Conceptes Clau de l'Ètica: Kant i Mill - Deures, Utilitarisme i Llibertat

El Deure Necessari o Estricte en Kant

En aquest fragment, Kant es fixa en casos on es violen el que ell anomena "drets necessaris o estrictes". Concretament, esmenta el cas en què es fa una promesa falsa, i els casos en què s'atempta contra la llibertat o la propietat d'un altre.

En aquests casos es tracta a altres persones com a mitjans, en lloc de tractar-les sempre com a fins en si mateixes. I, per tant, són casos en què no es respecta el principi que diu que cal valorar els altres sempre com a fins.

Definicions Clau

Deure necessari o estricte:

Obligació d'actuar d'una determinada manera que hem de respectar sempre i en totes les circumstàncies; actuaríem malament si en alguna ocasió concreta no actuéssim d'aquella manera.

Mitjà:

S'usa per tal d'assolir una altra cosa, que és la que pròpiament es valora o es vol aconseguir.

La Màxima de l'Acció i la Llei Universal

El principi general de la nostra acció és que s'ha de poder voler que la màxima segons la qual actuem esdevingui llei universal.

Kant distingeix dos casos: aquells en què no es pot ni tan sols concebre (sense contradicció) que determinada màxima ha esdevingut llei universal, i aquells en què es pot pensar que la màxima esdevé llei universal, però no es pot voler que això passi.

Kant diu que aquestes dues possibilitats corresponen a la distinció entre dos tipus de deures, que anomena estrictes i amplis.

Conceptes Fonamentals

Màxima:

Principi subjectiu de l'acció.

Sense contradicció:

Sense que hi hagi aspectes incompatibles, que seria impossible que es donessin junts en la realitat.

L'Imperatiu Categòric de Kant

Kant, primer, raona d'on pot sorgir un imperatiu categòric: diu que ha de ser a partir d'allò que és, necessàriament, un fi per a tothom.

Ens indica que la naturalesa racional és un fi per a tothom (un fi en si mateix).

I a partir d'aquí formula l'imperatiu categòric que cal tractar la humanitat sempre com un fi en si mateix, i no com un mitjà.

Aplica aquest principi al cas de la persona que considera suïcidar-se: si ho fes, aniria en contra de l'imperatiu categòric perquè tractaria la humanitat (en aquest cas, a si mateix) com un mitjà, i no com un fi. Per tant, el suïcidi no és permissible.

Termes Clau

Imperatiu categòric:

Un principi que diu com cal comportar-se, no per tal d'obtenir alguna altra cosa que es desitgi, sinó necessàriament, independentment de voler obtenir qualsevol altre fi ulterior.

Llei pràctica universal:

Una regla que diu com ens hem de comportar i que té validesa en tota circumstància i per a qualsevol agent.

Anàlisi d'un Cas: La Promesa Falsa

Es descriu el cas d'una persona que considera prometre que retornarà una certa quantitat de diners sense tenir la intenció de fer-ho.

Kant fa explícita la màxima segons la qual actuaria aquesta persona si no retornés els diners.

Es pregunta si aquesta màxima podria esdevenir una llei universal i respon que no.

Definicions Específiques

Deures perfectes:

Aquelles obligacions morals que s'han de complir sempre.

Estar d'acord amb ella mateixa:

Ser consistent, no contradir-se.

El Sacrifici en l'Utilitarisme

L'utilitarisme defensa, igual que fan altres teories morals, que moltes vegades cal sacrificar-se pel bé dels altres.

L'utilitarisme defensa que sacrificar-se pels altres és un bé quan contribueix a la felicitat general, però no és un bé si això no passa: no és que, per si mateix, sacrificar-se pels altres ja sigui un bé. Perquè sigui un bé, aquest sacrifici ha de contribuir directament a la felicitat general o contribuir que es doni quelcom que, al seu torn, promou la felicitat general.

Conceptes Utilitaristes

Felicitat:

Plaer i absència de dolor.

Mitjans:

Aquelles coses que serveixen per obtenir-ne una altra.

L'Utilitarisme i la Veritat: Resposta a Objeccions

Mill considera una objecció que es pot intentar fer a l'Utilitarisme. L'objecció consistiria a dir que l'Utilitarisme prescriu fer allò que a un li seria convenient de fer, perquè n'obté algun avantatge immediat.

Ho il·lustra específicament amb el cas de dir una mentida.

Mill respon a aquesta objecció argumentant que l'Utilitarisme no prescriu que, en general, es pugui mentir quan a un li convé fer-ho: qui menteix fa que s'afebleixi la confiança mútua, que és la base del benestar social i de la felicitat que això comporta.

Per altra banda, però, la regla utilitarista permet explicar que hi hagi excepcions a la regla "no es pot mentir" i posar límits a aquestes excepcions.

Terminologia

Desviació de la veritat:

Dir una cosa que és falsa.

Felicitat:

Plaer i absència de dolor.

La Felicitat com a Fi Últim en l'Utilitarisme

En aquest text hi ha una part de l'intent de Mill de provar el principi utilitarista, entès com que la felicitat general és l'únic fi de la conducta.

En la part principal del text, Mill intenta provar que la felicitat general és un fi de la conducta.

Ho fa apel·lant a la idea que el fet que la felicitat és desitjada prova (segons diu ell) que és desitjable i, per tant, que és un fi.

Al final d'aquest text, Mill indica que encara no ha mostrat que la felicitat és el fi (únic) de la conducta. Li caldria mostrar encara que no hi ha cap altre fi (tot i que semblaria que sí que n'hi ha, atès que la gent desitja també altres coses, com ara la virtut).

Conceptes Clau

Felicitat:

Plaer i absència de dolor.

Fi:

Allò que ha de guiar l'acció.

Límits de la Societat sobre l'Individu

En aquest text Mill defensa que no és legítim que la societat li vulgui imposar a un individu què ha de fer en aquells aspectes que l'afecten directament només a ell.

S'ofereix una consideració a favor d'aquesta tesi: cadascú coneix les seves pròpies circumstàncies i interessos d'una manera en què un tercer no els pot conèixer; per tant, cadascú és qui millor sap què és el que més li convé a ell mateix.

Definicions Importants

Incommensurablement:

D'una forma que no es pot mesurar; més concretament en aquest cas, que és superior pel fet de basar-se en mitjans d'un tipus més adequat i que, per tant, no es poden ni comparar amb els que usen terceres persones.

Interferència de la societat:

Que el grup de persones amb qui conviu impedeixi a un individu fer una determinada acció o dur un determinat tipus de vida.

Resolució de Conflictes Morals: L'Utilitarisme

En totes les teories morals sorgeixen situacions en què hi ha conflictes entre diferents consideracions, o diferents normes.

L'utilitarisme té un avantatge davant d'altres teories morals pel fet que, segons l'utilitarisme, en darrer terme, tot depèn d'una única norma general: el principi d'utilitat.

Altres teories morals tenen dificultats per resoldre aquests conflictes, o a vegades ho fan, sense reconèixer-ho, apel·lant al principi d'utilitat.

Conceptes Relacionats

Drets:

Allò que un individu pot legítimament reclamar que li deixin fer, o també allò que pot reclamar que altres facin per ell.

Consideracions d'utilitat:

Apel·lar a allò que és el que proporcionarà el màxim bé, és a dir, el màxim plaer i absència de dolor.

Comportament Privat i Deures Socials

Quan les accions d'un individu el fan negligir un deure que té envers els altres (com pot ser el deure que té un policia quan està de servei) aleshores la seva actuació entra dins de l'àmbit del dret, i les lleis de la societat poden determinar que cal castigar-lo.

Però si l'acció d'un individu no comporta ni deixar de complir algun deure que ell pugui tenir, ni fer un dany perceptible a altres, aleshores la seva acció està dins de l'àmbit de la llibertat, i les lleis no el poden castigar per haver-la fet.

Termes Legals i Socials

Infracció social:

Acció que va en contra del que prescriuen les lleis d'una determinada societat.

Àmbit (del) dret:

Aquella part de les accions dels individus que està regida per les lleis d'una determinada societat.

Obligacions Socials i Llibertat Individual

Gaudir dels beneficis de la vida social comporta tenir l'obligació de contribuir al funcionament de la societat i, en particular, de no perjudicar els altres.

Si un perjudica els altres, la societat el pot sancionar tant usant la llei com, en els casos en què no s'ha violat la llei, per mitjà de l'opinió pública.

Ara bé, i això és el més important que vol establir Mill en aquest fragment de text: gaudir dels beneficis de la vida social no comporta, però, cap obligació respecte al que ha de fer un individu quan la seva conducta no afecta els altres.

Conceptes Sociopolítics

Consentiment tàcit:

Haver acordat determinada cosa sense haver-ho dit explícitament, sinó simplement, per exemple, per la conducta que s'ha seguit.

Ser castigat per l'opinió:

Que els altres membres de la societat reprovin a algú que no s'ha comportat de forma adequada.

Qualitat dels Plaers en l'Utilitarisme de Mill

En aquest text Mill defensa que és consistent amb el principi utilitarista mantenir que hi ha plaers que són superiors a altres perquè són d'un tipus més elevat (és a dir, són qualitativament superiors).

Altres autors utilitaristes havien reconegut que els plaers intel·lectuals eren superiors als corporals, però deien que això es derivava del fet que eren més segurs o duraven més, però no havien reconegut que hi havia diferències qualitatives entre plaers.

És millor una vida on es pugui gaudir de plaers superiors (encara que vagi acompanyada d'insatisfacció) que no una vida satisfeta on no es tingui accés a aquest tipus de plaers.

Termes Filosòfics

Circumstancials:

Que no són avantatges que es basin en allò fonamental o essencial.

Consistent:

Sense que hi hagi cap contradicció.