Conceptes Clau de Dret Civil: Fundacions, Obligacions i Drets Reals
Enviado por Chuletator online y clasificado en Derecho
Escrito el en catalán con un tamaño de 4,43 KB
Les Fundacions: Concepte i Característiques
Les fundacions són entitats sense ànim de lucre, constituïdes per un o diversos fundadors, mitjançant l’afectació d’uns béns o d’uns drets de contingut econòmic i la destinació de llurs rendiments o dels recursos obtinguts per altres mitjans al compliment de finalitats d’interès general.
- Finalitats només d’interès general.
- La fundació ha de tenir un patrimoni (dotació) i finançament suficient i es pot crear per una sola persona (o més) i tant en vida com per causa de mort.
- Els mitjans de finançament de les activitats fundacionals han d’ésser suficients, tant si es tracta del rendiment dels béns com del resultat d’activitats econòmiques o de donacions o subvencions.
- Òrgans: la fundació només té un òrgan (mínim) que pren les decisions, les executa i la representa: és el patronat.
- Aquesta funció de supervisió i control la fa el protectorat.
El Dret d'Obligacions i Contractes
El dret d’obligacions (i contractes) és la part del dret patrimonial que tracta de les relacions econòmiques bàsiques de la persona, de com les persones poden obligar-se patrimonialment entre elles per tal d’intercanviar-se béns i serveis.
Obligacions Parciàries: Fragmentació del Deute
El crèdit o el deute es divideix en tants crèdits i deutes independents i indistints com persones existeixin en cadascuna de les titularitats, que recauen sobre una part de la prestació (art. 1138 CC).
L’objecte de l’obligació ha de poder-se dividir.
Obligacions Mancomunades: Comunitat i Actuació
Els crèdits s'atribueixen en comú al grup de creditors o bé el deute és un deute comú de tots els deutors. Tots els subjectes junts (en mà comú, mancomunitat) són deutors o creditors de la totalitat i han d’actuar conjuntament (arts. 1139 i 1150 CC).
L’objecte de l’obligació és indivisible o hi ha pacte de mancomunitat.
Obligacions Divisibles i Indivisibles (Art. 1151 CC)
La regla general és que la prestació serà divisible quan sigui susceptible de compliment parcial, és a dir, quan es pugui produir el seu compliment mitjançant una pluralitat successiva d'actes (perquè la prestació com a tal ho permet, és objectivament divisible), sense que quedi afectada la naturalesa ni disminueixi el valor de la cosa i, per tant, sense afectar l'interès del creditor (la divisió ha de ser possible jurídicament a més de materialment).
En canvi, és indivisible quan el seu objecte no es pot dividir i per tant requereix la realització d'un sol acte.
Obligacions Genèriques i Específiques
En les obligacions genèriques el deutor compleix lliurant un objecte qualsevol dels que pertanyen al gènere. En canvi, en les específiques el deutor només compleix lliurant la cosa concreta.
El Contracte: Anul·labilitat i Rescissió
Anul·labilitat dels Contractes (Art. 1300 CC)
Els contractes anul·lables tenen tots els elements essencials del contracte, però han estat formats d’una forma irregular, ja sigui per un vici en el consentiment, ja sigui per la manca de capacitat de la persona per a realitzar-lo.
La Rescissió Contractual (Art. 1291 CC)
El contracte és inicialment vàlid i té tots els elements que li fan falta (no té causa de nul·litat) i han estat formats correctament (no hi ha vicis ni manca de capacitat) però després de la seva perfecció descobrim que hi ha alguna cosa incorrecta (defecte estructural) i aleshores es permet a la part perjudicada rescindir el contracte per tal de posar-hi fi.
El Dret Real: Concepte i Característiques
El DRET REAL és un dret subjectiu de caràcter absolut que representa la dominació, total (propietat) o parcial (drets reals limitats), de les persones sobre les coses (béns).
Característiques Fonamentals del Dret Real
- Comporta un poder directe i immediat sobre la cosa (un bé): la persona pot disposar, utilitzar i gaudir de la cosa per ella mateixa, és a dir, en pot treure benefici o gaudiment sense necessitat d’una prestació ni de cooperació de cap tercera persona.
- És oposable erga omnes: el seu titular pot fer valdre el seu dret davant tothom, és a dir, el pot exigir i fer respectar davant tothom (i no pas només davant d’un deutor concret amb qui hagi contractat abans).