Conceptes Clau del Materialisme Històric: Marx i la Societat

El Materialisme Històric: Conceptes Clau de Marx

El materialisme històric, seguint la tradició dialèctica hegeliana, concep la història com un procés en constant moviment, transformació i desenvolupament. La tesi general del materialisme històric és que la base per a l'explicació de qualsevol fenomen històric és l'estructura econòmica de la societat, que determina una superestructura ideològica. Per a Marx, la base real de la societat és l'estructura econòmica: el conjunt de tot el sistema és denominat per Marx mode de producció. Els modes de producció fan referència a la totalitat social global que comprèn dues parts:

1. Infraestructura Econòmica: La Base Material de la Societat

   La infraestructura econòmica és el conjunt d'activitats per mitjà de les quals hom produeix els béns necessaris per a satisfer les seves necessitats. Es compon de les forces productives i les relacions de producció.

   Forces Productives

   Les forces productives estan constituïdes per:

   • I. Objecte de treball: L'objecte sobre el qual es treballa. Pot ser de dos tipus: matèria bruta (prové directament de la naturalesa) i matèria primera (ha sofert una modificació prèvia per l'ésser humà).
   • II. Mitjans de producció: Tot allò que permet al treballador transformar l'objecte fins a aconseguir el producte final. S'ha de diferenciar entre els instruments que el treballador interposa entre ell i l'objecte sobre el qual es treballa (eines, maquinària...) i les condicions materials que, sense intervenir directament en el procés de transformació, són indispensables per a la seva realització (tallers, indústries...).
   • III. Força de treball: L'energia humana emprada en el procés del treball.
   • IV. Producte: El resultat del procés de treball. Posseeix un valor d'ús, és a dir, és un objecte útil que respon a una necessitat determinada. També té un valor de canvi, que converteix el producte en una mercaderia. El valor de la mercaderia està en el temps de treball necessari per produir-la.

   Relacions de Producció

   Les relacions de producció són el conjunt de relacions que s'estableixen entre els homes en el procés de producció. S'expressen en:

   • I. El règim de propietat: El règim capitalista es caracteritza per la propietat privada dels mitjans de producció, causant una distribució desigual del treball i dels seus productes.
   • II. La divisió del treball: No depèn de l'habilitat de l'individu, sinó del lloc que ocupa en l'estructura social. Hi ha una distribució desigual del treball i dels seus productes.
   • III. Formes d'intercanvi de béns i els sistemes de distribució de riquesa.

   Per a Marx, les persones no trien les relacions de producció, sinó que els venen imposades per una determinada situació històrica. Això, en el capitalisme, engendra les classes socials i l'alienació dels treballadors. Però el més important de tot això és que dóna lloc a una lluita de classes, que és el motor de la història. En les fases de revolució, el desenvolupament de les forces productives produeix el desajust de les relacions de producció, que comencen sent formes de desenvolupament històric, però que acaben sent impediments per a les forces productives, la qual cosa acaba provocant un canvi en l'estructura mateixa de la societat.

2. Superestructura: Jurídico-Política i Ideològica

   Sobre la base de l'estructura econòmica s'aixeca una superestructura, que és el conjunt d'idees, creences, valors i institucions que configuren una societat. S'han de distingir dos nivells:

   A. Superestructura Jurídico-Política: L'Estat

   La superestructura jurídico-política és el conjunt de normes i institucions que reglamenten el funcionament de la societat. Es tracta bàsicament de l'Estat, amb una funció administrativa i una altra de dominació. L'Estat és sempre l'instrument de la classe dominant per a perpetuar el seu poder (alienació política).

   B. Superestructura Ideològica: La Visió Dominant

   La superestructura ideològica o ideologia és un conjunt d'idees que transmeten una determinada visió de la realitat. Sol respondre als interessos de la classe dominant, que crea aquesta superestructura per mantenir el domini sobre els oprimits. Encara que aquest concepte en un sentit ampli seria qualsevol concepció o representació del món, Marx l'empra en un sentit negatiu, defensant que té com a objectiu suplantar una situació real (P. ex.: amagar l'alienació).

   L'objectiu de Marx i Engels serà, aleshores, clarificar racionalment la situació de la consciència ideologitzada i mostrar la situació d'alienació per tal de desemmascarar la ideologia al servei de la classe dominant i així poder superar i acabar amb la ideologia i l'alienació.