Conceptes Clau de Filosofia: Coneixement, Veritat i Mètode Científic

Racionalisme

L'únic coneixement que pot ser vertader és el que prové de la raó, és a dir, que tot coneixement té origen racional. Aquest pensament descobreix el que realment és la natura, més enllà de la imatge que rebem pels sentits, que és un producte de l'opinió que canvia. Plató diu que el coneixement que prové dels fenòmens és opinió, no creu que sigui el vertader; el vertader és el que prové de la ciència. Per al racionalisme, no hi ha límits del coneixement; la raó pot arribar a assolir la veritat absoluta.

Empirisme

El coneixement vertader té origen en l'experiència sensible, és a dir, prové dels sentits. No hi ha res en el nostre cap que no hagi estat als sentits. Tota idea de la ment ha de procedir d'una sensació captada pels sentits externs (vista) o interns (dolor). La substància és allò que existeix per si mateix; de la substància es predica l'essència o l'accident. Hume utilitza termes com sensació, idea o impressió.

Criticisme

Formulada per Kant, consisteix a separar el coneixement que prové dels sentits de la raó: l'apriorisme. El subjecte rep el material que prové de l'experiència sensible, però emmotlla i adapta les estructures que ell posseeix.

Cordialisme

El coneixement vertader prové de l'experiència sensible, dels valors dels sentits i de la raó. Es considera que la raó i els sentits no poden donar resposta a l'home i als problemes que més l'inquieten, com ara la conducta moral, el destí o el seu lloc al món.

Concepcions de la Veritat

La Veritat com a Adequació

Els racionalistes consideren vertader el coneixement que prové de la raó. Hi ha dos tipus de veritats: les de la raó i les de fet. Si no concorden, sempre predominen les veritats de raó.

La Veritat com a Adaptació

La veritat és la conseqüència d'un procés. Una idea es fa vertadera si es demostra la seva eficàcia. Considerem bo allò que mostra ser eficaç i després hi creiem.

La Veritat com a Captació Subjectiva

La veritat d'aquesta concepció se situa en el relativisme, que afirma que no hi ha veritats absolutes; les veritats són relatives. L'objectiu filosòfic no serà trobar la veritat o refusar la falsedat, sinó intensificar la vida.

Mètodes Científics

Mètode Deductiu

Consisteix a demostrar la veritat d'una proposició o conclusió a partir del coneixement d'altres proposicions. Una deducció és vàlida si totes les premisses són vertaderes i si la conclusió també ho és. El mètode deductiu s'ha de formar per regles i teoremes. Exemple: Tots els homes són mortals. Harry és un home. Per tant, Harry és mortal.

Mètode Inductiu

Va d'allò específic a allò general. Encara que les premisses siguin vertaderes, no hi ha una absoluta seguretat que la conclusió sigui vertadera. Es basa en observacions extretes de l'experiència, assumint que el que ha passat en el passat és la raó per la qual passarà en un futur. Exemple: L'aigua bull a 100°C. Ja que sempre l'escalfo i arriba a 100°C, bull.

Mètode Hipotètic-Deductiu

Ha de partir de l'observació. A continuació, es construeix una hipòtesi enllaçant les propietats triades i expressades en llenguatge matemàtic. De la hipòtesi es dedueix una sèrie de conseqüències a fi de provar la veritat de la hipòtesi.

Falsacionisme

Proposa una reformulació del mètode hipotètic-deductiu. Es basa en la verificabilitat i la falsabilitat d'una hipòtesi. Si no es pot verificar una llei general a partir de l'observació, obliga a revisar-la o abandonar-la. Tota hipòtesi es considera vàlida provisionalment, mentre l'experiència no la contradigui.

Instrumentalisme

És un mètode científic que no pretén o no ha de representar la realitat, sinó que ha de ser un instrument per gestionar el món. Segons aquesta teoria, les teories científiques no són més que eines amb una finalitat predictiva. Nega la possibilitat que el coneixement transcendeixi els fenòmens, és a dir, els productes de l'experiència humana. S'associa a l'empirisme.

Creacionisme

És un conjunt de creences inspirades en doctrines religioses segons les quals l'univers i els éssers vius provenen d'actes específics de creació divina. És qualsevol filosofia que defensa una explicació de l'origen del món en un acte de la creació de Déu.

Etnocentrisme

És allò que es basa en considerar que les nostres conductes són sempre naturals i bones, i que les dels altres són salvatges, irracionals o repugnants. És aquella que valora les accions dels altres prenent com a referència la nostra cultura.