Conceptes Clau: Didàctica de la Llengua i Avaluació

Conceptes Clau de Didàctica i Llengua

Intersubjectivitat (entre parlants)

Parlar és negociar, construir un àmbit compartit d’intersubjectivitat.

• Model del món compartit pels interlocutors durant un intercanvi comunicatiu, que els permet negociar els punts d’acord i/o desacord, i entendre els mateixos significats.

Què és fer didàctica? La didàctica de la llengua

És la clau per a aconseguir l’aprenentatge significatiu i crear coneixement.

Diglòssia

És una situació que es dóna quan, en una societat donada, hi ha dues llengües relacionades de forma propera: una de prestigi alt, que s'utilitza generalment pel govern i en textos formals, i una de prestigi baix, que és normalment la llengua vernacla parlada. El llenguatge de prestigi alt tendeix a ser el més formalitzat, i les seves formes i vocabulari sovint interfereixen el vernacle, tanmateix sovint en una forma canviada.

Llengua minoritzada / Llengua minoritària

És aquella que pateix la interposició d’una altra llengua i està immersa en un procés de retrocés en els usos dins de la pròpia comunitat lingüística.

Són llengües considerades com a menors, ja sigui per la seva extensió geogràfica o demogràfica.

Plurilingüisme

Coneixement de diferents llengües.

Multilingüisme

Coexistència de més d’una llengua en una societat.

Bilingüisme

Fet d’adquirir dues llengües alhora en igualtat de competències i usos.

Tipus de Bilingüisme:

• Bilingüisme funcional: Un individu aprèn una llengua per raons laborals o econòmiques.
• Bilingüisme integratiu: S’aprèn una llengua per integrar-se dins d’un nou grup.
• Bilingüisme additiu: És l’educació bilingüe autèntica, bilingüisme i biculturalisme.
• Bilingüisme substractiu: Falsa educació bilingüe (L2 socialment i legalment majoritària i dominant).

Avaluació (Bloc 3)

Avaluació

És una guia i condiciona completament els aprenentatges dels alumnes.

• Els alumnes saben detectar què s’haurà de fer per aprovar i actuen en conseqüència.

Avaluació sumativa / certificativa

Sistema de mesura del rendiment i resultats d’aprenents amb l’objectiu de posar una qualificació.

Avaluació formativa

Integra l’avaluació al procés d’aprenentatge de manera que es potencia el desenvolupament continuat de cada alumne.

Comprensió Oral i Mètodes

La comprensió lineal

Són activitats escolars molt corrents, però que no tenen res a veure amb la comunicació oral i no capaciten l’alumne per a la comprensió del sentit.

La comprensió global

Les activitats de comprensió global se centren en el sentit de l’enunciat, és a dir, en la intenció comunicativa del parlant i en la seva adequació al context. Són, preferiblement, interactives: plantejades i desenvolupades en contextos genuïns de la llengua oral.

Hipòtesi

Idea que l’oient es fa d’allò que el parlant vol dir, o d’allò que dirà.

Anticipació

Hipòtesi molt concreta, que fa que l’oient prengui la paraula, interrompent el parlant, per donar-li una resposta.

Conversa exploratòria

Exploració crítica d’idees i construcció conjunta i compartida de noves idees.

Conversa disputativa

Discrepància i presa de decisions individual.

Mètodes sintètics

Èmfasi en la descodificació. Es parteix del que es considera més simple (la lletra) i es va progressant cap al que es considera més complex (la síl·laba, la paraula, el text). Associat a Maria Montessori (1870-1952).

Mètodes analítics

Èmfasi en la comprensió. Es parteix d’una configuració global (la frase) i s’analitzen de mica en mica els seus constituents (paraules, síl·labes, lletres). Associat a figures com Décroly (1965), Freinet (1961), Freire (1921).