Conceptes Clau del Marxisme: Plusvàlua, Alienació i Revolució

Conceptes Marxistes Fonamentals

La Plusvàlua i l'Explotació Capitalista

La plusvàlua és el nucli de l'explotació en el capitalisme. Augmenta el preu del producte sense augmentar-ne la qualitat. La seva raó de ser és l'enriquiment del capitalista. El proletariat viu unes condicions de vida cada vegada pitjors, ja que només ven la seva força de treball per un valor just per a la supervivència.

El capitalisme, per mantenir-se, necessita que la gent tingui diners per comprar, cosa que porta a un augment salarial controlat. La solució per mantenir el consum és la creació d'una societat de consum, que genera alienació.

Marx sosté que el germen de la destrucció del sistema es troba en ell mateix: la lluita de classes.

• El treballador proporciona un valor capitalista, però només rep una proporció molt reduïda (la plusvàlua).
• L'objectiu del treballador hauria de ser el producte, però aquest esdevé capital per als propietaris, fent que el treballador se senti alienat d'ell.
• El treball només serveix per a la supervivència, i fins i tot l'home és considerat una mercaderia.

Les Dimensions de l'Alienació

L'alienació es produeix quan la consciència humana no està implicada en la seva realitat, és a dir, quan no es pensa d'acord amb la situació viscuda. Això passa quan s'interioritzen els pensaments de la ideologia dominant (la interpretació del món que justifica el model de producció).

Quan la població interioritza aquesta ideologia, es produeix la consciència alienada (exemple de desigualtat: 20% població → 80% riquesa; 80% població → 20% riquesa).

Tipus d'Alienació

L'alienació econòmica produeix l'alienació social, fomentada per la divisió de classes. Aquesta, alhora, produeix l'alienació política, fomentada per l'oposició entre la societat civil (classe dominada) i l'Estat (classe dominant).

L'alienació històrico-negativa es complementa amb:

1. Alienació religiosa: L'esperança en un altre món fa que l'home es resigni a no transformar aquest.
2. Alienació filosòfica: Interpretació falsa de la realitat que desemboca a l'idealisme.

Evolució del Capitalisme i el Motor Revolucionari

Capitalisme Industrial vs. Financer

S'aplica fonamentalment en el capitalisme industrial, on els mitjans financers subministren diners a la indústria, i l'acumulació es basa en el treball (enriqueix l'empresari).

Actualment, s'ha passat al capitalisme financer: l'acumulació ja no depèn sempre del treball i la producció de béns, sinó que s'ajusta a les operacions financeres.

La Societat de Consum i l'Èxit

La societat de consum exigeix tenir treball per guanyar diners i poder comprar, cosa que es presenta com a èxit (una forma d'alienació).

El Proletariat i la Revolució

Marx pensa que el motor que pot accelerar la destrucció del capitalisme és el proletariat. Hi ha una dialèctica constant entre els treballadors (que volen millores laborals) i la burgesia (que vol obtenir més benefici). Com que hi ha més gent proletària, s'ha d'aprofitar aquesta força.

Fases de la Transició

El primer pas és suprimir la propietat privada per acabar amb la injustícia capitalista, cosa que s'ha d'aconseguir mitjançant una revolució.

L'Estat ha de mantenir en mans públiques només els sectors estratègics (transport, sanitat, educació, energia), però no altres aspectes com cases o horts. Un estat fort amb aquests sectors defensarà els drets de la gent.

La fase transitòria establerta ha de ser la dictadura del proletariat. Aquesta dictadura ha de desaparèixer quan s'elimini la possibilitat d'involució de la revolució; és a dir, quan desapareix el perill, comença la veritable història de l'home.

Models de Producció i Estructura Social

Model de Producció

Són les formes històriques en què s'organitza el treball humà (esclavista, feudal, capitalista). Aquestes formes constitueixen la infraestructura.

Valor i Estructura

• Valor d'ús: Capacitat de satisfer les necessitats humanes.
• Valor de canvi: Valor quantitatiu, expressat amb diners.
• Infraestructura: Estructura que determina les altres esferes.
• Superestructura: Esfera política, moral, ideològica i científica.

En general, la interpretació marxista de la realitat mostra el gran protagonisme que reprèn l'home en la filosofia contemporània, ja sigui des d'un plantejament històric-social (Marx), una perspectiva més individualista (Nietzsche) o la psicoanàlisi (Freud).