Conceptes clau de la didàctica de les llengües

Tipus de llengües

• Llengües majoritàries: Llengües amb un elevat nombre de parlants.
• Llengües minoritàries: Llengües amb un menor nombre de parlants.
• Llengües dominants: Llengües parlades pels grups socials que tenen el poder polític, econòmic i social.
• Llengües minoritzades: Es parlen en una societat on predomina una llengua majoritària.

Conceptes generals

• Multilingüisme: Coexistència de més d'una llengua en una societat.
• Plurilingüisme: Coneixement de diferents llengües.

Models d'ensenyament bilingüe

• Compensatori: L'ensenyament busca l'assimilació, substitució de la L1 per la L2 (llengua majoritària).
• Enriquiment: Èmfasi en la L2 (llengua de l'escola), sense perdre la L1.
• Manteniment: Aprenentatge de la L2 i manteniment de la L1, parlar les dues.

Altres conceptes

• Mediació fònica: Operació que realitza el lector completant el text escrit, atribuint-li una estructura fònica adequada per identificar les seves unitats socials.
• Normalització: Fer normal l'ús d'una llengua en el territori que li és propi, única alternativa a la substitució i extinció d'una llengua. Procés lingüístic.
• Objectius de la DLL (Didàctica de les Llengües): Intervenció per convertir l'escola en context d'adquisició, formar parlants competents, revisar els plantejaments teòrics de les disciplines auxiliars, necessitats dels alumnes i els continguts dels programes, dissenyar i millorar els programes, valorar les activitats lingüístiques, treballar per la formació contínua.
• Propietats textuals: Regles que estructuren el text i el configuren com a unitat, per exemple, la cohesió.
• Progressió temàtica: Relació que es dóna entre la informació coneguda (tema) i la informació nova (rema) d'un text.
• PIL (Programa d'Immersió Lingüística): Pla pilot implantat per la Generalitat de Catalunya per aplicar el model d'immersió lingüística en català.
• PLC (Projecte Lingüístic de Centre): Cada centre concreta com s'aplica l'educació plurilingüe segons les seves característiques. Es concreta a partir de la realitat de l'entorn del centre.
• Registre: Varietats funcionals, que depenen dels usos, de la situació de la comunicació, formes diferents que pot adoptar la llengua en funció dels usos en les diverses relacions socials.
• Referent: És la representació de la realitat, sabers i creences dels interlocutors.
• Varietats lingüístiques: Conjunt de codis, uns paral·lels i altres complementaris o successius. Aquests formen la realitat múltiple i flexible de l'idioma.
• Zona de desenvolupament pròxim del parlant: Distància entre allò que l'alumne pot fer sol i allò que pot fer amb ajuda. Determina el marge de l'acció educativa i condiciona el tipus d'ajuda i com es retira segons l'autonomia d'aprenentatge.