Conceptes Clau de Filosofia i Ciència: De Descartes a Darwin

L'ànima segons Descartes: Dualisme Antropològic

En el seu llibre “Discurs del mètode”, Descartes arriba a afirmar el següent: “jo penso, per tant jo existeixo”. Defineix el jo com a substància pensant. D'aquesta substància pensant en direm ànima. L'ànima és independent del cos, i això es coneix com a dualisme antropològic. En aquest plantejament hi ha implícit un principi lògic de les filosofies racionalistes: si dos conceptes són independents, les realitats que representen també són independents.

• Instints animals.

Conscient i Inconscient: La Teoria de Sigmund Freud

Sigmund Freud insistia en el fet que som un animal civilitzat. Malgrat ser animals, no ens podem comportar com a tals. Considerava que tot animal té dos instints fonamentals: l'instint sexual i l'instint agressiu. Freud els anomenava eros i Tànatos. L'home reprimeix els seus instints primaris i transforma les seves energies en quelcom que sigui més civilitzat. Això no seria possible sense una vida social que ens inculqui unes normes i uns esquemes.

Els Tres Nivells de la Personalitat segons Freud

En la nostra personalitat, Freud diferenciava 3 nivells:

• Inconscient (ID, o ALLÒ): és l'àmbit dels instints i és la font de les nostres energies. Es manifesten a vegades en els somnis.
• Consciència (EGO, o JO): és el que nosaltres sabem de nosaltres mateixos, la manera que ens veiem.
• Super-jo (SUPER-EGO): és el seguit de valors i normes que la societat ens inculca, amb el qual la consciència posa barreres a l'inconscient.

Està clar que per a Freud, l'home és un animal reprimit. De tota manera, aquesta repressió ha de tenir la seva justa mesura. Un excés o una manca de repressió, és a dir, un desequilibri, és la causa dels problemes psicològics.

Diferències amb els Avantpassats Animals

Amb animals com el ximpanzé, l'home comparteix més del 90% de la dotació genètica. Les diferències anatòmiques més destacades entre els homes i els altres antropoides són: el desenvolupament del cervell, la posició bípeda i dreta, la forma de la mà i la seva habilitat, i el creixement retardat i molt lent.

Naturalesa Humana i Societat

L'home ha de col·laborar per sobreviure. Mantenim instints de defensa tribal que porten a enfrontaments amb els altres grups humans.

Grups Socials: Característiques i Conceptes

Els éssers humans només existeixen en el si d'uns conjunts d'individus que reben el nom de “grups socials”. No tots els conjunts d'individus són grups socials. Les qualitats per ser un grup social són:

• Integració: fa referència als lligams que s'estableixen entre els individus i que es viuen de forma positiva.
• Consciència: l'individu ha de saber que forma part del grup i el grup l'ha de reconèixer com a membre.
• Coherència en l'Acció: les accions dels membres d'un grup han de ser coherents amb el fet de formar-ne part.

Conceptes relacionats amb els grups socials:

• In-group: grup propi.
• Out-group: grup aliè.
• Etnocentrisme: consisteix en l'actitud de considerar el propi grup com a superior, i els grups aliens inferiors.
• Identitat i Actitud: la identitat és la posició social de cada persona.
• Estereotip: és una creença social associada a una categoria grupal que provoca i justifica els prejudicis. Els estereotips més perillosos són els de “raça”.
• Discriminació: fet de negar uns determinats drets a algun grup pel fet de posseir una determinada “diferència” respecte al grup dominant.
• Estigma: “marca distintiva”. Quan parlem d'estigmatització ens referim al fet que considerem un determinat tret característic d'un grup com una marca negativa que assenyala la conveniència de la discriminació.

Corrents Filosòfics: Dogmatisme, Criticisme i Escepticisme

Dogmatisme: un dogma és una afirmació que es considera indiscutible, certa, sense cap possibilitat de ser posada en dubte, una veritat intocable. El dogmatisme consisteix a creure que aquesta mena d'afirmacions són possibles, és a dir, que podem descobrir-les i, un cop descobertes, imposar-les com a veritats que cal acceptar obligatòriament.

Criticisme: els crítics consideren que no tots els coneixements són de la mateixa naturalesa. Cada tipus de coneixement pot presentar diverses dificultats i diversos graus de fiabilitat. Cal diferenciar entre el coneixement científic i el no científic (com fa Popper).

Escepticisme: els escèptics creuen que és impossible arribar a conèixer res. És impossible assolir la veritat i, per tant, no cal preocupar-se'n.

Formes d'Escepticisme

• Subjectivisme: cada home té la seva veritat.
• Perspectivisme: cada veritat depèn de la perspectiva des de la qual es considera.
• Relativisme: les veritats no són mai absolutes. El que és veritat per a una societat no ho és per a una altra, i el que era cert en altres temps ara ja no ho és.
• Pragmatisme: ens referim a les teories que consideren que la veritat equival a utilitat.

Popper: Crítica a l'Historicisme

Les ciències teòriques com la física o la química permeten fer prediccions de fets futurs. Aquestes prediccions s'han de complir, ja que si no, la teoria queda falsada. Popper anomena historicisme a l'intent de construir una història teòrica, a partir d'una llei de la història, que permeti predir fets futurs. Creu que no és possible per dos motius:

1. Els factors que intervenen a la història són massa diversos i variables.
2. Implicaria la prohibició de la llibertat humana.

Mecanicisme i Finalisme

Mecanicisme: fa referència a les causes mecàniques (anteriors al fenomen).

Finalisme: fa referència a les finalitats (posteriors al fenomen).

Evolució del Pensament Científic

Mecanicisme i Finalisme en la Ciència

En les accions humanes intervenen finalitats que nosaltres mateixos ens proposem. Els pensadors “finalistes” creuen que tot en la naturalesa passa per a realitzar alguna finalitat. Això implica l'acceptació de certa “intel·ligència natural”. Les ciències naturals actuals prescindeixen del concepte de finalitat i limiten les seves explicacions a les causes mecàniques.

D'Aristòtil a Galileu: La Concepció del Moviment

Aristòtil definia el moviment com un procés que tendeix a un fi. Creia que en el món sublunar hi ha 4 elements: terra, aigua, aire i foc. Cadascun d'aquests té el seu lloc natural: la terra al centre, etc. Els cossos formats majoritàriament per l'element terra cauen perquè cerquen el seu lloc natural, que és “a baix”.

Galileu plantejarà el tema del moviment d'una forma radicalment diferent a partir de la definició del principi de relativitat del moviment i del principi d'inèrcia.

• Relativitat del moviment: repòs i moviment són relatius a un determinat punt de referència.
• Principi d'inèrcia: tot cos tendeix a conservar el seu estat de repòs o moviment si no hi ha cap força que el modifiqui.

Així, moviment i repòs són estats i no pas processos per aconseguir alguna finalitat.

De Lamarck a Darwin: La Teoria de l'Evolució

Lamarck deia que els animals s'esforcen per aconseguir una finalitat determinada, i aquest esforç fa que evolucionin. Lamarck no coneixia el mecanisme d'herència genètica, que descobriria posteriorment Gregor Mendel. Només es pot donar una transformació si hi ha una alteració genètica.

Darwin tampoc coneixia el mecanisme d'herència genètica, però la seva teoria va eliminar les intencions dels animals de l'explicació de l'evolució. L'evolució es produeix per un mecanisme de “selecció natural”. Quan un animal neix amb una petita mutació poden passar 3 coses:

1. Que la mutació empitjori la seva adaptació al medi.
2. Que la mutació ni millori ni empitjori l'adaptació al medi.
3. Que la mutació millori la seva adaptació al medi.