Conceptes Clau del Dret Administratiu i l'AP

Definicions del Dret Administratiu

Segons Zanobini (1954)

“El Dret administratiu és la part del dret públic que té per objecte regular l’organització, els mitjans i les formes de l’activitat de les administracions públiques i les consegüents relacions jurídiques amb altres subjectes.”

Segons Parada (1997)

“Les normes administratives tenen com a subjecte o destinatari una Administració pública.”

Hi ha normes que tenen com a únic destinatari l'Administració Pública (AP), i d'altres que tenen com a destinataris els particulars (en aquests casos, l'AP exerceix una funció de vigilància a través d'un control).

Concepcions Funcionalistes del Dret Administratiu

Doctrina del Servei Públic

Defineix el dret públic i administratiu com el “conjunt de regles relacionades a regular el funcionament dels serveis públics amb regles jurídiques especials.” Segons aquesta doctrina, la funció principal de l'AP és prestar serveis.

Doctrina del Poder Públic

Sosté que “la idea de poder públic és la nota pròpia del règim administratiu.” Des d'aquesta perspectiva, la funció de l'AP és exercir el poder públic a través de les potestats administratives (com la sancionadora, l'expropiatòria o la reglamentària).

Criteris d'Identificació del Dret Administratiu

Criteri Orgànic: El Subjecte que Exerceix la Funció

“El dret administratiu és la part del dret públic que regula l’organització i el funcionament del poder executiu i les seves relacions amb els administrats, així com la funció administrativa dels diversos poders i dels òrgans constitucionals de l’Estat.” En aquest sentit, el govern dirigeix i l’administració executa. L'AP és un aparell ('instrument') al servei del poder executiu (govern).

Criteri Subjectiu

“El dret administratiu és el dret propi i específic de les administracions públiques, i té la finalitat de servir als interessos generals.” Aquí, el subjecte és l'AP, i aquesta serveix per a l’execució de les decisions del govern.

Ens i Òrgans de l'Administració Pública

La distinció clau és: l'ens és l'Administració Pública com a persona jurídica, la qual necessita òrgans (unitats funcionals, generalment ocupades per persones físiques) per poder actuar i funcionar. La voluntat de l’administració s'expressa a través de la voluntat manifestada pels òrgans que la integren.

Concepte d'Administració Pública (AP)

No existeix una definició normativa única de l'Administració Pública, tot i que hi ha previsions legals que la delimiten (per exemple, es debat si les universitats són AP o si, no sent-ho, formen part del sector públic). El sector públic sempre conté una Administració Pública; tanmateix, no tota Administració Pública es considera part del 'sector públic' en totes les definicions o contextos.

Definició Doctrinal Descriptiva

Sí que existeix una definició doctrinal descriptiva àmpliament acceptada:

“Organització social dotada de personalitat jurídica i de poder públic, amb la finalitat institucional de servir l’interès general, sotmetent-se plenament al Dret i al control judicial.”

Elements Clau de la Definició Doctrinal

• Organització social: Conjunt de mitjans humans, materials i financers.
• Dotada de personalitat jurídica: És titular de drets i obligacions, la qual cosa li permet relacionar-se amb altres persones jurídiques (PJ) i persones físiques (PF). Actua com un centre d’imputació de relacions jurídiques.
• Poder públic: Disposa de potestats administratives, que són les eines que té l'AP per servir l'interès general.
• Sotmetiment ple al Dret: Actua conforme al principi de legalitat.
• Sotmetiment al control judicial: Les seves actuacions poden ser revisades pels tribunals, principalment a través de la jurisdicció contenciosa administrativa.

Tipus d'Activitats Administratives

Les activitats administratives es poden classificar segons diversos criteris, com ara l'impacte sobre els ciutadans o el seu grau de formalització.

Segons l'Impacte en els Ciutadans

• Activitat de policia (o de limitació): Implica el control, la intervenció i la limitació per part de l'AP sobre les activitats dels particulars, per tal d'assegurar que no perjudiquin l'interès general.
• Activitat de foment: Consisteix a incentivar conductes dels particulars que es consideren favorables per a l'interès general (mitjançant subvencions, ajuts, etc.).
• Activitat de servei públic: Es refereix a la prestació directa per part de l'AP (o sota el seu control) de serveis considerats essencials per a la ciutadania (com la sanitat, l'educació o el transport públic).

Segons la seva Formalització

• Activitat formalitzada: Es manifesta mitjançant actes administratius formals, generalment per escrit, que busquen generar constància i permanència (exemples: resolucions, notificacions).
• Activitat no formalitzada (o material): Inclou les actuacions materials, operacions tècniques o prestacions directes, les quals, tot i no formalitzar-se en un acte administratiu escrit, estan igualment sotmeses al principi de legalitat (exemples: la realització d'una obra pública, la prestació directa d'un servei).

L'Administració Institucional o Instrumental

L'administració institucional o instrumental es crea com a eina o instrument de les administracions territorials (estatal, autonòmica i local) per tal que aquestes puguin assolir els seus objectius de manera més eficaç o especialitzada. Es creen, doncs, ens públics amb personalitat jurídica pròpia que depenen o estan vinculats a una administració territorial (com per exemple, el FOGASA -Fons de Garantia Salarial-, que és un organisme autònom adscrit al Ministeri de Treball i Economia Social a Espanya).