Conceptes Clau de la Direcció Empresarial: Funcions, Estils i Teories de Lideratge

La Direcció Empresarial

La direcció consisteix a guiar l'empresa per aconseguir els objectius proposats de la manera més eficient possible.

Nivells de Direcció

• Alta Direcció

  Integrada per la gerència i altres directius que s'ocupen de marcar els plans a llarg termini, prendre decisions estratègiques i supervisar la funció global de l'empresa.

• Direcció Intermèdia

  Caps de sectors que s'ocupen de qüestions específiques, desenvolupant els plans i procediments marcats per l'alta direcció. Supervisen els procediments dels comandaments intermedis.

• Comandaments Intermedis

  Nivells d'autoritat relacionats directament amb la cadena de producció o execució.

Funcions Clau de la Direcció

Les funcions principals de la direcció són:

1. Planificar

   Establir què es vol fer i què es vol aconseguir (objectius).

2. Organitzar

   Organització del temps i l'espai. Organitza l'estructura formal de l'empresa.

3. Gestionar (o Dirigir)

   Determinar com es gestionen tots els recursos (de quina manera i quan) per aconseguir els objectius.

4. Controlar

   Supervisar les tasques realitzades per assegurar-se de com es fan i per què.

Habilitats Essencials dels Directius

Un directiu ha de ser un bon líder, ja que això repercuteix en l'eficàcia de la feina.

• Lideratge i Intel·ligència Emocional

  Capacitat d'empatitzar amb les persones amb qui treballa per motivar-les, generant confiança en si mateix i en la tasca que s'està fent.

• Capacitat de comunicació.
• Curiositat i adaptació als canvis.

• Delegació

  Transmetre una part de la pròpia responsabilitat a un altre amb confiança i assumint-ne totes les conseqüències.

Estils de Direcció

No existeix un líder ideal ni un estil ideal. Els principals estils són:

• Autocràtic

  El cap decideix sota el seu propi criteri i assumeix les responsabilitats de totes les tasques dels seus treballadors.

• Laissez-faire

  El cap deixa fer i prendre decisions al grup, de manera que no sempre sap si la feina es fa bé o no.

• Democràtic

  El cap proposa tasques i objectius, i després entre tots decideixen què fer i com fer-ho.

• Paternalista

  El cap guia i diu què fer i com, però deixa opinar, tot i que a vegades ho fa com ell vol.

• Burocràtic

  Estil molt rígid. Basat en complir el reglament establert, el respecte per l'estructura jeràrquica i el manteniment d'aquesta.

• Participatiu

  Tothom participa en la presa de decisions i en la definició de les funcions. La responsabilitat es reparteix, afavorint l'autoestima i la motivació.

Teories de Lideratge

Una teoria és una possible explicació que es dona sobre un fet.

Teoria del Gran Home

Va ser la primera teoria que intentava explicar el lideratge. Sosté que un líder té característiques innates i no les pot aprendre.

Teoria X i Y (McGregor)

Els directius poden seguir un estil autocràtic o participatiu, depenent de les persones amb qui treballin.

• Teoria X (Autocràtic)

  S'utilitza quan s'infravaloren les capacitats de les persones a càrrec, considerant-les poc responsables i inactives.

• Teoria Y (Participatiu)

  S'utilitza segons el moment i la circumstància, ja que és un model positiu que assumeix la responsabilitat dels treballadors.

Xarxa Gerencial de Blake i Mouton

Aquesta teoria defineix 5 tipus de lideratge segons la gràfica (interès per les persones vs. interès per la tasca):

• Estil 1.1: No s'interessa ni per les persones ni per la tasca.
• Estil 1.9: Té interès per les persones, però no per les tasques que s'han de fer.
• Estil 5.5: Té cert interès per la feina i per les tasques, però no és l'estil més òptim.
• Estil 9.1: Només l'interessa la feina; les persones i el clima laboral no li donen molta importància.
• Estil 9.9: S'interessa i dona molta importància a la feina, i sempre està pendent d'un bon clima i de les relacions entre les persones.

Lideratge Situacional (Hersey i Blanchard)

Aquesta teoria es basa en la relació entre la conducta vs. la tasca, la conducta vs. la relació interpersonal i el nivell de maduresa dels subordinats (M1 a M4).

• S1 - Estil Autoritari (Dirigir)

  Comunicació unilateral. Direcció principalment enfocada a la tasca i no tant a les relacions interpersonals.

• S2 - Estil Persuasiu (Entrenar)

  Dona importància tant a la tasca com a les relacions, utilitzant la persuasió.

• S3 - Estil Participatiu (Donar Suport)

  Dona importància a les tasques i les relacions, utilitzant la participació.

• S4 - Estil Delegatiu (Delegar)

  S'aplica quan els treballadors tenen un grau molt alt de maduresa (M4). El líder no s'ha d'implicar tant i delega. No posa tanta importància a la tasca perquè sap que els treballadors sabran respondre.