Conceptes Clau en Estètica i Teoria de l'Art
Enviado por Chuletator online y clasificado en Plástica y Educación Artística
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 5,21 KB
Conceptes Estètics Fonamentals
El Sublim: Més enllà del Bell
El plaer estètic que no neix d'allò agradable, sinó d'una emoció que ens supera, anant més enllà de les possibilitats humanes. És tot allò que eleva l'ànima, la treu de la seva quotidianitat per donar-li un altre nivell i la 'sedueix'.
Distinció entre sublim i bell: el sublim sobrepassa el bell per la seva grandesa, provocant en qui el contempla sensacions que van més enllà del plaer agradable, podent arribar al dolor i a la por.
Tipus de Sublim
- Matemàtic: allò que ens sobrepassa per ser absolutament gran (ex: una piràmide).
- Dinàmic: una força que no es pot mesurar (ex: una tempesta).
La Lletjor en l'Art: Sinistre i Kitsch
La lletjor (sinistre, kitsch) es concep com a part del plaer estètic, sovint associada a l'època del mal gust.
El Kitsch: Imitació i Mal Gust
El kitsch se centra en la petita burgesia que vol imitar la classe alta en gustos i costums, però no hi arriba pel seu baix poder adquisitiu. És més proper al mal gust que a la lletjor en sentit desagradable; vol ser bell i no ho aconsegueix.
La Transgressió Artística: Freak i Camp
La transgressió (freak, camp) té un origen teològic, sent l'ofensa contra Déu (ex: Adam i Eva).
El Freak: Deformitat i Anormalitat
El freak és la transgressió basada en mostrar allò que és deforme, anormal, monstruós, tot allò que la societat amaga. Es basa en el mal gust i utilitza la lletjor per transgredir.
El Camp: Estètica de l'Exageració
El camp neix en l'àmbit gai americà als anys 60 i es presenta com una alternativa al bon gust. El terme camp (de camper, presentar-se d'una manera exagerada) es relaciona amb el neobarroc, convertint el seriós en frívol i buscant provocar el públic. Implica la transgressió de normes i el qüestionament dels límits essencials.
Aspectes Clau de la Transgressió
La transgressió implica anar més enllà, traspassar els límits. Es pot manifestar en quatre aspectes:
- Negació de veritats doctrinals (amb efecte).
- Infracció de regles.
- Cometre una ofensa greu a algú o a la societat.
- Eliminació o desordre dels límits, tant conceptuals com físics.
Funcions Comunicatives de la Imatge
Funció Descriptiva: Testimoni de la Realitat
Es tracta d'obtenir un testimoni de la realitat que es pot guardar i conservar. Utilitza diferents tècniques aplicades per poder reconèixer allò representat de manera fàcil. No intenta mostrar-ho tot, sinó allò que és essencial.
Funció Narrativa: Explicar Històries Visuals
Explicar un esdeveniment a través d'una imatge. L'objectiu és commoure l'espectador.
Funció Persuasiva: Incitar a l'Acció
Incita l'observador a fer una acció. La imatge pot tenir un caràcter màgic en certs contextos, substituint la realitat o invocant-la. Predomina en àmbits de propaganda i publicitat.
Funció Expressiva: Transmetre Emocions
Les tècniques de la imatge s'utilitzen per transmetre emocions. Es manifesta com a:
- Funció purament artística.
- Plaer d'expressar-se.
Interpretació de l'Art: Aïllacionisme vs. Contextualisme
Aïllacionisme: L'Obra Autosuficient
Una obra d'art s'ha de gaudir només percebent-la. Si l'obra d'art és bona, podem gaudir-ne només amb la seva contemplació (plaer estètic). Els teòrics defensen que els contextos ens distreuen i ens desvien de l'obra. L'obra d'art ha de ser autosuficient. Aquesta postura va ser predominant a la modernitat (segle XX).
Contextualisme: L'Art en el seu Entorn
Per gaudir d'una obra, hem de conèixer el seu context històric i social. Aquest coneixement enriqueix l'experiència estètica, ja que l'apreciació d'una obra sense conèixer el context és limitada. Es consideren cinc contextos:
- Estudi icònic de com es presenta el tema.
- La vida en general de l'artista.
- Època de l'obra i època de l'artista.
- Quines eren les convencions artístiques del moment.
- Context temàtic (de què tracta).
Aquesta postura és predominant a la postmodernitat. La iconografia estudia les obres, què representen i com ho fan.
La Intenció de l'Artista a través de les Èpoques
Imitació: L'Art Clàssic i la Natura
(Època clàssica): imitar la naturalesa.
Expressió: El Romanticisme i el Jo Interior
(Època romàntica): expressar el que l'artista coneix per revelació. Predomina l'expressió del mateix artista.
Creació: Modernitat i Originalitat
(Modernitat): crear un estil propi. És la manera d'expressar la forma de ser de l'artista, valorant molt l'originalitat.
Apropiació: Postmodernitat i Posicionament
(Postmodernitat): construir-se davant el món, posicionar-se. L'artista s'apropia de la realitat de l'època per construir la seva pròpia personalitat. L'artista actua com el seu propi 'manager', gestionant la seva creació i prenent decisions per construir la seva trajectòria.