Conceptes Clau d'Economia: PIB, Inflació, Tipus d'Interès i Polítiques

Conceptes Bàsics d'Economia

Tipus d'Interès: El Preu del Diner

El tipus d'interès és el preu del diner. Representa el percentatge que es paga o es cobra pel fet de deixar o demanar diners durant un temps determinat. Aquesta variable és clau per controlar la inflació.

• Si els tipus d'interès pugen, es desincentiva el préstec i es pot controlar la inflació.
• Si els tipus d'interès bixen, augmenta la demanda de préstecs, creix la circulació monetària i s'incrementa el consum i el PIB, tot i que això pot provocar inflació si no es regula adequadament.

Indicadors Econòmics Fonamentals

Mesura de la Producció i Estabilitat

• PIB (Producte Interior Brut): Mesura el valor total de tots els béns i serveis produïts en un país durant un any.
• Recessió Tècnica: Es produeix quan el PIB decreix durant dos trimestres consecutius.
• IPC (Índex de Preus al Consum): Mesura l'estabilitat dels preus. L'objectiu ideal d'inflació se situa al 2%. S'utilitza també la inflació subjacent, que exclou els preus de l'energia i aliments frescos per obtenir una visió més clara de les tendències.

Divisions de l'Economia

L'economia es divideix principalment en dues grans branques:

• Microeconomia: Estudia el comportament individual de consumidors i empreses, així com el funcionament dels mercats concrets.
• Macroeconomia: Analitza l'economia en conjunt, incloent-hi variables com l'ocupació, la inflació, el creixement econòmic i el deute públic.

En relació a l'equilibri del mercat:

• Quan hi ha més demanda que oferta, es produeix escassetat.
• Si l'oferta supera la demanda, hi ha excedent.

Indicadors per Mesurar el Creixement

PIB Nominal vs. PIB Real

• PIB Nominal: Mesura el valor de la producció a preus actuals.
• PIB Real: Elimina l'efecte de les variacions de preus, reflectint només les variacions de quantitat.
• Deflactor del PIB: Serveix per calcular la inflació implícita i passar de PIB nominal a real o viceversa.
• PIB per Càpita: Indicador de la riquesa per habitant, tot i que no reflecteix la seva distribució.

Tipus d'Atur i Polítiques de Reactivació

Quatre Tipus d'Atur

Es distingeixen 4 tipus principals d'atur:

1. Friccional: Causat per transicions curtes entre feines.
2. Estacional: Vinculat a feines temporals segons l'època de l'any.
3. Estructural: Resultat de la desconnexió entre l'oferta i la demanda laboral.
4. Cíclic: Generat per crisis econòmiques.

Les solucions per combatre l'atur inclouen:

• Polítiques fiscals expansives: Reducció d'impostos i augment de la despesa pública.
• Polítiques monetàries expansives: Baixada dels tipus d'interès i increment de la quantitat de diner en circulació.

Classificació dels Béns Econòmics

Segons el Caràcter

• Lliures: Són il·limitats i no tenen propietari (Exemple: l'aire).
• Econòmics: Són escassos i apropiables, per tant, cal administrar-los.

Segons la Naturalesa

• De Capital: No satisfan directament necessitats humanes; serveixen per produir altres béns (maquinària, eines).
• De Consum: Destinats a satisfer directament les necessitats humanes. Poden ser:
  • Duradors: Tenen una llarga vida útil (cotxes, electrodomèstics).
  • No duradors: S'esgoten ràpidament amb l'ús (aliments).

Segons la Funció

• Béns Intermedis: Necessiten ser transformats abans de ser utilitzats.
• Béns Finals: Ja han estat transformats i estan preparats per al consum o ús.

Cost d'Oportunitat segons els Agents Econòmics

El cost d'oportunitat implica triar una alternativa renunciant a una altra:

• Famílies: Decideixen com gastar la renda obtinguda del treball o del negoci familiar.
• Empreses: Trieixen entre diferents combinacions de despesa i producció (publicitat o distribució, un producte o un altre).
• Governs: Decideixen com distribuir la despesa pública (educació o defensa) i com gestionar els ingressos (augmentar o reduir impostos).

Teories Econòmiques i Intervenció Estatal

Diferents pensadors sobre el paper de l'Estat en l'economia:

• Keynes: Defensa la intervenció de l'Estat mitjançant la Política Fiscal.
• Adam Smith: Defensor del Lliure Mercat, sense intervenció estatal.
• Karl Marx: Defensor d'un sistema planificat i centralitzat (SI).
• Friedman: Defensor d'una intervenció mínima, prioritzant la Política Monetària.

Polítiques Econòmiques: Fiscal i Monetària

Política Fiscal

Aquesta política és duta a terme pel govern mitjançant la gestió dels ingressos i les despeses públiques. Els seus instruments principals són els impostos i la despesa pública.

• Política Fiscal Expansiva (en crisi): Augment de la despesa pública o reducció d'impostos per fomentar el consum i la inversió.
• Política Fiscal Restrictiva (en inflació): Reducció de la despesa o augment d'impostos per disminuir la demanda.

A més, la política fiscal és crucial per a la redistribució de la renda i la garantia de serveis públics bàsics.

Política Monetària

Controlada pel banc central, té com a objectiu regular la quantitat de diners i el crèdit en l'economia. A la zona euro, aquesta funció correspon al Banc Central Europeu (BCE).

El principal instrument és el tipus d'interès:

• Política Monetària Expansiva: Abaixar els tipus d'interès per facilitar l'accés al crèdit i estimular l'economia.
• Política Monetària Restrictiva: Apujar els tipus d'interès per reduir el consum i la inversió, controlant així la inflació.

Mètodes de Càlcul del PIB

PIB per Producció

PIB PRODUCCIÓ = Sector primari + Sector secundari + Sector terciari

Mesura les aportacions de cada sector al PIB.

PIB per Despesa

PIB DESPESA = Consum + Inversió + Despesa Pública + Exportacions – Importacions

Detalls de la despesa:

• Consum: NO inclou l'habitatge de les famílies.
• Inversió: Inclou habitatge familiar, inversions productives de les empreses i R+D+i (des del 2014). NO inclou inversions financeres.
• Despesa Pública: NO inclou les transferències (Exemple: Beques). Inclou el Consum públic (sanitat, educació, AAPP) i la Inversió pública (obra pública, R+D+i del sector públic).

PIB per Renda

PIB RENDA= Ingressos treballadors compte propi + Sous treballadors compte aliè + Beneficis empreses + Ingressos per rendes

Menys fiable, ja que mesura el que guanyen famílies i empreses.

Diferències entre Agregats

• PIB (Producte Interior Brut): Inclou la producció d'empreses estrangeres dins de les fronteres nacionals.
• PNB (Producte Nacional Brut): Inclou la producció de les empreses nacionals situades fora del país.
• PIN (Producte Interior Net): Mesura la producció real d’un país, considerant la capacitat productiva de forma realista (descomptant la depreciació).

PIB segons Preus

• PIB cf (Cost de Factors): El valor sense incloure impostos indirectes ni les subvencions.
• PIB pm (Preus de Mercat): El cost per a la família. Inclou els impostos indirectes (com l'IVA) i resta les subvencions al consum. Fórmula: PIB pm = PIB cf + impostos indirectes – subvencions.

PIB Nominal vs. PIB Real (Revisió)

• PIB NOMINAL: Preu x Quantitat. Serveix per saber el valor de la producció als preus de l'any en curs. Genera dubtes sobre si l'augment es deu als preus o a la producció.
• PIB REAL: Inclou només les variacions de quantitat. Fórmula: Preu any base (referència) x Quantitat de l'any actual.

La base mòbil agafa els preus de l'any anterior.

Deflactor del PIB

Deflactor del PIB: (PIB nominal / PIB real) x 100. Indica la variació dels preus (inflació del PIB).

• De PIB nominal ➜ PIB real: (PIB NOM / DEFLACTOR) X 100
• De PIB real ➜ PIB nominal: (PIB REAL X DEFLACTOR) / 100

TRUC!!! Deflactor + Real = Nominal

Expressió en percentatge: Si l'augment és +5%, s'expressa com 1,05; si és -2%, com 0,98.

PIB per Càpita i PPA

• PIB per càpita: Mesura l'aportació de cada individu al PIB (inclou inactius). No indica la distribució de la riquesa.
• Paritat del Poder Adquisitiu (PPA): Permet comparar països tenint en compte el nivell de vida, els diferents preus i sous.

Renda Nacional (RN) i Renda Disponible (RD)

• RN: Renda generada pels factors productius (treball i capital). PIB pm → PNN cf = RN.
• RD: El que realment poden utilitzar les famílies (consum o estalvi). En una economia saludable, s'hauria de consumir el 80% i estalviar el 20%.

Càlcul de la RD a partir de la RN:

• SUMEM a la RD: Transferències de l'Estat (pensions, atur, beques) i Subvencions (si arriben a les famílies).
• RESTEN de la RD: Impostos directes (IRPF, IS) i Quotes a la Seguretat Social (treballador i empresarial), ja que són diners que no poden gastar les famílies.

Comptes Anuals (Pèrdues i Guanys)

Elements del Compte de Pèrdues i Guanys

S'han d'excloure els elements del balanç (Actiu, Passiu i Patrimoni Net).

INGRESSOS

• Vendes.
• Ingressos per arrendaments.
• Interessos de crèdits.
• Beneficis per venda d'immobilitzats.
• Resultats d'exercicis anteriors (si són positius).

DESPESES

• Compres.
• Arrendaments.
• Subministraments.
• Transports.
• Assegurances.
• Interessos de deutes.
• Pèrdues per venda de valors negociables.
• Impostos (Impost de Societats).

Classificació en 4 Apartats

Els ingressos i despeses es classifiquen segons la seva naturalesa:

• ✔️ Ingressos d'explotació: Vendes de productes, prestació de serveis, ingressos per arrendaments, subvencions d'explotació, altres ingressos d'explotació.
• ❌ Despeses d'explotació: Compres de mercaderies, sous i salaris, quotes de Seguretat Social, arrendaments, subministraments (llum, aigua, gas), transports, assegurances, amortitzacions (dotació), altres despeses d'explotació.
• ✔️ Ingressos financers.
• ❌ Despeses financeres: Interessos de deutes, interessos de préstecs bancaris, pèrdues per venda de valors negociables.

Càlculs de Resultats

• Resultat d'explotació = Ingressos d'explotació - Despeses d'explotació
• Resultat financer = Ingressos financers - Despeses financeres
• Resultat total de l'exercici = Resultat d'explotació + Resultat financer

Anàlisi de l'Empresa

Punt Mort o Punt d'Equilibri

És el nivell de vendes necessari perquè una empresa cobreixi tots els seus costos (benefici zero). Fórmula: PM: Costos fixos / (Preu de venda per unitat - Cost variable per unitat).

Exemple pràctic: Si una empresa factura 28M€, té un benefici d'1M€ i costos variables del 40% de les vendes:

• Marge de contribució (%): 100% - 40% = 60%.
• Costos fixos: (28M€ × 0,60) - 1M€ = 15,8M€.
• Punt mort: 15,8M€ / 0,60 = 26,33M€.

Preguntes Tipus Test

1. Característica d'un bé de demanda elàstica: La variació percentual en la quantitat demandada és major a la variació percentual del preu.

2. Per obtenir el PIN a cost de factors a partir del PIB a preus de mercat cal... Restar els impostos indirectes i la depreciació.

3. Comparativa PIB per càpita (Espanya vs. Catalunya): Si el PIBpc d'Espanya (2022) és $x$ i el de Catalunya és $y$, la comparació es fa amb el valor $(x-y)/y$.

4. Dipòsit bancari d'un milió d'euros sense crear diner: El banc no podrà crear diner bancari a partir d'aquest dipòsit si guarda la totalitat en reserves.

5. Elasticitat i preu: Si pugem el preu un 20% d'un producte amb elasticitat-preu de demanda igual a 0,5, la quantitat venuda serà un 10% menor (0,5 * 20% = 10%).

Pregunta sobre Oferta i Demanda (Mercat de l'Arròs)

Factors que Afecten el Mercat de l'Arròs

Factors d'Oferta (S):

• Onades de calor i sequeres (reducció de l'oferta).
• Aranzel del 778%: Barrera comercial que encareix l'oferta.

Factors de Demanda (D):

• Increment de compres japoneses (augment de la demanda actual).
• Afluència massiva de turistes.
• Tipus de canvi del ien (si el ien val menys, vindran més turistes a consumir més arròs).

Gràfica del Mercat

• Desplaçament de l'Oferta (S): Les sequeres i aranzels redueixen l'oferta, desplaçant la corba cap a l'esquerra.
• Desplaçament de la Demanda (D): L'augment de turistes i compres per por als tifons incrementen la demanda, desplaçant la corba cap a la dreta.

Anàlisi Estratègica: DAFO i PEST

Anàlisi DAFO

Debilitats (Internes, Negatives)

Què fem malament?

• Endeutament elevat.
• Dependència d'un sol client.
• Manca de personal.
• Mala gestió interna.
• Productes poc innovadors.
• Costos elevats, poc pressupost en màrqueting.
• Infraestructura obsoleta, problemes de comunicació interna.

Amenaces (Externes, Negatives)

Què passa fora que ens pot fer mal?

• Augment de la competència.
• Crisi econòmica.
• Canvis legislatius desfavorables.
• Augment dels costos de producció i inflació elevada.
• Canvis en els gustos dels consumidors.
• Dependència de proveïdors, aparició de noves tecnologies substitutives.

Fortaleses (Internes, Positives)

Què fem bé?

• Marca reconeguda i bona reputació.
• Personal qualificat i tecnologia pròpia.
• Bons resultats econòmics i fidelització de clients.
• Costos baixos de producció i bona organització interna.
• Qualitat del producte o servei.

Oportunitats (Externes, Positives)

Què passa fora que ens pot ajudar?

• Creixement del mercat i nous hàbits de consum.
• Avanços tecnològics i subvencions públiques.
• Obertura a nous mercats internacionals.
• Canvis legals favorables i baix cost del finançament.
• Tendències positives del sector.

Anàlisi PEST (Entorn Macro)

Polític

Estabilitat política, polítiques fiscals, nivell d'impostos, regulació laboral, legislació mediambiental, subvencions públiques, política comercial, normativa del sector.

Econòmic

Creixement econòmic, inflació, tipus d'interès, nivell d'atur, poder adquisitiu de les famílies, cost del finançament, tipus de canvi, cicle econòmic.

Social

Canvis demogràfics, envelliment de la població, nivell educatiu, hàbits de consum, estils de vida, ús de les noves tecnologies, sensibilitat social i cultural, canvis en les preferències dels consumidors.

Tecnològic

Innovació tecnològica, digitalització, automatització, inversió en R+D, velocitat del canvi tecnològic, obsolescència tecnològica, noves plataformes digitals, accés a la tecnologia.