Conceptes Clau d'Epistemologia i Ontologia: Racionalitat, Veritat i Realitat

Racionalitat Teòrica i Pràctica

Racionalitat Pràctica

Mira d’orientar l’acció, per la qual s’oposa i s’imposa a les passions per orientar-nos cap a la consecució d’un ideal moral.

Racionalitat Teòrica

S’orienta cap a la contemplació del món, és a dir, cap al coneixement de la realitat.

El Saber Metafísic

La metafísica intenta arribar a la realitat en la seva totalitat, ens porta més enllà dels objectes particulars. El saber metafísic pretén anar més enllà de les explicacions científiques. La ulimitat és una de les característiques de la metafísica: un intent d'arribar a les qüestions últimes, aquelles la resposta de les quals no admet seguir preguntant més.

Conèixer i Coneixement

Conèixer és una activitat que té com a objectiu l'aprehensió d'un estat de coses. Cal diferenciar dos pols:

• El subjecte: Protagonista de l'acció de conèixer.
• L'objecte: Allò sobre el qual recau aquesta acció.

També es pot distingir entre l'activitat de conèixer (lligada a la cerca de la veritat) i el resultat de tal activitat, que se sol denominar coneixement (que es refereix preferentment a la veritat trobada).

Graus del Coneixement

Opinió

Considera alguna cosa com a certa, però no en té seguretat.

• Objectiva: No troba cap justificació que pugui comunicar als altres de manera que hagin d'acceptar-la.
• Subjectiva: No gosa afirmar que n'està convençut.

Creença

Algú està convençut que el que pensa és veritat, però no té una justificació objectiva suficient.

El Saber

És una opinió fonamentada tant subjectivament com objectivament.

Interessos del Coneixement

• Interès Teòric: Per aconseguir la perfecció lògica del coneixement.
• Interès Pràctic (Moral): Per descobrir què hem de fer i què podem esperar si obrem bé.
• Interès Tècnic: Per dominar i explotar la naturalesa.
• Interès Pràctic (Comunicatiu): Orientat a la comunicació i a l'entesa entre els éssers capaços de comunicar-se.
• Interès Emancipador: Per alliberar els éssers humans de la dominació i la repressió.

Possibilitats del Coneixement

Dogmatisme

Manifesta l'actitud ingènua dels que estan segurs de conèixer.

Escepticisme

Considera impossible obtenir coneixements fiables, perquè pensa que mai no hi ha una justificació suficient.

Subjectivisme i Relativisme

Neguem la possibilitat d'assolir veritats universalment vàlides.

Pragmatisme

Identifica el que és cert amb el que és útil.

Criticisme

La posició intermèdia entre el dogmatisme i l'escepticisme.

Criticisme Kantià

Suggereix una crítica de la raó per esbrinar fins a on pot conèixer.

Racionalisme Crític

Sosté que tot saber és fal·lible i, per això, ha de ser posat a prova.

Perspectivisme

Diu que sí que es pot arribar al coneixement de la realitat, però conjugant diferents perspectives. Cada un de nosaltres i cada generació té la seva pròpia visió de la realitat.

Teories sobre la Realitat

Realisme

Defineix que la realitat existeix per si mateixa, independentment del subjecte. El pol objectiu del coneixement es considera rellevant i més fonamental que el subjecte. Els éssers humans el que poden fer és captar o conèixer la realitat.

Idealisme

La realitat no existeix independentment del subjecte que la coneix. Allò indubtable, segons aquest model de coneixement, és l'existència de la consciència, la seguretat que jo estic pensant o coneixent.

Fenomenologia

Pretén conèixer el que són les coses en la presentació pura i simple a la consciència. Dona prioritat a la consciència, però també considera que els objectes no s'adapten al subjecte.

Hermenèutica

Pretén comprendre les accions humanes i la realitat històrica interpretant cada esdeveniment en la seva singularitat. Sempre comprenem des d'una situació històrica, partint de prejudicis que hem adquirit per educació, cultura o socialització.

La Veritat

Origen de la Paraula Veritat

• Grec (Alétheia): Significa «allò que no està ocult» (el descobriment de les coses). La falsedat (pseudos) correspon al seu contrari, l'encobriment.
• Llatí (Veritas): Es refereix, concretament, a l'exactitud i al rigor.

Estats de Seguretat Respecte a la Veritat

Ignorància

Estat de la ment en què s'admet el desconeixement sobre un assumpte determinat.

Dubte

Estat en què no es pot afirmar o negar la veritat d'un judici, perquè les raons que estan a favor i en contra tenen una força semblant.

Certesa Subjectiva

Estat en què la ment afirma la veritat d'un judici sense admetre cap possibilitat d'equivocació.

Criteris de la Veritat

És aquella característica o aquell procediment pel qual podem distingir la veritat de la falsedat:

• Autoritat: Una afirmació s'accepta com a certa perquè prové d'algú a qui es concedeix crèdit pel coneixement que té.
• Tradició: És allò que al llarg del temps s'ha acceptat com a cert i gaudeix d'un suport popular.
• Correspondència entre el pensament i la realitat: El que pensem serà cert si, quan ho comprovem, coincideix amb la realitat empírica.
• Coherència Lògica: És un criteri logicomatemàtic. Consisteix a comprovar que no hi ha contradicció entre els enunciats que pertanyen a un mateix sistema.
• Utilitat: Un enunciat serà cert quan sigui beneficiós i útil per a nosaltres.
• Evidència: És el criteri fonamental. És evident el que se'ns presenta com a indiscutible.

Teories de la Veritat

La Veritat com a Correspondència o Adequació (Aristòtil)

Ens proporciona l’estructura bàsica de la veritat: dir del que és que no és, o del que no és que és, això és fals; dir del que és que és, i del que no és que no és, és cert (Aristòtil).

La veritat s'entén com una relació especial d’ajust entre dos elements (subjecte i objecte) que s’anomena correspondència o adequació: la concordança entre el que es diu d'alguna cosa i el que és.

• El que és: Objecte.
• El dir: Subjecte.

La Veritat com a Coherència (Hegel)

Coincideix a utilitzar com a criteri de veritat la coherència de les proposicions. La veritat depèn de la incorporació (possible o impossible) al conjunt de proposicions que ja es tenen per certes. Qualsevol coneixement nou ha de ser contrastat des del sistema de coneixements i el considerarem vertader si es pot integrar. Es tracta, per tant, d’un criteri contextual, pel qual res és cert o fals aïlladament. Hegel defensa que el saber és històric i només al final de la història es mostra en la seva magnitud.

Teoria Pragmatista de la Veritat

Accepta la teoria de l’adequació, però la interpreta tenint en consideració la utilitat dels enunciats per resoldre els problemes vitals. Entén l’adequació com a adaptació: un enunciat és cert si és apte per resoldre o per satisfer necessitats. Es tracta d’una concepció dinàmica de la veritat, i aquesta és conseqüència d’un procés.

• Utilitat: Operativitat en la resolució de problemes o conseqüències beneficioses.

Teoria Consensual de la Veritat

Destaca la necessitat del diàleg com a marc per descobrir cooperativament la veritat de les proposicions. Diem que alguna cosa és certa donant a entendre que creiem tenir raons. Les persones tenen un afany de veritat i estan disposades a dialogar, però es tracta de descobrir si són capaces de generar el consens de la comunitat.

El Significat de la Paraula Realitat

Definició Negativa

És allò contraposat a aparença o també a possibilitat: el que és real no és aparent i no és merament possible.

Definició Positiva

Ens porta a termes que també necessiten ser aclarits. És important analitzar els principals significats filosòfics d'aquest terme:

Realitat Contingent

Ens referim a alguna cosa que és actualment, però pot deixar de ser i pot no haver estat.

Realitat Necessària

Per referir-nos a quelcom necessari, que es defineix com a absolutament real, com allò que existeix i no pot no existir ni ser d'una altra manera.

Realitat Sensible o Física

Anomenem real allò que percebem a través dels sentits. Com més sentits certifiquen la presència d'un objecte, és més probable que el considerem real.

Realitat Psíquica

La realitat dels nostres pensaments, imaginacions, desitjos, idees, records, dubtes, pors.

Realitat Virtual

El conjunt de percepcions i sensacions generades amb ajuda d'un suport tècnic. Però no només la tecnologia és capaç; hi ha productes de la ficció o la fantasia, com, per exemple, una novel·la o un poema.

Aparença i Realitat

La confusió entre el que és i el que sembla és habitual en la nostra vida quotidiana: sovint ens quedem perplexos davant quelcom que ens semblava real i que descobrim com a pura aparença. L'aparença ha estat concebuda de tres formes:

1. Com el ser real de les coses.
2. Com ocultació del ser de les coses.
3. Com el camí per arribar a descobrir el ser real.

Possibilitat i Realitat

També podem parlar de realitat en referència al que és possible. El que és possible encara no és real, encara no existeix, però és quelcom que podrà arribar a ser, perquè actualment es donen les condicions perquè sigui real en el futur.

Realitat, Història i Vida

• Afirmar la historicitat de la realitat implica defensar una concepció dinàmica del món. La realitat se'ns presenta com alguna cosa que s'està fent permanentment, per la qual cosa mai no està definitivament acabada. En el segle XX, el corrent hermenèutic va posar especialment en relleu que la historicitat és un component bàsic de la nostra comprensió de la realitat (Heràclit i Hegel).
• Seguint la distinció d'Ortega, la categoria de vida ha d'entendre's en un sentit biogràfic i no simplement biològic. La vida es considera com alguna cosa irreductible als processos biològics.