Conceptes Clau d'Ètica i Moral: Guia Completa

Unitat 9: Conceptes Ètics Fonamentals

Definicions Clau

• Conseqüencialisme: Teoria ètica que afirma la importància cabdal de tenir en compte les conseqüències dels nostres actes.
• Emotivisme moral: Teoria segons la qual l'ètica es basa en els sentiments.
• Ètica material: Teoria ètica que presenta un contingut concret, tot indicant-nos l'objectiu cap al qual hem d'encaminar la nostra vida.
• Universalisme moral: Teoria que afirma la validesa general d'algunes normes morals fonamentals.
• Ètica formal: Teoria ètica mancada de contingut concret i que només es preocupa d'establir la forma a la qual han d'ajustar-se les nostres normes morals.
• Dilema moral: Situació complexa en la qual ens veiem obligats a decidir entre només dues línies d'acció possibles.
• Relativisme moral: Teoria segons la qual totes les normes morals són relatives, perquè depenen de la situació i del punt de vista.
• Bioètica: Branca de l'ètica aplicada que reflexiona sobre els dilemes i problemes morals associats a la vida.
• Temperament: Dimensió genètica de la nostra personalitat, que no resulta fàcil de modificar.
• Caràcter: Dimensió adquirida de la nostra personalitat, que podem canviar si modifiquem els nostres costums.
• Autonomia: Capacitat per a elegir nosaltres mateixos les normes pròpies.
• Heteronomia: Situació en la qual una persona segueix les normes elaborades per altres.

Unitat 10: Teories Ètiques

Principals Corrents

• Ètica material: Teoria ètica que presenta un contingut concret, tot indicant-nos l'objectiu cap al qual hem d'encaminar la nostra vida.
• Ètica formal: Teoria ètica mancada de contingut concret i que només es preocupa d'establir la forma a la qual han d'ajustar-se les nostres normes morals.
• Deontologisme: Proposta ètica que insisteix en la importància de complir amb el nostre deure.
• Hedonisme: Teoria ètica segons la qual les persones hem d'orientar la nostra vida a obtenir plaer i evitar el dolor.
• Ataràxia: Impertorbabilitat, estat de calma i quietud espiritual en el qual res no ens neguiteja ni ens desequilibra.
• Utilitarisme de l'acte: Versió de la teoria utilitarista segons la qual l'acció correcta és la que maximitza la satisfacció de les preferències individuals.
• Utilitarisme de la norma: Versió de la teoria utilitarista segons la qual una norma és correcta quan la seva aplicació general maximitza la satisfacció de les preferències individuals.
• Eudemonisme: Teoria ètica segons la qual l'objectiu dels éssers humans ha de ser l'assoliment de la felicitat.
• Areté: En grec significa 'virtut', en el sentit d'excel·lència.
• Prudència: Virtut que consisteix en la capacitat de decidir racionalment com hem d'actuar en la pràctica.

Ètica de Màxims i Mínims

• Ètica de màxims: Teoria ètica que ens indica en què consisteix una vida bona i que ofereix una determinada visió sobre la millor manera d'aconseguir la felicitat.
• Ètica de mínims: Teoria ètica que renuncia a establir un ideal de vida bona i que es limita només a donar-nos pautes.
• Comunitat ideal de diàleg: En l'ètica dialògica, és la situació de conversa oberta i sincera que es produeix quan tots els interessats hi poden participar i expressar la seva opinió amb l'objectiu d'arribar a acords.
• Ètica dialògica: Teoria ètica segons la qual les normes són moralment correctes quan tots els que en són afectats les han acceptat després d'un procés de diàleg franc i obert.

Unitat 9: La Personalitat i la Moral

Desenvolupament de la Personalitat

Cadascú té unes característiques específiques que ens diferencien de la resta d'humans. Hi ha:

• Trets innats: Ens acompanyen des que naixem i estan als nostres gens.
• Trets adquirits: No els teníem en néixer, els hem anat incorporant al llarg de la vida.

Personalitat: Manera peculiar de ser, que ens identifica i que ens distingeix de la resta de la gent. La personalitat té una part genètica anomenada temperament i una part adquirida que s'anomena caràcter. Els hàbits que adquirim van forjant el nostre caràcter, i ens transformen i canvien la nostra personalitat. Una virtut és un hàbit bo, mentre que un vici és un hàbit dolent.

Lleis, Moral i Llibertat

• Lleis: Normes de comportament dictades per la societat. Si no les complim podem ser sancionats.
• Moral: Constituïda per normes de conducta internes, dictades per la nostra consciència. Si actuem en contra de les nostres convencions morals, sentim remordiment.
• L'autonomia: Capacitat d'un individu per a elaborar per si mateix les normes de conducta pròpies.
• Un individu actua amb heteronomia quan obeeix les normes dictades per algú altre.
• Llibertat negativa: No hi ha obstacles que ens impedeixin fer allò que volem fer.
• Llibertat positiva: Capacitat real de decidir amb autonomia allò que volem fer.

Consciència Moral i Desenvolupament

Consciència moral: Capacitat que tenim els éssers humans de distingir el bé i el mal. La psicologia evolutiva intenta aclarir la manera com es desenvolupa. El 1932, el psicòleg Jean Piaget va publicar un treball sobre el criteri moral de l'infant, en el qual distingia dues etapes. Lawrence Kohlberg, que va ampliar aquests estudis, va diferenciar tres etapes i sis nivells diferents en el procés d'evolució moral de la persona.

Els Valors Ètics

Valors ètics: Max Scheler creia que els valors ètics es distingien de tots els altres per les seves característiques especials com la serenitat, la bondat, la valentia, la prudència, la generositat o la justícia. Només prenen sentit quan els referim al comportament de les persones; les persones interpretem els valors ètics com a incondicionals, universals i necessaris. Tots els valors són polars perquè poden ser positius o negatius, els valors estan jerarquitzats. Per a Scheler existeix una escala de valors en la qual hi ha valors més importants i d'altres menys importants.

Unitat 10: Aplicacions de l'Ètica

L'Hedonisme d'Epicur

L'ètica epicúrea és hedonista perquè afirma que el bé suprem consisteix en el plaer. Segons Epicur, encara que els excessos poden produir-nos un plaer intens i momentani, posteriorment solen causar sofriment i dolor; aquest tipus de conductes no ens apropen a la felicitat. Epicur va distingir tres tipus diferents de plaer: alimentar-se, vestir-se o arrecerar-se davant de les inclemències del temps són alguns plaers naturals i necessaris.

L'Utilitarisme

L'ètica utilitarista comparteix els objectius de la felicitat i el plaer amb Aristòtil i Epicur. Segons l'utilitarisme, és necessari anar més enllà del punt de vista individual; a l'hora d'actuar hem de pensar en les conseqüències d'allò que hem de fer, hem de considerar com les nostres accions poden fer felices o infelices a les persones que ens envolten.

L'Utilitarisme de Bentham

El filòsof anglès Jeremy Bentham va ser utilitarista del segle XIX. Segons ell, el que és bo coincideix amb el que és útil. Proposava tenir en consideració diferents factors com la intensitat, la durada, la certesa o la proximitat dels plaers.

L'Utilitarisme de J.S. Mill

John Stuart Mill no estava d'acord que Bentham digués que tots els plaers es comptabilitzen de la mateixa manera. Segons Mill això és incorrecte, perquè no tots els plaers són iguals. Mill creia que els plaers superiors són els que ens diferencien dels altres animals, com els intel·lectuals i morals.

L'Eudemonisme d'Aristòtil

En la seva ètica, Aristòtil sosté que el bé màxim al qual podem aspirar les persones és el desenvolupament ple de totes les nostres capacitats. Els grecs utilitzaven el terme "eudemonia" per a descriure una vida en plenitud que a vegades es tradueix com a "felicitat". Per a Aristòtil, eudemonia fa referència a una forma de vida. L'ètica d'Aristòtil és una ètica eudemonista, ja que insisteix en la importància d'orientar la nostra vida per aconseguir el desenvolupament en plenitud de totes les nostres capacitats.

Deontologisme de Kant

Segons Kant, les diferents propostes ètiques que s'han elaborat al llarg del temps comparteixen una mateixa característica: totes elles són ètiques del bé, perquè consideren que la vida humana ha d'orientar-se a perseguir un objectiu suprem. Les ètiques materials fonamenten l'acció moral en la meta cap a la qual hem d'orientar la nostra vida. La filosofia moral de Kant pretén ser una ètica necessària, autònoma i a priori. Una ètica material mai no pot ser veritablement universal. La proposta de Kant és, en canvi, una ètica formal.

Reflexions Finals sobre Ètica

L'ètica s'ocupa de la reflexió filosòfica sobre la moral. L'intel·lectualisme moral és la teoria segons la qual la base dels judicis morals està en la raó. L'emotivisme moral afirma que els judicis morals no es basen en la raó, sinó en els sentiments. L'ètica aplicada és una branca de l'ètica que mira de trobar criteris per a orientar les nostres decisions en aquests terrenys tan complexos.

La Bioètica

Analitza problemes i dilemes morals relacionats amb la vida. Reflexiona sobre les situacions que es presenten a la medicina i en la nostra relació amb els éssers vius, s'ocupa de qüestions com l'avortament, l'eutanàsia, la contracepció o el clonatge. Quatre tipus:

1. Principi d'autonomia: Permetre que les persones decideixin per si mateixes.
2. Principi de beneficència: Tot allò que fem ha d'estar encaminat a fer un bé, ajudant als altres i afavorint els seus interessos.
3. Principi de no-maleficència: Les nostres actuacions no han de produir dany ni perjudicar els altres.
4. Principi de justícia: En les nostres accions hem de donar a cada persona allò que li correspon i evitar-ne un tractament desigual.

Ètica Professional, Empresarial i de les Comunicacions

L'ètica professional reflexiona sobre el comportament que haurien de tenir els treballadors en l'exercici de les seves funcions. L'ètica empresarial reflexiona sobre els diferents problemes morals que es poden presentar en relació amb el món dels negocis. L'ètica de les comunicacions i de la informàtica s'ocupa d'analitzar problemes morals relacionats amb el món digital.

Ètica Ambiental i de la Cura

Els plantejaments de l'ètica ambiental ens conviden a pensar en les implicacions morals que té la nostra forma de vida i l'impacte que té sobre el sistema ecològic. L'ètica de la cura, suggerida per Carol Gilligan, ofereix un plantejament alternatiu a la teoria del desenvolupament moral de Kohlberg. Si volem elaborar una teoria ètica que vagi més enllà de la preocupació per la justícia, hauríem també de tenir en compte altres valors com són la cura, l'amor o la solidaritat. Carol Gilligan va trobar alguns elements de la teoria de Kohlberg que no li van agradar, com que es va adonar que Kohlberg havia basat el seu estudi només en els homes, perquè entre les persones que va entrevistar no hi havia cap dona. Gilligan va decidir emprendre una nova recerca pel seu compte, i va descobrir que els homes i les dones tenen maneres diferents de raonar moralment. Segons Gilligan, els homes solen donar un gran valor a la justícia, en canvi, en les dones era més comú interessar-se per la cura, l'atenció als altres i el manteniment de les relacions interpersonals.