat absoluta.

Entradas relacionadas: