Conceptes Clau de Filosofia, Antropologia i Psicologia

Conceptes de Lògica

• Lletres: representen els enunciats, noms o predicats dels raonaments.
• Signes: representen les relacions entre enunciats i termes.

Símbols No Lògics

• Variables: són lletres minúscules que s'utilitzen per substituir enunciats.
• Símbols auxiliars: són els parèntesis i claudàtors que s'usen per facilitar la comprensió i lectura d'alguns enunciats complexos.

Símbols Lògics

• Negador: serveix per negar qualsevol enunciat.
• Connectives: serveixen per unir enunciats simples i formar moleculars:
  • Conjunció
  • Disjunció
  • Condicional
  • Bicondicional

Antropologia i Paleontologia

Són ciències que avancen d'una manera constant. Les teories canvien i evolucionen al ritme dels descobriments.

L'Hominització

Canvis Clau en l'Evolució Humana

• Posició erecta: els estudiosos de l'evolució coincideixen a destacar-la com un canvi evolutiu substancial.
• Alliberament de les extremitats superiors: caminar dret va permetre que les mans s'especialitzessin en funcions diferents de la marxa: la manipulació d'objectes, la caça, la defensa o construcció. Les mans substitueixen la boca com a òrgan de treball i defensa.
• Desenvolupament cerebral: molts estudiosos coincideixen a l'hora de destacar que l'alliberament de les mans podria ser l'estímul d'aquest desenvolupament.
• Capacitat tècnica: és la capacitat de fabricar i utilitzar instruments per modificar l'entorn i satisfer les necessitats.
• Capacitat simbòlica: és la capacitat que té l'ésser humà de crear i expressar-se per mitjà de símbols. Els símbols són signes, perquè prenen el lloc d'una altra realitat a la qual representen i substitueixen.

Els símbols són convencionals, no mantenen cap tipus de relació causal ni de semblança amb la realitat a la qual representen, sinó que la relació l'han establerta les persones.

La Cultura

Tipus d'Informació Cultural

• Descriptiva: expliquen i representen la realitat. Permeten comprendre el funcionament i les característiques del nostre entorn. Es poden agrupar en diversos tipus, segons el grau de certesa i objectivitat.
• Pràctica: proporcionen pautes per a l'acció. Ensenyen a dur a terme les tasques de forma eficaç. Capaciten per al desenvolupament de tècniques de modificació de l'entorn.
• Valorativa: originen sentiments d'atracció o de rebuig envers el que ens envolta. Permeten valorar el que ens envolta com a béns desitjables i dignes d'estimació o bé el contrari. Possibiliten la possessió de normes, prejudicis i valoracions ètiques i polítiques.

Actituds davant la Diversitat Cultural

• Etnocentrisme: actitud que tenen els qui jutgen i valoren la cultura d'altres grups des de criteris o creences de la pròpia cultura. Aquesta actitud pot degenerar en racisme o xenofòbia.
• Racisme: s'anomena així tota creença, actitud o conducta que es basa en la consideració que hi ha unes races superiors a unes altres. Es manifesta en qualsevol comportament que margini o aïlli.
• Xenofòbia: actitud de menyspreu i rebuig envers el que és estranger, diferent o estrany, causada per por i ignorància.
• Relativisme cultural: considera que és impossible comparar o avaluar les característiques de les diferents cultures. Es basa en la creença que qualsevol cultura té valor en ella mateixa. L'únic risc és que acostuma a servir com a excusa per a la passivitat i la inacció davant actes injustos.
• Universalisme: rebuig envers les actituds etnocèntriques per tal d'evitar que unes cultures s'imposin a altres, basat en el diàleg real que faciliti la convergència dels trets culturals.
• Interculturalisme i diàleg: posició que neix del reconeixement de la pluralitat cultural com un fet enriquidor. Es basa en la consideració que és possible i desitjable la convivència pacífica i harmoniosa de diferents formes de vida.

Transformacions Culturals

• La mutació cultural: suposa, en uns casos, la introducció de continguts nous, o la modificació dels ja existents. En els dos supòsits, la mutació pot tenir l'origen d'una intenció voluntària, s'anomena invenció.
• La transmissió cultural: transporta les informacions culturals de manera vertical o de forma horitzontal.
• La difusió o el contagi cultural: suposa el transvasament d'elements d'altres cultures i la seva adopció com a propis. Es produeix de manera espontània.
• La deriva cultural: té lloc quan una cultura es fragmenta en grups o subgrups culturals.
• La selecció cultural: aquest fenomen es produeix quan les innovacions culturals que resulten eficaces es mantenen, ja que els membres del grup les prefereixen i les trien racionalment.

Factors Culturals

• Etnologia: ciència que estudia les característiques físiques i mentals de les races.
• Dinàmica social: branca de la sociologia que estudia els canvis en l'evolució dels fenòmens socials.
• Aculturació: imposició d'elements culturals d'una altra cultura. És el terme oposat a l'enculturació.
• Enculturació: procés mitjançant el qual un individu assimila com a propis els continguts i les formes culturals del grup al qual pertany i amb el qual s'identifica.

La Persona

És l'altra dimensió de l'ésser humà, que no s'esgota en la dimensió natural ni cultural.

Evolució Històrica del Concepte

• L'antiguitat clàssica: el terme prové del llatí persona, que designava la màscara amb la qual els actors es tapaven la cara al teatre, del vocable grec prosopon. En cap dels dos casos despunta un concepte de persona.
• L'edat mitjana: per primera vegada surt a la palestra, en el si del cristianisme, persona per referir-se a l'ésser humà com a creació de Déu.
• L'època contemporània: s'estén ja associat a nocions de dignitat, llibertat i valor. Es reconeix que la persona és un fi en ella mateixa i, sobretot, s'insisteix en el respecte a la seva dignitat. Destaca la dels personalismes: l'obertura cap a altres persones insisteixen en el sentit ètic, i en el compromís amb la seva societat i la solidaritat amb altres persones.

Trets Fonamentals de la Persona

• Valor: cada ésser humà és absolutament únic i irrepetible, el valor és incalculable.
• Dignitat: siguin quines siguin les seves circumstàncies i condició, mereix i ha de ser tractat amb respecte.
• Llibertat: és lliure pel que fa a les seves eleccions i les seves accions, que al mateix temps el configuren en la mesura que les escull, per dur a terme plenament la seva vocació individual.
• Compromís ètic: és un ésser obert als altres, que busca entendre els ideals de dignitat i de llibertat a tota la humanitat.

La Ment i la Consciència

Consciència

És adonar-nos dels nostres estats i processos mentals, adonar-nos de nosaltres mateixos, tenint-los.

Psicoanàlisi

És tant una teràpia per tractar trastorns mentals com una teoria sobre l'ésser humà i la seva ment. Destaca per la defensa de l'existència d'estats mentals inconscients.

• La repressió: és el mecanisme psíquic que assegura que els continguts mentals perillosos romanguin soterrats.
• La sublimació: consisteix en la canalització inconscient d'un desig inacceptable en una activitat cultural acceptable i considerada superior.

Facultats Cognitives

Són aquelles facultats relacionades amb el procés de coneixement i que ens ajuden a formar-nos una idea de com és i com funciona la realitat.

• La percepció: ens posa en contacte amb la realitat i ens permet construir-ne representacions a partir de les dades proporcionades pels sentits. Organitza i interpreta les dades sensorials, configurant així una imatge unitària i coherent del suposat objecte extern. No percebem sensacions sinó una imatge total que agrupa dades simples.
• La memòria: ens permet retenir-les i recordar-les en el futur. Possibilita tant l'aprenentatge com la nostra continuïtat i identitat com a persones.

Classes de Memòria

• Immediata
• A curt termini
• A llarg termini
• Mecànica
• Significativa

• La imaginació: és un tret humà diferencial. Consisteix en la capacitat de reproduir imatges, però, sobretot, consisteix en la capacitat de modificar-les i crear-ne de noves amb més llibertat i espontaneïtat.

Tipus d'Imaginació

• Reproductora
• Creadora o fantàstica

• La intel·ligència: facultat que més diferencia l'ésser humà de la resta d'animals. Facultat en què intervenen diversos factors:

Factors de la Intel·ligència

• Lingüística
• Lògica matemàtica
• Espacial
• Musical
• Kinestèsica
• Interpersonal
• Intrapersonal

El Problema Ment-Cos

S'ha caracteritzat pel fet de postular l'existència de dues realitats de naturalesa i consistència diferents: el cos i la ment.

Dualisme

Postula l'existència de dues realitats diferents (ment i cos).

• Dualisme platònic: Plató, l'home és un ésser format per una ànima immortal i divina, i per un cos imperfecte i mortal, que és la presó de la primera.
• Dualisme cartesià: Descartes, l'home és un combinat de substància pensant i de substància extensa. La ment té com a atribut essencial el pensament, que és immaterial i lliure, mentre que el cos es caracteritza per l'extensió i per estar subjecte a les lleis de la matèria. En l'actualitat, cervell i ment no són el mateix.

Monisme

L'ésser humà és un ésser unitari, negant l'existència de la ment com a una realitat diferent del cervell. Hi ha 2 tipus:

• Monisme espiritualista: no té sentit parlar de l'existència del cos, com a quelcom independent de l'esperit, neguen la realitat del cos en la constitució de l'ésser humà i pretenen reduir la matèria a l'esperit.
• Monisme materialista: l'ésser és un ésser físic i material, la ment no té una naturalesa essencialment diferent dels fenòmens físics. Cal distingir:

Tipus de Monisme Materialista

• Conductisme: ignora l'existència de la ment i dels processos mentals.
• Reduccionisme fisicalista o teoria de la identitat: considera que els estats mentals són els estats neurofisiològics.
• Funcionalisme: no redueix els processos mentals a processos neurofisiològics, ja que considera que un fenomen es defineix per la funció que du a terme.

Dualisme de Propietats

Pren idees del dualisme i del monisme. Del primer en recull la consideració que l'home està format per una única substància o realitat. Del segon, perquè postula l'existència de dos tipus de propietats amb característiques diferents.

L'Ésser Humà en Societat

Característiques de la Sociabilitat

• Indeterminació instintiva: pràcticament tots els animals posseeixen una determinació instintiva molt completa que funciona com a mecanisme de reacció i adaptació enfront la realitat. L'aprenentatge és possible gràcies a la permeabilitat, la intel·ligència i un cos social.
• Llarg període d'immaduresa: els cadells tarden relativament poc temps a fer-se adults i autosuficients. El nen humà està completament indefens i es manté d'aquesta manera durant molt de temps.
• Inexistència de qualitats físiques destacables: si desitja sobreviure i prosperar, s'ha d'agrupar i ha de treballar en equip. Això és precisament el que ha fet des que viu en societat.

Relacions Competitives i Violentes

• Agressivitat i violència: elements inherents a la naturalesa humana. Consideren que l'ésser humà és un ésser essencialment egoista que només busca el seu propi benefici i profit. El que és natural entre els homes és la competència i la rivalitat.
• Darwinisme sociològic: corrent evolucionista de la sociologia que considera que el procés de canvi inherent a tota comunitat constitueix un procés de millora de la civilització. Les societats també evolucionen. Un dels mecanismes és la lluita per la supervivència que viuen individus i col·lectivitats. El conflicte és un mecanisme imprescindible perquè progressi l'activitat humana.
• Factors externs: alguns autors consideren que l'ésser humà no és agressiu i competitiu per naturalesa, sinó per necessitat.