Conceptes Clau en Antropologia, Psicologia i Salut Mental

Antropologia Cultural: Conceptes i Característiques

Hi ha diversos conceptes de cultura, incloent-hi el que s'aplica en la interacció amb persones amb experiència.

Émile Durkheim, sociòleg francès, va definir la cultura com les formes d'obrar, pensar i sentir que caracteritzen una comunitat, transmeses de generació en generació.

Característiques Clau de la Cultura

• Social: La cultura és inherent a la vida social; no pot existir una societat sense cultura ni una cultura sense societat. Una societat és un sistema de relacions que connecta els individus entre si. La cultura és la forma de vida d'una societat, amb valors compartits per tots els seus membres.
• Plural: Es manifesta en diverses maneres de ser i de viure.
• Simbòlica: Es transmet principalment a través del llenguatge i altres símbols.
• Apresa: S'adquireix i s'interioritza al llarg de la vida, permetent una adaptació crítica de les pautes de conducta.
• Històrica: L'ésser humà és l'únic animal amb consciència del temps, la qual cosa permet que les tradicions s'enriqueixin i evolucionin al llarg de la història.

Perspectives sobre la Cultura: Entenent les Societats

Etnocentrisme

L'etnocentrisme és la perspectiva que considera la pròpia cultura com la millor, la més avançada o la més evolucionada, jutjant les altres cultures com a inferiors. És una tendència gairebé universal.

Relativisme Cultural

El relativisme cultural defensa que no s'ha d'intervenir ni influenciar altres cultures, ja que cadascuna té un procés evolutiu propi. La intromissió externa podria alterar o destruir aquest desenvolupament natural, ja que cada cultura genera els elements necessaris per a la seva pròpia evolució.

Universalisme Cultural

L'universalisme cultural sosté que totes les cultures són igualment respectables i posseeixen la seva pròpia identitat, tot i que sempre hi ha elements comuns que les connecten.

La Intel·ligència: Resolució de Problemes i Adaptació

La intel·ligència es defineix com la capacitat de resoldre problemes nous o d'aportar noves solucions. És fonamentalment la capacitat d'adaptar-se al medi. L'ésser humà ha utilitzat la intel·ligència per controlar l'entorn i la natura, creant cultures i societats complexes amb les quals convivim.

Intel·ligència Emocional: Gestió i Autoconeixement

La intel·ligència emocional implica la capacitat de conèixer i manejar les emocions i sentiments propis, reconèixer-los en els altres, generar la pròpia motivació, gestionar les relacions interpersonals, exercir l'autocontrol i practicar l'empatia. Aquesta forma d'intel·ligència és, a més, una habilitat que es pot aprendre i desenvolupar.

Intel·ligències Múltiples: Diverses Formes de Capacitat

Tipus d'Intel·ligències Múltiples

• Intel·ligència Lògica-Matemàtica: Habilitat per resoldre problemes matemàtics, lògics, físics, etc.
• Intel·ligència Lingüística: Capacitat per expressar-se oralment o per escrit, i per comprendre el llenguatge.
• Intel·ligència Espacial: Habilitat per crear un model mental del món en tres dimensions, distribuir espais i orientar-se.
• Intel·ligència Musical: Capacitat per captar sons, ritmes i melodies, recordar-les i compondre cançons. La música és una forma d'expressió i aprenentatge.
• Intel·ligència Cinestèsica Corporal (Motora): Habilitat per expressar-se i interactuar amb harmonia a través del cos.
• Intel·ligència Intrapersonal: Habilitat per comprendre's a un mateix, les pròpies emocions i motivacions.
• Intel·ligència Interpersonal: Habilitat per comprendre i interactuar eficaçment amb els altres.
• Intel·ligència Naturalista: Habilitat per observar, comprendre i classificar elements de la natura.

Diferències Individuals en la Intel·ligència

Cada persona destaca més en uns tipus d'intel·ligència que en altres, reflectint la diversitat de capacitats humanes. Segons la teoria de les intel·ligències múltiples, aquests són els tipus de capacitats cognitives més rellevants.

Tipus de Personalitats

En l'àmbit de la personalitat, es solen identificar tres tipus principals: agressiva, assertiva i passiva.

Sigmund Freud: El Pare de la Psicoanàlisi

Sigmund Freud, considerat el pare de la psicoanàlisi, va ser un autor austríac la teoria del qual continua sent rellevant avui dia. Freud va investigar inicialment la histèria, una condició que es creia que afectava només les dones, però que més tard es va observar també en homes. A partir dels seus estudis, va desenvolupar la psicoanàlisi i, amb ella, la seva influent teoria de la personalitat. Segons Freud, tots els individus posseeixen una constitució interna, una estructura psíquica que es pot dividir en tres components principals:

L'Estructura de la Personalitat Segons Freud

• L'Allò (Id): Representa la part inconscient i més primitiva de la personalitat. És el dipòsit dels desitjos i impulsos primaris, majoritàriament sexuals i agressius, que busquen una satisfacció immediata. Es regeix pel principi del plaer; si els desitjos no es poden satisfer en la realitat, es traslladen als somnis o a altres manifestacions inconscients. La repressió de l'Allò pot conduir a malalties psicològiques.
• El Jo (Ego): Segons Freud, és el principi de realitat. Actua com a mediador entre els impulsos de l'Allò i les exigències del món exterior, controlant com i quan es poden satisfer els desitjos. El Jo és el responsable de la nostra adaptació a la realitat.
• El Superjò (Superego): Representa la consciència moral i social. Internalitza els valors i les normes de la societat, generant un important element de control: el sentiment de culpabilitat. El Superjò dicta quines són les conductes ideals i moralment acceptables.

Mecanismes de Defensa Psicològics

• Negació: Consisteix a evitar o ignorar veritats desagradables per no haver d'enfrontar-s'hi.
• Racionalització: Justificar-se a un mateix davant d'una conducta que no és acceptable per a un mateix o per als altres.
• Repressió: Impedir que sentiments, pensaments o records dolorosos o inacceptables arribin a la consciència.
• Fantasia: Aconseguir, mitjançant la imaginació, allò que no es pot obtenir en la realitat.
• Projecció: Atribuir els propis defectes, desitjos o sentiments inacceptables a una altra persona.
• Identificació: Incorporar com a pròpies característiques o qualitats d'una altra persona que ens agraden o admirem.

Psicopatologies: Introducció i Trastorns Comuns

Introducció i Context Històric

Existeixen psicopatologies que són d'origen cultural i d'altres que es consideren universals. L'esquizofrènia, per exemple, és una malaltia complexa que es manifesta globalment.

Un trastorn nerviós es defineix com una alteració de la conducta que impedeix viure amb normalitat i tranquil·litat en el dia a dia.

Trastorn Obsessiu Compulsiu (TOC)

Una obsessió és una idea, imatge o record recurrent i intrusiu que envaeix la consciència, sovint no desitjat, considerat repugnant o que produeix angoixa i por. Moltes obsessions es caracteritzen per generar dubtes persistents.

Per mitigar l'angoixa causada per les obsessions, moltes persones recorren a les compulsions, que són conductes repetitives o rituals mentals. Aquestes compulsions sovint es manifesten en una necessitat extrema d'organització o control.

L'Esquizofrènia: Ruptura amb la Realitat

El terme esquizofrènia prové del grec i significa "ment dividida", fent referència a la fragmentació o ruptura de les capacitats cognitives i afectives. És considerada una de les malalties mentals més devastadores, i no discrimina per sexe ni per cultura. Es tracta d'un conjunt de trastorns que s'engloben sota aquesta denominació, caracteritzats per la pèrdua de contacte amb la realitat i la creació de realitats paral·leles per part de l'individu afectat. Tot i que existeix un tractament que pot normalitzar parcialment la vida dels pacients, sovint els impedeix dur a terme una activitat laboral regular.

Símptomes Comuns de l'Esquizofrènia

• Retraïment Social: Incapacitat per mantenir relacions socials significatives.
• Idees Delirants: Sovint inclouen deliris de grandesa (creure tenir poders especials) o de persecució. Els pacients poden experimentar pensaments distorsionats que els causen gran malestar.
• Percepcions Pertorbades: Alteracions en la manera de percebre la realitat.
• Al·lucinacions: Poden ser auditives (sentir veus), visuals (veure coses que no hi són) o somàtiques (percebre canvis en la mida o forma d'algun òrgan corporal).