Conceptes Clau d'Antropologia Filosòfica i Social

Glossari de Conceptes Antropològics i Filosòfics

Acció Humana

Els humans, gràcies a la seva capacitat adaptativa i al llenguatge creatiu, no estan determinats a fer una cosa concreta, sinó que poden transformar el medi.

Alienació

L'alienació és la situació en què els humans no se senten lliures i són tractats com a objectes en lloc de subjectes.

Alteritat

En antropologia filosòfica, l'alteritat indica que l'Altre (el no-jo) també em defineix i constitueix com a persona.

Antropologia

L'antropologia és la ciència o tractat de l'home, present en la filosofia i les ciències socials. Inclou l'antropologia filosòfica, que estudia el sentit i lloc de l'ésser humà, i l'antropologia material o cultural, que l'estudia com a creador de cultura.

Darwinisme Social

El darwinisme social aplica les lleis de Darwin a la societat, afirmant que la selecció natural i la supervivència dels més forts també regeixen la cultura, justificant que els rics són els més capaços o intel·ligents.

Determinisme

El determinisme és la idea que els humans no són lliures, sinó condicionats per factors com l’ambient, la genètica o l’economia.

Ètnia

L'ètnia és un grup humà que s’identifica com a “nosaltres”, amb valors culturals propis i una actitud comuna davant la vida.

Etnocentrisme

L'etnocentrisme és la creença que només la pròpia cultura té valors morals vàlids.

Evolució Cultural

L'evolució cultural és el procés ràpid i dirigit de canvi humà que substitueix l’evolució biològica. Exemples en són els medicaments o les tecnologies, que evolucionen de forma adaptativa.

L'Ésser Humà

Els humans són animals racionals amb un referent biològic i moral. Com a éssers lingüístics, han “dominat la terra” mitjançant la cultura, adaptant la natura a les seves necessitats en lloc d’adaptar-se a ella com altres animals.

Llenguatge

El llenguatge és un sistema de signes compartit per un grup, que pot ser oral, escrit o gestual, i és l'element que defineix més íntimament un grup i la seva experiència social.

Nihilisme

El nihilisme, en antropologia filosòfica, afirma que les societats modernes es caracteritzen per la manca de valors o per la idea de "no creure en res".

Persona

El terme "persona" prové del llatí "màscara tràgica" i és un concepte cultural, a diferència de "home" o "humà", que són biològics. Es neix home, però esdevé persona a mesura que es coneixen i es dominen els mecanismes socials. "Persona" també pot referir-se a l'aspecte espiritual de l'home.

Relativisme Cultural

El relativisme cultural, defensat per Franz Boas, afirma que tots els sistemes culturals tenen el mateix valor i no poden ser valorats des de fora. Cada cultura fa el que considera “bo” (adaptatiu, valuós, etc.), i aquest enfocament fa impossible qualsevol judici valoratiu o teoria moral.

Xenofòbia

La xenofòbia, derivada del grec “xenos” (foraster) i “fòbia” (por), és la por al foraster. No sempre es vincula amb el racisme i sovint es considera un mecanisme de defensa davant la multiculturalitat i la competència del foraster.

Antropologia Filosòfica

L'antropologia filosòfica estudia el lloc dels humans en el món i el sentit últim de l'humà com a creador de valors i de socialització. Analitza les teories que els humans han elaborat sobre si mateixos i busca un sentit per a la vida humana.

Teories Antropològiques sobre l'Ésser Humà

Teoria del Mico Assassí

Sosté que l'agressivitat és innata en els humans, els únics mamífers capaços d'assassinar membres de la seva pròpia espècie. Això es diferencia d'altres mamífers, que tenen comportaments innats que els impedeixen matar els seus congèneres. La civilització seria una resposta evolutiva per racionalitzar aquesta agressivitat.

Teoria de la Incompetència

Afirma que els humans neixen poc preparats comparats amb altres mamífers, ja que la posició erecta redueix el tamany de la pelvis. Els humans són vulnerables i haurien d'haver-se extingit, però la seva capacitat per crear una nova dimensió d'intel·ligència abstracta i idees els ha permès sobreviure i dominar el planeta.

Teoria de la Curiositat

Sosté que els humans, per estar poc temps al claustre matern, són animals "curiosos" i inquiets. Aquesta inquietud els fa especialment dotats per a aspectes intel·lectuals i els predisposa al progrés.

Teories Dualistes

Les teories dualistes sobre l'home suposen l'existència de dos principis: el cos (matèria) i l'ànima (principi psicològic o espiritual). Els dualistes creuen que l'aspecte intel·lectual humà, com la raó, no es pot reduir a explicacions materials. Sostenen que els processos psíquics són massa complexos per ser explicats per mecanismes físics, per la qual cosa cal suposar l'existència d'un principi espiritual per explicar fenòmens com la llibertat i la construcció de la identitat. Els monistes, en canvi, creuen que tot és matèria, incloses les idees.

Pensadors Dualistes Clau

Plató

Creia que el cos és material i mortal, mentre que l’ànima és espiritual i eterna, vinculada al món de les idees. L'ànima busca escapar del cos mitjançant el coneixement i la virtut. Va influir en el pensament cristià, especialment a través de Sant Agustí.

Aristòtil

Va proposar que l’ànima humana té tres components: racional, vegetativa i sensitiva. Cada ànima combina racionalitat i voluntat.

Descartes

Va afirmar “penso, ergo existeixo,” defensant que l’existència humana depèn de l’ànima, no del cos. Considerava el cos secundari, encara que reconeixia la seva importància per a les sensacions. Va ser també el primer a defensar el mecanisme.

La Teoria dels Tres Mons de Karl Popper

Karl Popper

Karl Popper va proposar una teoria alternativa als models dualistes i materialistes-monistes, basada en tres mons interrelacionats:

• Món 1: El món físic, compost per cossos mesurables i observables.
• Món 2: El món dels estats mentals, incloent la consciència, les experiències psicològiques i l’inconscient.
• Món 3: El conjunt de productes culturals creats per la ment humana, com històries, teories científiques, institucions socials i obres d'art.

Popper va defensar que no tot el que és real ha de ser material i que les idees i les coses interactuen per constituir la realitat humana, en un context cultural i individual. La seva teoria supera la distinció platònica entre el món de les idees i el món de les coses, permetent modular la influència de la cultura (món 3) a través de la comprensió individual (món 2).