Conceptes Clau de la Filosofia Antiga: De Parmènides a Aristòtil

Reaccions a Parmènides i el Pluralisme

Anaxàgores: "Tot està en Tot"

• Concepte de la "llavor": petites unitats que formen l'univers.
• Cada cosa particular conté tot l'univers en forma de llavors.
• Si una realitat sorgeix d'una altra, és perquè la nova ja estava present en l'anterior, respectant el principi d'identitat (res sorgeix del no-res).

Els Atomistes i el Buit

• Leucip: Descobreix els àtoms.
• Demòcrit: Determinista.
• Epicur: Ètica basada en el plaer.
• Lucreci: Indeterminista.

Zenó d'Elea i la Divisibilitat

• Si la realitat és múltiple, és indefinidament divisible, la qual cosa la faria ensorrar-se en el no-res. Per tant, la realitat ha de ser única.

La Solució Pluralista: L'Atomisme

• La divisibilitat de la realitat és acceptable fins a uns límits: els àtoms.
• Els àtoms eviten que la realitat s'enfonsi en el no-res.
• Cal defensar l'existència del buit per permetre la pluralitat.
• Tot està format per la unió d'àtoms; les col·lisions entre ells formen noves combinacions, donant lloc al naixement i la mort.

El Finalisme Aristotèlic i el Moviment

La Finalitat (Teleologia)

• Tota la natura té una finalitat (telos).
• Totes les realitats naturals poden adequar-se a un model d'explicació finalista.

Tipus de Moviment

• Moviment Natural: Aquells en què la causa del moviment es troba dins de la mateixa realitat que es mou.
• Moviment Artificial: Aquells que són provocats per l'acció de l'ésser humà.
• Moviment Substancial: Una substància desapareix i una altra ocupa el seu lloc (generació i corrupció).
• Moviment Accidental: Afecta només els accidents:
  • Moviment qualitatiu (alteració).
  • Moviment quantitatiu (augment o disminució).
  • Moviment local (desplaçament).

Potència i Acte

• Potència: Terme entremig entre l'ésser absolut i el pur no-res; és un ésser relatiu que té la possibilitat d'esdevenir.
• Acte: Concepte complementari a la potència; és la realització o perfecció d'una cosa.
• La potència està subordinada a l'acte.
• D'aquesta distinció, Aristòtil extreu la definició de moviment: el pas d'una cosa de la potència a l'acte.

Substància i Accident en Aristòtil

• Substància: Existeix per si mateixa (sentit primari). És el compost de matèria i forma (idea).
• Accident: Existeix subordinat a una altra realitat; sense aquella, no existeix (sentit secundari).

Conceptes Filosòfics Clau

Discurs Mític

Explicació que considera que en els principals fenòmens de la realitat intervenen o han intervingut éssers sobrenaturals.

Discurs Racional

Explicació que substitueix el dramatisme del mite i dels seus personatges divins per una actitud objectiva i desapassionada, fonamentada en entitats naturals o abstractes.

Tetractys

Els quatre primers nombres que són la base dels acords musicals (concepte pitagòric).

Racionalisme

Corrent que defensa el desenvolupament de la raó, on pensar és el mateix que manifestar i revelar la veritat.

Llavor (Anaxàgores)

Entitat mínima de realitat present en tota realitat, a partir de la qual es genera tota transformació natural.

Generació

Aparició d'una realitat a partir d'una altra diferent o oposada.

Nous (Anaxàgores)

Concepte dins del pensament d'Anaxàgores, es tradueix com a intel·ligència ordenadora i dirigeix i controla la composició i descomposició de les coses.

Atomisme

Corrent que va néixer al segle V aC i que va perdurar fins al segle I aC amb Lucreci. Després va ser oblidat fins al segle XVI.

Física (Aristòtil)

Ciència teòrica que estudia les realitats materials sotmeses a moviment i canvi.

Potència

No-ésser relatiu que té la possibilitat d'esdevenir.

Acte

El que és un ésser aquí i ara, i la realització de la potència.

Entelequia

Concepte aristotèlic que descriu la realització plena d'una cosa; tan bon punt una cosa arriba a ser l'acte, assoleix la seva perfecció.

Moviment

El pas d'una cosa de la potència a l'acte.

Acte Pur

Realitat que mai no pot ser potència, que necessàriament hem de situar fora del món físic (Déu).

Espai

Accident, realitat secundària que depèn d'una altra per existir.

Substrat

Element que no canvia, que pot servir d'ajuda entre els dos estats oposats.

Matèria Primera

Evita la dissolució d'un ésser en no-ésser. Adquireix nova forma.