Conceptes Clau de la Democràcia: Poliarquia, Qualitat i Models

Mòdul 3: Conceptes Fonamentals de la Democràcia

Definició de Poliarquia segons Robert Dahl

Dahl va concebre l’ideal democràtic com el sistema polític que garanteix no només la sobirania popular, sinó també la igualtat política. Des d’aquesta perspectiva, l’ideal democràtic requereix que la sobirania popular s’exerceixi en igualtat de condicions, sota la regla d’una persona, un vot, i sense coaccions, restriccions ni discriminacions.

Les democràcies que més s’apropen a aquest ideal, les anomenà poliarquies (del grec, ‘govern o regla de la majoria’). Aquestes compleixen una sèrie de condicions bàsiques:

1. Que els individus puguin expressar lliurement les seves preferències.
2. Que es triïn les preferències majoritàries.
3. Que hi hagi diferents alternatives i una igualtat bàsica en l’accés a la informació.
4. Que les ordres dels càrrecs electes es facin efectives.

Aquestes condicions s’agrupen en principis com la llibertat d’associació, d’expressió i de vot, i drets com el sufragi actiu i passiu, el dret a la informació o a eleccions lliures i imparcials.

Les institucions polítiques recullen, donen forma i garanteixen aquests principis, desenvolupats principalment en les constitucions, les lleis electorals i les lleis de partits polítics, que constitueixen el principal cos legal i els actors clau de les democràcies.

La Qualitat Democràtica: Diamond i Morlino

El concepte de “qualitat de la democràcia” de Diamond i Morlino planteja la “qualitat” com un ampli conglomerat de variables diferents (participació ciutadana, competència electoral, accountability, etc.). L’interpreten com un sistema en el qual els diferents components interactuen i es reforcen mútuament.

Aquests autors reconeixen que:

“The linkages among the different elements of democracy are so densely interactive and overlapping that it is sometimes difficult to know where one dimension ends and another begins.”

Algunes dimensions tendeixen a sobreposar-se (com la participació política), però d’altres són més difícils d’encaixar perquè queden diluïdes en agrupacions diferents (com l'accountability) o bé perquè són tractades amb major o menor intensitat. Part d’aquests contorns borrosos sorgeixen per enfocaments conceptuals diferents, però també a l’hora de passar del concepte a la mesura.

Models de Democràcia: Majoritària i Consensual

1. Model Majoritari (Westminster)

Aquest model dóna suport a una idea de democràcia basada en la regla de la majoria i en la concentració del poder per a dur a terme les polítiques preferides per la majoria de la manera més efectiva.

Les democràcies majoritàries (Exemples: Regne Unit, Nova Zelanda) es caracteritzen per:

• Sistemes electorals majoritaris (el guanyador s’emporta tots els escons del districte).
• Existència de només dos grans partits amb opcions reals de guanyar.
• Governs majoritàriament de partit únic.
• Sistemes unicamerals o amb una forta primacia d’una cambra.
• Poca descentralització política i fiscal.

2. Model Consensual (Lijphart)

El model consensual entén que la democràcia ha de representar la ciutadania de la manera més fidel possible per a potenciar la seva influència en les polítiques i incentivar el diàleg i el control entre els poders de l’Estat.

Les democràcies de tipus consensual (Exemples: Suïssa, Bèlgica) presenten les característiques contràries al model majoritari:

• Sistemes electorals proporcionals.
• Més de dos partits amb possibilitat de governar.
• Governs de coalició com a regla general.
• Bicameralisme.
• Sistemes polítics federals o fortament descentralitzats.

Avantatges del Model Majoritari

Els defensors d'aquest model destaquen els següents avantatges:

• Evita la paràlisi del govern i facilita l'execució ràpida de polítiques.
• Facilita el control dels governants gràcies als sistemes electorals majoritaris.
• Fomenta la identificació clara entre representants i representats.
• Incentiva els representants a retre comptes de les seves actuacions, fomentant conductes més responsables.

Avantatges del Model Consensual (Segons Lijphart)

Els defensors de les democràcies consensuals, com Arend Lijphart, argumenten que en societats fortament dividides:

“Les regles majoritàries estimulen dictadures majoritàries i, a vegades, guerres civils, quan el que es necessita és un règim polític que incentivi el consens, la negociació i el compromís i que resulti més inclusiu que exclusiu.”

Treballs empírics donen suport a aquesta hipòtesi, mostrant que la probabilitat de guerres civils és menor en sistemes més inclusius. A més, les democràcies consensuals:

• Tenen resultats econòmics almenys tan bons com les majoritàries.
• Promouen molt més la representació política de les dones.
• Milloren la participació electoral i la redistribució.
• Ofereixen un millor control de la criminalitat i protecció del medi ambient.

Mòdul 4: Democràcia i Processos de Globalització

La Tercera Transformació Democràtica

La democràcia neix com un fenomen local, experimentant dues grans transformacions històriques:

1. Primera transformació: Associada a la petita ciutat-estat.
2. Segona transformació: Adaptada als límits de l’estat-nació.

Actualment, amb la necessitat de respondre als reptes de la globalització, podríem parlar d’una tercera transformació, amb un nou canvi d’escala que va més enllà dels límits territorials dels estats.

La Paradoxa de Dahl (1994)

És en aquest context on cal situar la paradoxa que esmenta Dahl (1994):

• En petites unitats polítiques, els ciutadans poden exercir més fàcilment un control democràtic sobre el poder polític, però la capacitat de decisió es redueix a temes poc rellevants.
• En grans sistemes polítics, es pot decidir sobre qüestions més transcendents, però a canvi el control i la participació democràtics són menys intensos.

Dahl tem que la pèrdua de capacitat decisòria dels estats en favor d’organitzacions i organismes internacionals vagi en detriment de la democràcia. Moltes d’aquestes organitzacions funcionen com a sistemes de “negociació burocràtica” amb poc espai per als valors democràtics (participació ciutadana, transparència, deliberació pública, etc.).

El repte consisteix, doncs, a garantir que el canvi d’escala no suposi una pèrdua democràtica i copsar quines transformacions ha d’experimentar la democràcia per tal d’adaptar-se als nous reptes i entorns globals.