Conceptes Clau de l'Estat, Democràcia i Administració Pública

L'Estat: Definició i Elements Essencials

L'Estat és el conjunt d'institucions creades per organitzar la vida i l'activitat de les persones que viuen en un mateix territori i que estan governades per unes mateixes lleis sota un mateix poder.

Elements de l'Estat

• El territori: sobre el qual exerceixen el seu poder. Està delimitat per fronteres.
• La població: són les persones que viuen en el territori d'un estat. Estan sotmeses al poder i les lleis d'aquest estat.
• El poder: el dret al poder caracteritza l'estat. Els permet elaborar les lleis i vetllar pel seu compliment.

Funcionaris de l'Administració Pública

Són la major part de persones que treballen en l'administració. Se'n diuen funcionaris de carrera aquells treballadors de l'administració que accedeixen al seu lloc de treball mitjançant unes proves anomenades “oposicions”. En canvi, hi ha altres treballadors de l'administració, en nombre més reduït, que estan a càrrec de les persones de la confiança del govern que ocupa el poder en aquell moment. Aquests no accedeixen al seu lloc de treball mitjançant oposició.

L'Estat Democràtic: Participació i Principis

Un Estat és democràtic quan els ciutadans i les ciutadanes participen en les tasques de govern. La democràcia pot ser directa (els ciutadans, per mitjà d'un referèndum o reunits en assemblea, prenen les decisions) o representativa (els ciutadans designen per mitjà d'eleccions els qui exerciran la sobirania en el seu nom. Les persones elegides formen el parlament que elabora i aprova les lleis i elegeix el President del Govern i els titulars d'altres institucions).

Principis Bàsics de la Democràcia

• La llibertat
• La igualtat
• La justícia

Característiques de les Eleccions Democràtiques

Les eleccions democràtiques han de complir els següents requisits:

• Han de ser lliures, perquè els ciutadans i les ciutadanes puguin presentar-se com a candidats.
• Han de ser plurals, han de presentar diferents opcions als electors.
• S'han de fer per sufragi universal, han de participar com a electors tots els ciutadans majors d'edat sense cap tipus de discriminació per raons de sexe o econòmiques.
• Han de ser periòdiques, els participants s'han de sotmetre a noves eleccions cada cert temps.

La Divisió de Poders en Democràcia

En els règims democràtics existeix la divisió de poders per tal que cap institució acapari tot el poder. Es concreta de la següent manera:

• Poder Legislatiu (Parlament): Elabora i vota les lleis. Fa la funció legislativa i controla el govern.
• Poder Executiu (Govern): Determina la política a seguir per l'Estat i l'aplica a través de l'administració. Fa la funció executiva.
• Poder Judicial: Aplica les lleis, jutja els conflictes entre els ciutadans i castiga els qui no compleixen la llei. Fa la funció judicial.

Modalitats d'Estats Democràtics

Els estats democràtics presenten diferents modalitats: poden ser monàrquics o republicans.

1. Monarquia Parlamentària

   Alguns estats democràtics són monarquies parlamentàries. En aquests estats la màxima autoritat és el Rei, però la sobirania la té el poble. El rei regna però no governa i ha de jurar fidelitat a la Constitució. El seu càrrec és vitalici i hereditari (Regne Unit, Espanya, Bèlgica, Suècia).

2. República Parlamentària

   Altres països democràtics són repúbliques parlamentàries. Les funcions de Cap d'Estat les fa el President de la República, que és elegit pels ciutadans. El govern de l'Estat queda a les mans del primer ministre o president de Govern (França, Itàlia).

L'Estat i les Institucions Supranacionals

L'Estat exerceix el poder i la sobirania de manera exclusiva. Però actualment l'Estat ha cedit part del seu poder a institucions supranacionals, per tal de resoldre problemes que depassen el seu àmbit d'acció. En aquesta transformació han influït diversos factors, els més importants dels quals són: la globalització de l'economia i la generalització de les noves tecnologies de la informació.

La globalització ha originat un sistema mundial que integra els estats que en formen part. Per al funcionament d'aquests sistemes els estats han arribat a acords i han creat organitzacions supranacionals. Aquestes institucions assumeixen una part de la sobirania dels estats que les integren. Els estats, al seu torn, s'obliguen a aplicar i respectar en els seus territoris allò que aquestes organitzacions decideixen. Un exemple n'és la Unió Europea.

Funcions de l'Estat en un Context Global

No obstant això, els estats mantenen algunes funcions:

• Són coordinadors de les regions i de les ciutats que integren el seu territori, perquè distribueixen competències i riquesa, asseguren el compliment de les lleis i la igualtat de drets i deures dels ciutadans de l'Estat.
• Garanteixen la creació i el manteniment de les infraestructures bàsiques.
• Coordinen la lluita contra el terrorisme internacional.

Objectius de l'Organització de les Nacions Unides (ONU)

Els objectius de l'ONU queden establerts a la seva carta fundacional:

• Mantenir la pau i la seguretat internacionals.
• Fomentar entre les nacions relacions d'amistat, basant-se en el respecte al principi de la igualtat de drets i de la lliure determinació dels pobles.
• Cooperar en la solució dels problemes internacionals de tipus econòmic, social, cultural i humanitari.
• Desenvolupar i estimular el respecte als drets humans.