Conceptes Clau d'Economia: Fallades de Mercat i Política Fiscal

Conceptes Clau d'Economia i Finances Públiques

Definicions Fonamentals

• Fallada de Mercat

  Situació en què el mercat no és capaç de distribuir eficientment els recursos per si sol, generant problemes com contaminació, monopolis o desigualtats socials.

• Cicles Econòmics

  Fluctuacions periòdiques de l’activitat econòmica d’un país, que alternen fases d’expansió (creixement) i de recessió (disminució de l’activitat).

• Macroeconomia

  Branca de l’economia que estudia els fenòmens econòmics globals com el creixement, l’atur, la inflació o el dèficit públic.

• Política Fiscal

  Conjunt de decisions del govern relacionades amb la despesa pública i la recaptació d’impostos per influir en l’economia.

• Impostos / Tributs

  Pagaments obligatoris que els ciutadans i empreses han de fer a l’Estat per finançar serveis públics (com educació, sanitat, etc.).

• Plans d’Ocupació

  Mesures impulsades per l’administració per fomentar la creació de llocs de treball i reduir l’atur.

• Pensions de Jubilació

  Ingressos mensuals que reben les persones que han deixat de treballar per haver arribat a l’edat de jubilació, finançats pel sistema públic.

• Pressupostos Generals de l’Estat (PGE)

  Document que recull les previsions de despeses i ingressos del govern durant un any.

• Redistribució de la Renda

  Acció de l’Estat per reduir les desigualtats econòmiques entre la població mitjançant impostos i prestacions socials.

• Cotitzacions Socials

  Aportacions econòmiques que fan els treballadors i empreses al sistema de la Seguretat Social per finançar pensions, atur, sanitat, etc.

• Despeses Públiques

  Quantitat de diners que l’Estat destina a proporcionar béns i serveis a la ciutadania.

• Estat del Benestar

  Model d’organització social on l’Estat garanteix serveis bàsics com educació, sanitat, pensions i ajudes socials a tota la població.

• Sistema Impositiu

  Conjunt de normes que regulen la recaptació d’impostos i tributs d’un país.

• Saldo Pressupostari

  Diferència entre els ingressos i les despeses públiques en un any:

  • Equilibrat: Ingressos iguals a despeses.
  • En Dèficit: Despeses superen els ingressos.
  • En Superàvit: Ingressos superen les despeses.

• El Deute Públic

  Total del que deu l’Estat perquè ha gastat més del que ha ingressat i s’ha hagut d’endeutar.

• El Frau Fiscal

  Acció d’evadir el pagament d’impostos de manera il·legal, perjudicant els recursos públics.

• Principi d’Equitat

  Idea segons la qual el sistema fiscal ha de ser just i proporcional, fent que qui té més pagui més per contribuir al bé comú.

Les Fallades del Mercat: Causes i Conseqüències

Una fallada de mercat és la conseqüència negativa del funcionament del mercat quan aquest no és eficient. Les principals fallades són:

1. Escassetat de Béns Públics

   Els mercats produeixen béns privats, però gairebé no produeixen béns públics (no rendibles).

2. Externalitats

   Moltes activitats econòmiques generen efectes negatius que afecten la societat i el medi ambient (p. ex., contaminació).

3. Falta de Competència

   Les grans empreses tenen una posició dominant a l’hora de fixar preus i condicions de mercat (monopolis o oligopolis).

4. Desigual Distribució de la Renda

   Els mercats solen generar una distribució de la renda que afecta els més desafavorits.

5. Inestabilitat dels Cicles Econòmics (La Més Important)

   Cada cert temps hi ha crisis econòmiques, amb fluctuacions de l’activitat en fases alternes d’expansió i recessió. Quan hi ha una etapa de recessió, la major part dels recursos humans o de capital romanen ociosos.

La Intervenció de l'Estat i la Política Macroeconòmica

Per intentar corregir les conseqüències negatives del funcionament del mercat, l’Estat intervé en l’economia mitjançant la Política Macroeconòmica.

Política Macroeconòmica

Conjunt de polítiques de l’Estat per intervenir l’activitat econòmica i impulsar la bona marxa del país. N'hi ha de quatre tipus:

1. Política de Rendes: Mantenir l’estabilitat de preus.
2. Política Monetària: (Competència de la UE).
3. Política Exterior: (Competència de la UE) Regular les importacions i exportacions.
4. Política Fiscal: Millorar l’activitat econòmica.

Política Fiscal i Tipus

És l’actuació intencionada del sector públic mitjançant la recaptació d’impostos i les despeses públiques per aconseguir millorar l’economia i el benestar social. N’hi ha de dos tipus:

• Expansiva: Baixada d'impostos i/o augment de la despesa pública. Expandeix l’economia.
• Restrictiva: Pujada d’impostos i/o reducció de la despesa pública. Frena l’economia.

Exemples d'actuacions fiscals: Programes d’obres públiques, plans d’ocupació i formació, transferències a col·lectius desafavorits (subsidis d’atur, pensions de jubilació, etc.).

Els Pressupostos Generals de l’Estat (PGE)

Són la relació detallada de les despeses i les previsions d’ingressos que té el govern cada any.

Tipus de Despeses Públiques

• Despeses Corrents: Despeses generals destinades a proporcionar serveis públics a la societat (sanitat, educació, justícia).
• Despeses d’Inversió: Destinades a mantenir i ampliar la capacitat productiva del país (p. ex., infraestructures).
• Transferències i Subvencions: Recursos que l’Estat redistribueix per aconseguir un benestar més gran i una societat més justa i igualitària (pensions, ajuts a l’agricultura, etc.).

La Redistribució de la Renda

Sense intervenció de l’Estat, la desigualtat entre rics i pobres s’acceleraria i portaria molts problemes socials. La redistribució es fa mitjançant transferències i subvencions d’acord amb el Principi d’Equitat.

El Saldo Pressupostari i el Finançament del Dèficit Públic

El saldo pressupostari és la diferència entre ingressos i despeses:

• Equilibrat: Ingressos = Despeses
• En Dèficit: Ingressos < Despeses
• En Superàvit: Ingressos > Despeses

Tipus de Dèficit

• Dèficit Cíclic: Té caràcter transitori i es produeix en fases de recessió econòmica.
• Dèficit Estructural: Quan el dèficit es converteix en permanent i és degut als costos del deute que arrossega un país.

Com es Finança el Dèficit Públic?

1. Emissió de Deute Públic: L’Estat demana préstecs a particulars, famílies i empreses per finançar-se.
2. Apujar els Impostos: Mesura impopular que frena l’economia si es fa en època de recessió, ja que es redueix el consum.
3. Augmentar els diners en circulació: Fabricar més diners. Gairebé no s’aplica perquè sol augmentar els preus i crea inflació. És molt contraproduent per a l’economia.

Què és el Frau Fiscal?

El frau fiscal o evasió fiscal consisteix a ocultar o falsejar informació a Hisenda sobre els nostres ingressos, despeses o béns, amb la finalitat de pagar menys impostos dels que correspondria per llei.

Preguntes Freqüents (Q&A) sobre Economia Pública

Per què el mercat té fallades?

Diem que el mercat té fallades perquè, quan funciona sense la intervenció de l’Estat, no garanteix una distribució justa ni eficient dels recursos. Això pot provocar desigualtats socials, danys al medi ambient i mancances en serveis bàsics.

Les principals fallades de mercat són:

• Escassetat de béns públics: El mercat tendeix a no produir béns que són per a tothom (parcs, il·luminació, seguretat), ja que no són rendibles per a les empreses privades.
• Externalitats negatives: Algunes activitats econòmiques tenen efectes negatius sobre la societat o el medi ambient, com la contaminació, i el mercat no els té en compte.
• Falta de competència: Quan unes poques empreses controlen el mercat, poden fixar preus i condicions, perjudicant els consumidors i trencant les regles del lliure mercat.
• Desigual distribució de la renda: El mercat tendeix a concentrar la riquesa i a generar desigualtat, deixant fora del sistema moltes persones en situació vulnerable.
• Inestabilitat dels cicles econòmics: L’economia passa per etapes d’expansió i de crisi. Durant les recessions, augmenta l’atur i disminueix la producció, deixant molts recursos sense utilitzar.

Classificació de Fenòmens segons la Fallada de Mercat

Objectiu de les Polítiques Macroeconòmiques

Els governs intenten influir sobre l’economia dels seus països mitjançant les polítiques macroeconòmiques per corregir les fallades del mercat i millorar l’economia del país, reduint l’atur, controlant la inflació, garantint serveis públics i afavorint una millor distribució de la renda i el benestar social.

Classificació de Mesures per Política Macroeconòmica

Diferència entre Mesures Fiscals Discrecionals i Estabilitzadors Automàtics

• Mesures Fiscals Discrecionals: Són decisions voluntàries del govern, com pujar o baixar impostos o despeses, per influir directament en l’economia.
• Estabilitzadors Automàtics: Són mecanismes que actuen sols, sense necessitat de noves lleis. Exemples: subsidis d’atur o impostos progressius, que augmenten o disminueixen segons la situació econòmica.

Política Fiscal Expansiva: Accions i Conseqüències

• Amb una política fiscal expansiva, es baixen els impostos i/o s’augmenta la despesa pública.

• Conseqüències:

  • S’incentiva el consum i la inversió.
  • Es crea ocupació i es reactiva l’economia.
  • Pot augmentar el dèficit públic a curt termini.

Fonts d’Ingressos dels Pressupostos Generals de l’Estat (PGE)

• Tributs (Impostos): Pagaments obligatoris que fan ciutadans i empreses (ex: IVA, IRPF).
• Cotitzacions Socials: Aportacions de treballadors i empreses a la Seguretat Social (per pensions, atur, etc.).
• Altres Ingressos: Inclou beneficis d’empreses públiques, multes, taxes, venda de patrimoni, etc.

Conversió del Dèficit Cíclic en Estructural

El dèficit cíclic es converteix en estructural quan:

• Passa molt de temps i el govern no aconsegueix equilibrar els comptes.
• El país acumula deute públic i els interessos a pagar són molt alts.
• La despesa pública permanent és superior als ingressos, fins i tot en èpoques de creixement econòmic.

Classificació d'Actuacions de Política Fiscal

Per què els Estats no imprimeixen més bitllets?

Perquè imprimir més diners sense controlar-ho provoca inflació, és a dir, una pujada generalitzada dels preus. Això redueix el poder adquisitiu de les persones i pot causar greus problemes econòmics.

Prioritats del Govern segons els PGE

Els PGE mostren quina part dels recursos es destina a cada sector (educació, sanitat, infraestructures...). Les àrees amb més despesa són les que el govern considera prioritàries.

Diferències en les Despeses del PGE

• Despeses Corrents: Són les despeses per mantenir els serveis públics com educació, sanitat i justícia.
• Despeses d’Inversió: Són per crear o millorar infraestructures que augmenten la capacitat productiva (carreteres, escoles).
• Transferències: Diners que l’Estat dóna a col·lectius per ajudar-los (pensions, subsidis).
• Subvencions: Ajuts econòmics a empreses o sectors per incentivar activitats concretes (agricultura, indústria).

Definició de l'Estat del Benestar

L’Estat del Benestar és un model on l’Estat garanteix serveis públics essencials i ajuda social perquè totes les persones puguin tenir una vida digna, amb educació, sanitat, pensions i protecció social.

Importància de la Redistribució de la Renda

Si l’Estat no actués, la desigualtat entre rics i pobres augmentaria molt, generant problemes socials com pobresa i exclusió.

La redistribució fa que les persones amb més capacitat econòmica contribueixin més (pagant més impostos) i les que tenen menys rebin ajuts i serveis per millorar la seva situació, seguint el principi d’equitat.

Classificació de Mesures per Grup de Despesa