Conceptes Clau de Ciència Política: Eleccions, Institucions i Administració Pública

Procés Polític: Les Eleccions

Les eleccions són un element central en la democràcia. També hi ha altres mecanismes que ho són: la llibertat d’expressió, d’opinió, etc. Són la manera de nodrir de diputats la "Black Box" en la lògica parlamentària i, alhora, canalitzar les teves preferències. Són un procés de gran transcendència política, amb un fort impacte. Aquesta transcendència:

• Ens dóna el dret a la ciutadania.
• Amb les eleccions es reconeix, tant a nivell jurídic com empíric, els conceptes de voluntat popular.
• Permeten l'obertura del poder constitucional, sent conseqüència de les dues anteriors.

Funcions de les Eleccions

1. Generar participació: Les eleccions ens ajuden a posar de manifest que la voluntat popular de la ciutadania pugui expressar-se. No és l'única manera d’expressar aquesta voluntat; per exemple, també hi ha el referèndum, les manifestacions. Permeten exercir influència política i escollir entre programes polítics diferents.
2. Produir representació: Seleccionar i elegir elits polítiques i els seus líders, atorgar un mandat representatiu fundat sobre una base efectiva, i reflectir el pluralisme de la societat al si de les institucions polítiques.
3. Proporcionar govern: Lligat amb la producció de representació, hem escollit uns representants i la funció d’aquests és escollir un govern. També serveixen per crear un recolzament polític que sustenti el Govern, crear una oposició parlamentària que controli el govern, i establir l’orientació general de les polítiques públiques.
4. Oferir legitimació: Són l'única via per legitimar-se estrictament. Contribueixen a la socialització política i la formació de la cultura política de l'electorat, estableixen comunicació política mitjançant la interacció entre l’opinió pública i l’elit política, i legitimen el sistema polític, el sistema de partits i el Govern.

Elements Clau de les Eleccions

• Sufragi:
  • Actiu: Els que exerceixen el vot.
  • Passiu: El dret a ser elegit.

  Característiques del Sufragi:

  • Ha de ser universal: El conjunt de la ciutadania, sense excepcions, hi té dret. És un procés llarg de conquestes i revolucions.
  • Ha de ser lliure: La voluntat popular s’ha d’expressar amb llibertat, sense coacció a l’hora d’exercir el sufragi.
  • Ha de ser secret: Garanteix aquesta llibertat i el lliure exercici.
  • Ha de ser igual: Una persona té un vot.
  • Ha de ser directe: No hi ha intermediaris; ningú pot votar per algú altre.
• Electorat: Ciutadans cridats a les urnes, ja que tenen dret a sufragi. Es presenta de dues maneres:
  • Països on tots estan obligats a votar.
  • Països on és voluntari.

  Requisits per formar part de l'Electorat:

  • Capacitat legal.
  • Cal constar al cens electoral.
  • Incapacitats legals (com els presos o el rei, que només pot votar en referèndum).
• Procés electoral: Està marcat per:
  1. Una convocatòria oficial d'eleccions.
  2. Presentació de candidatures, on se situa tot el debat i la Junta Electoral Central decideix si admetre-les o no.
  3. La campanya electoral (al nostre país són 15 dies i es convoca també la ciutadania en funció dels que estan a la taula el dia de les eleccions).
  4. La jornada electoral (pot ser d'un dia o dos consecutius, amb una durada de dues setmanes).
  5. Diferents processos electorals depenent de l'Estat.

Sistemes Electorals

És un mètode per transformar els vots en escons. Està format per cinc elements interdependents:

• Circumscripció (districte)
• Forma de la candidatura
• Estructura del vot
• Barrera legal
• Fórmula electoral

La combinació dels cinc elements transforma els vots en escons. Es tendeix a dir que el més important és la fórmula electoral, però no és veritat.

Funcions dels Sistemes Electorals

Els sistemes electorals tenen dues funcions principals:

• Tradueixen les preferències dels ciutadans a un tipus de vot (mitjançant l'estructura del vot i el tipus de candidatura).
• Tradueixen els vots en escons (mitjançant la circumscripció electoral, la barrera/llindar legal i la fórmula electoral).

Els cinc elements, en estar relacionats entre ells, determinen els efectes del sistema electoral.

Elements del Sistema Electoral

• Circumscripcions: És el conjunt d'electors sobre el qual es calcula la distribució d'escons en funció dels vots, la unitat territorial (ex: tots els electors de la província de Catalunya elegeixen 35 escons al Parlament).
  

  Criteris per definir les circumscripcions:

  • Nombre de representants a escollir (fix/variable).
  • Mida de la circumscripció.
  • Delimitació (criteris demogràfics/polítics).
  • Distribució dels escons assignats (igualació territorial/distribució proporcional).

  Tipus de Circumscripcions:

  • Uninominal: Un diputat per circumscripció (sistema majoritari, ex: Regne Unit).
  • Plurinominal: Dos o més diputats per circumscripció (un sistema proporcional, ex: Catalunya).
  • Única: Tot el territori on té lloc el procés electoral.
• Forma de la candidatura: És la manera com els partits presenten els seus candidats o candidat a l’electorat.
  

  Tipus de Candidatures:

  • Uninominal: Només presenten un candidat (ex: Regne Unit).
  • De llista: Presenten tants candidats com escons hi ha en joc en cada circumscripció.
    • Tancada i bloquejada: Es vota una llista predefinida pels partits polítics. Aquí els partits polítics tenen més poder.
    • Tancada i desbloquejada: L'ordre el defineix el votant.
    • Obertes: S’escull el candidat i es pot escollir l’ordre.
• Estructura del vot: Manera com s'emet o expressa el vot.
  

  Tipus d'Estructura del Vot:

  • Vot únic: Candidatures unipersonals amb circumscripcions uninominals, o candidatures de llista tancada i bloquejada en circumscripcions plurinominals.
  • Vot múltiple: S'emeten tants vots com escons hi ha en joc amb un vot per candidat, en candidatures de llista tancada i no bloquejada en circumscripcions plurinominals (ex: Països Baixos), o candidatures de llista oberta per a circumscripcions plurinominals.
• Barrera legal: És la quantitat mínima de vots que es necessita per entrar al repartiment d'escons, només per a sistemes proporcionals (si no tens un mínim no entres). El llindar electoral és el mínim de vots per a obtenir representació parlamentària (3% general, 5% locals).
• Fórmula electoral: Càlcul per a la distribució d'escons.
  

  Tipus de Fórmules Electorals:

  • Majoritari:
    • Relativa ("first past the post"): Qui guanya s'ho emporta tot sense importar la diferència; genera bipartidisme.
    • Absoluta (més del 50% dels vots): Votacions successives fins que un candidat aconsegueix com a mínim el 50%+1, amb dues voltes (primera volta per majoria absoluta i segona per majoria relativa).
  • Proporcional (Llei d'Hondt): Més comú en democràcies occidentals (Resta major o quota Hare, mitjana més elevada D'Hondt). La Llei d'Hondt afavoreix els partits grans i les circumscripcions petites guanyen més escons. Aquesta llei és aplicada pel Congrés dels Diputats, que són els qui determinen la llei electoral, ja que hi ha majoria de partits grans. Els sistemes majoritaris generen bipartidisme, la qual cosa pot dificultar la formació de governs i requerir més pactes. Els sistemes proporcionals, per contra, són més democràtics i representatius, però poden afectar l'eficàcia, l'eficiència i la rapidesa en la presa de decisions.

Socialització Política

Part de la socialització que fa referència a qüestions polítiques, un conjunt de processos d'interiorització. Es donen dos processos:

• Transmissió de valors (herència).
• Adquisició (interpretació).

Característiques de la Socialització Política:

• És un procés llarg.
• Forma part de la socialització general.
• És un procés dinàmic i en canvi constant.

Dues etapes:

• Primària: Des de l’edat infantil fins al començament de l'edat activa. Es posen les bases de les aptituds de les persones envers la política.
• Secundària: Tots els altres terrenys, processos de maduració o posada en qüestió de tot allò en què s'havia cregut, desenvolupament, matisació.

Agents de Socialització Política:

• Grups primaris:
  • Família: És el principal grup primari que transmet condicions objectives (com el lloc de residència, l'origen, la llengua o el país) i condicions subjectives (com el pensament de la família sobre política).
  • Grups d'iguals: Grups que amb el temps han adquirit molta importància (amics, companys de feina).
• Grups secundaris: L'escola (element important), organitzacions (com l'església, l'empresa, els sindicats) i els mitjans de comunicació (a partir de la segona meitat del segle XX).

Cultura Política

Component a tenir en compte a l’hora d’entendre el sistema polític, particular distribució de les pautes d'orientació cap als objectes polítics entre els membres de la comunitat. Cal tenir en compte que la cultura política és diferent de l'opinió pública i de l'opinió publicada. Parlar de cultura política és referir-se a l'actitud de la societat electoral enfront la política, no al coneixement polític.

Dimensions de la Cultura Política:

• Subjectiva: Percepcions subjectives de cadascú, activitats cap a la política i actituds cap a institucions, partits, conceptes.
• Col·lectiva: Orientació del conjunt de la població; poden existir subcultures.

Cultura política = història col·lectiva + experiència personal.

Estudis d’Almond i Verba diferencien tres tipus ideals:

• Cultura política cívica o participativa: Tenir inclinació a intervenir en el procés polític per fer valdre les seves demandes o necessitats.
• Cultura política de súbdit: Captar la realitat que l’envolta, però sense voler influir en el procés de presa de decisions polítiques.
• Cultura política localista, parroquial o pairal: Tenir vaga o nul·la referència del sistema polític i del seu funcionament. Actitud de total i absoluta indiferència o apatia davant del sistema polític.

Institucions Polítiques

La visió liberal-demòcrata es basa en l'estat de dret, la democràcia, els límits i garanties, i les institucions de govern. Es fonamenta en la separació de poders:

• Poder Executiu: Executar les lleis, portar-les a la pràctica mitjançant l'administració pública (Govern).
• Poder Legislatiu: Fer les lleis mitjançant el Parlament (Senat + Congrés).
• Poder Judicial: Control, garantia, protecció de drets i llibertats (Tribunals).

El Parlament (Poder Legislatiu)

Espai públic on es debaten, en representació de la comunitat política, les principals decisions col·lectives (ex: política sanitària, lingüística, fiscal, etc.).

Característiques del Parlament:

• Assemblea present en tots els sistemes d’arrel liberal-demòcrata (amb diferents funcions).
• Òrgan col·legiat: Col·lectiu on les decisions es prenen per majoria i està regit per normes internes de funcionament.
• Caràcter representatiu: Diputats electes (mandat representatiu).
• Renovació periòdica i possible dissolució anticipada (2-6 anys/legislatura).
• Pot rebre diferents noms com Congrés, Corts, Assemblea Legislativa, Cambra.

Tipus de Parlament:

• Unicameral: Una sola cambra (ex: Dinamarca, Nova Zelanda).
• Bicameral: Dues cambres (Senat o cambra alta + Corts o cambra baixa). Les funcions difereixen segons l'Estat (lògica conservadora "versus" lògica territorial). Normalment la cambra baixa té més pes.

Funcions del Parlament:

El Parlament té una alta importància política i exerceix diverses funcions:

1. Representativa: Expressió de demandes socials, "caixa de ressonància", mandat representatiu.
2. Legitimadora de les decisions: Les lleis poden tenir iniciativa del govern, del parlament o d'una ILP (Iniciativa Legislativa Popular). Inclou la discussió i aprovació.
3. Procés públic de discussió: Mitjançant esmenes, comissions, etc. (el 90% de les lleis prové del govern).
4. Control (legislatiu i polític): Aprovació, esmena, rebuig de lleis i propostes del govern. "Accountability": sessions de control i altres institucions. Intervenció en la designació d’alts càrrecs. Depenen del sistema: s’investeix el president del govern o pot cessar-lo (moció de censura).

El Govern (Poder Executiu)

Definició: Epicentre de la política (principal impulsor del procés polític), jeràrquicament superior, políticament parlant, director de la societat ("porta el timó"). Aquesta centralitat prové d'un llarg procés històric (centralització, divisió, no dispersió).

Característiques del Govern:

• El Govern és director del poder executiu (jerarquia jurídica).
• El Govern és director de la política de l’Estat (jerarquia política).

Funcions del Govern:

• Iniciativa política (gestió del conflicte col·lectiu, polítiques públiques).
• Exercir la direcció i supervisar tots els serveis de les Administracions Públiques.
• Representar la comunitat (esfera internacional).
• Gestionar crisis.
• Lideratge social.
• Definició de l'agenda.
• "Portar el país".

Tipus d'Executiu:

• Executiu dual (sistemes parlamentaris):
  • Govern: Òrgan col·legiat que pren la iniciativa ("primus inter pares"); president del govern + ministres; necessita majoria parlamentària per a la investidura.
  • Cap d’Estat: Monarca o president de la república; la funció depèn del país (ex: Itàlia, funció simbòlica o poc central, segon l'Estat).
• Executiu monista (sistemes presidencials): Òrgan que centralitza totes les funcions: política, simbòlica (ex: president dels EUA).

Sistemes de Govern

Aquesta secció es refereix als diferents models d'organització del poder executiu i la seva relació amb el legislatiu, com ara el sistema parlamentari, presidencial o semipresidencial.

L'Administració Pública

Organització integrada per personal professionalitzat, dotada amb mitjans materials i econòmics de titularitat pública que té com a principal objectiu portar a la pràctica les decisions de l'executiu. Els altres poders de l'Estat també disposen d'aparells administratius per a l'exercici de les seves funcions (ex: sanitat, educació; els jutges no formen part de l'administració pública, però sí de l'administració de justícia).

Model Weberià d’Administració Pública:

• Dominació basada en legitimitat legal-racional.
• Racionalitat instrumental (fins-mitjans + normes).
• Propietat pública dels mitjans de producció.
• Professionals públics neutres.
• Actuació reglada.
• Burocràcia: "jaula de ferro!".

Àmbits d'Actuació de l'Administració Pública:

Podem identificar cinc àmbits on actua l’Administració Pública:

1. Assegurar l’ordre intern i extern.
2. Assegurar la capacitat d’acció del sistema, garantint l’abastiment de recursos.
3. Prestació de serveis.
4. Assolir determinats objectius de tipus social.

Funcions de l'Administració Pública:

• Execució de decisions polítiques.
• Prestació de serveis en el marc de l'Estat del Benestar (monopoli).
• Prestació de serveis conjunturals (crisi) amb monopoli.
• Avaluació i autoperfeccionament.
• Influència sobre la legislació (retroalimentació).
• Augment de l'activitat de l'Estat.

Models d'Administració:

• Continental: Llarga tradició, fort desenvolupament de l’Administració Pública, centralitzat.
• Anglosaxó: Creació recent, descentralitzada, desprofessionalitzada, heterogènia.

Personal de l'Administració Pública:

Són els funcionaris. Característiques:

• No són polítics: no han estat escollits per eleccions.
• Tenen un perfil tècnic o especialitzat: metges, mestres, inspectors, tècnics administratius, etc.
• Treballen per a l’Estat i per la societat: el seu objectiu és servir l’interès públic.
• Tenen una relació especial amb l’administració: no es regeixen pel mateix contracte laboral que els treballadors privats, sinó per l’Estatut Bàsic de l’Empleat Públic.

Principis d’Actuació dels Funcionaris:

• Transparència: Han d’actuar de manera clara, oberta i responsable.
• Neutralitat: No poden actuar segons ideologies polítiques.
• Incompatibilitat: No poden tenir interessos privats que entrin en conflicte amb la seva feina pública (ex: no poden treballar en una empresa que fa negocis amb l’administració).

Models de Personal Administratiu:

• USA Spoil System: Quan un partit guanya les eleccions, posa els seus propis funcionaris en càrrecs de l’administració. És un sistema polititzat: els càrrecs no són tècnics ni permanents, els funcionaris canvien quan canvia el govern, i l’administració no és estable ni neutral.
• Europa Continental: Funció pública professionalitzada. Els funcionaris són seleccionats per mèrits (exàmens, oposicions o concursos públics). Tenen càrrecs estables o vitalicis: no perden la feina quan canvia el govern, i no segueixen una lògica política, sinó tècnica (ex: França).
• Model Anglosaxó (Civil Service): Molt semblant al continental, però amb algunes diferències. Els alts càrrecs també són funcionaris, formats i amb una carrera pròpia dins l’administració. Quan canvia el govern, només canvia el ministre (la direcció política), però els funcionaris tècnics es mantenen. Es diu que és com un "Estat dins l’Estat" perquè té un cos tècnic molt poderós i independent de la política.

Polítiques Públiques (Policy)

Resultat de l’activitat d’una autoritat pública investida i dotada de poder públic. Es defineix com «tot allò que els governs fan i no fan».

Fases d'Elaboració de Polítiques Públiques:

1. Identificació del problema: Es recullen i organitzen les demandes socials; diversos actors fan pressió perquè el problema entri en l’agenda pública.
2. Formulació d’alternatives: Proposta de solucions.
3. Presa de decisions: Pot ser positiva (decisió) o negativa (no decisió).
4. Aplicació de l’alternativa: Implementació de la decisió, és a dir, la posada en pràctica.
5. Avaluació: Social, política, administrativa.

Per què augmenta la seva importància? (Evolució):

1. Augment de l’aparell estatal i la despesa pública (l'Estat ha creat més organismes, serveis i estructures, la qual cosa comporta més funcionaris i pressupost públic).
2. Creixement de l’Estat del Benestar (això requereix més intervenció i gestió pública).
3. Més intervenció en l’economia de mercat per evitar crisis.
4. Necessitat de legitimitat, ja que la ciutadania confia en el govern si aquest ofereix solucions útils i serveis eficients.

Conceptes Clau en Ciència Política:

• Polity: Es refereix al sistema, les institucions, l'estructura del sistema polític, és a dir, a les institucions que l’organitzen: constitució, parlaments, governs, tribunals, administració pública. És el marc institucional on es desenvolupa la política, i inclou les regles del joc: separació de poders, eleccions, drets fonamentals.
• Politics: Es refereix a la conducta, la ideologia, l'activitat política, és a dir, els conflictes, les lluites pel poder, les ideologies, els partits, les eleccions, etc. Inclou el comportament dels actors polítics dins del sistema, els debats, les aliances, les rivalitats i les ideologies que orienten les decisions.
• Policy: Es refereix al resultat, el contingut concret de les accions del govern, és a dir, les polítiques públiques que es posen en marxa per resoldre problemes socials o econòmics. Són les decisions i mesures aplicades: lleis, programes, regulacions, subvencions.

Organització Territorial de l'Estat

Es distingeix entre organització territorial de jure (federal) i de facto (descentralitzat).

Estat Federal:

És un estat en què la constitució divideix la sobirania entre almenys dos nivells territorials de manera que unitats de govern independents tenen el poder de decisió últim sobre com a mínim un àmbit polític. Es caracteritza per tres elements:

1. Divisió geopolítica: Ha d’estar dividit en governs regionals mútuament excloents i reconeguts per la constitució, que no puguin ser abolits pel govern central.
2. Independència dels nivells de govern: Els diferents governs tenen diferents fonts de legitimitat (normalment eleccions).
3. Governança directa: Hi ha alguna àrea protegida constitucionalment que és competència exclusiva dels governs regionals.

Si l’estat és federal o unitari és finalment una qüestió constitucional.

Tipus d'Estat Federal:

• Federalisme congruent: Les unitats territorials d’un estat federal comparteixen una composició demogràfica similar entre elles i amb el país en conjunt.
• Federalisme incongruent: La composició demogràfica de les unitats difereix entre les unitats (per exemple, grups ètnics).
• Federalisme simètric: Les unitats territorials d’un estat federal tenen totes els mateixos poders.
• Federalisme asimètric: Les unitats territorials d’un estat federal tenen diferents poders, unes més i altres menys.

Estat Descentralitzat:

Es refereix a la mesura en què el poder per fer polítiques públiques el té el govern central o regional. La majoria dels politòlegs miren la descentralització com un tema de capacitat de recaptació: com més recursos de què disposen les administracions regionals, més descentralitzat és l’estat.